Mode de transfer??ncia as??ncrona

De Viquip??dia

El Mode de Transfer??ncia As??ncrona Asynchronous Transfer Mode (ATM) ??s una tecnologia de telecomunicaci?? desenvolupada per a fer front a la gran demanda de capacitat de transmissi?? per a serveis i aplicacions.

Taula de continguts 1 Descripci?? del proc??s ATM 2 Estructura d'una cel??la ATM 3 Perspectiva de la tecnologia ATM 4 Enlla??os externs

[edita] Descripci?? del proc??s ATM

Amb aquesta tecnologia, amb l'objectiu d'aprofitar al m??xim la capacitat dels sistemes de transmissi??, siguin aquests de cable o radioel??ctrics, la informaci?? no es transmet i es conmuta a trav??s de canals dedicats, sino en forma de curts paquets (cel??les ATM) de longitud constant i que poden ser enrutades individualment mitjan??ant l'??s dels denominats cam?? virtual i circuit virtual.

Figura 1.- Diagrama simplificat del proc??s ATM

En la Figura 1 es pot veure com diferents fluxos d'informaci??, de caracter??stiques diferents en quant a velocitat i format, s??n agrupades en l'anomenat M??dul ATM per a ser transportats mitjan??ant grans enlla??os de transmissi?? a velocitats de 155 o 600 Mbit/s facilitats generalment per sistemes SDH.

Cada cel??la ATM consta de 53 bytes, 48 per a l'Informaci?? d'usuario i 5 de capcelera amb l'informaci?? de control.

En el terminal transmissor, l'informaci?? s'escriu byte a byte en el camp d'informaci?? d'usuari de la cel??la, i a continuaci?? se li afegeix la capcelera.

A l'altra punta de l'enlla??, el receptor extreu l'informaci?? byte a byte de les cel??les i, segons l'informaci?? de la capcelera, l'envia all?? on aquesta ho indiqui. En el cas que existeixi m??s d'un cam?? entre els punts d'origen i els de dest??, no totes les cel??les enviades durant el temps de connexi?? d'un usuari seran necess??riament encaminades per la mateixa ruta, ja que en ATM totes les connexions funcionen sobre una base virtual.

[edita] Estructura d'una cel??la ATM

Una cel??la ATM consisteix en una capcelera de 5 bytes i 48 bytes d'informaci?? de l'usuari. Aquesta mida de 48 bytes d'informaci?? d'usuari va ser un comprom??s entre les necessitats de la telefonia de veu i les xarxes de paquets, obtingut a partir d'una simple mitjana entre la proposta dels EUA (64 bytes) i la proposta d'Europa (32 bytes), on alg?? va dir que el motiu era que els Europeus no necesitarien cancel??ladors d'eco a les connexions nacionals.

L'est??ndard ATM defineix dos tipus de format de cel??la: NNI (Network to Network Interface o interf??cie xarxa a xarxa) i UNI (User to Network Interface o interf??cie usuari a xarxa). El format m??s emprat ??s el UNI.

Diagrama d'una cel??la UNI 7 4 3 0 GFC VPI VPI VCI VCI VCI PT CLP HEC Camp d'Informaci?? (48 bytes)

Diagrama d'una cel??la NNI 7 4 3 0 VPI VPI VCI VCI VCI PT CLP HEC Camp d'Informaci?? (48 bytes)

GFC = Control de Flux Gen??ric o Generic Flow Control (4 bits) (default: 4-bits a zero)

VPI = Identificador del Cam?? Virtual o Virtual Path Identifier (8 bits UNI) o (12 bits NNI)

VCI = Identificador del Canal Virtual o Virtual Channel Identifier (16 bits)

PT = Tipus de C??rrega ??til o Payload Type (3 bits)

CLP = Prioritat de p??rdua de cel??les o Cell Loss Priority (1-bit)

HEC = Cap??alera de Correci?? d'Errors o Header Error Correction (8-bit CRC, Polin??mic = X⁸ + X² + X + 1)

El camp PT s'utilitza per designar diversos tipus especials per a celes per operacions i manteniments (Operation and Management) i per delimitar el l??mit del paquet en algunes AALs.

Molts dels protocols d'enlla?? d'ATM utilitzen el camp HEC per generar un algoritme CRC-Based Framing, que permet la posici?? de cel??les ATM per ser trobades sense requerir cap sobrec??rrega m??s enll?? del qual d'una altra manera seria necessari per a la protecci?? de la cap??alera. El CRC de 8 bits s'utilitza per corregir l'error d'un sol bit de la cap??alera i detectar possibles errors en varis bits. Quan es detecten errors en varis bits, aleshores la cel??la actual i les seg??ents seran descartades fins que es detecti una cap??alera sense errors.

L'est??ndard originariament va reservar el camp GFC per a tasques de gesti?? de tr??fic o submultiplexaci?? de sistemes entre usuaris, per?? a la pr??ctica no s'utilitza. En un principi aquest camp va ser pensat per permetre que varis terminals compartissin una sola connexi?? de xarxa, de la mateixa manera que dos tel??fons RDSI poden compartir una sola connexi?? b??sica amb la mateixa tarifa. Les cel??les NNI el fan servir per a extendre el camp VPI a 12 bits. Tots quatre bits GFC han de ser zero per defecte.

Els camps VPI i VCI s'utilitzen per a sel??leccionar el cam?? i circuit virtual que recorrer?? la cel??la. El camp PTI es fa servir per a designar el tipus de cel??la. Finalment, el camp HEC cont?? un codi de detecci?? d'errors que nom??s cobreix la capcelera (no la informaci?? de l'usuari), i que permet corretgir errors simples i detectar un bon nombre d'errors m??ltiples.

[edita] Perspectiva de la tecnologia ATM

Aquesta tecnologia va ser l'aposta de l'ind??stria tradicional de les telecomunicacions per a les comunicacions de banda ampla. Es va plantejar com l'eina per a la construcci?? de xarxes de banda ampla (B-ISDN) basades en commutaci?? de paquets en comptes de la tradicional commutaci?? de circuits.

El desplegament de la tecnologia ATM no ha estat l'esperat pels seus promotors. Les velocitats per a les que estava ideada (fins a 622 Mbps) han estat r??pidament superades; no est?? clar que ATM sigui l'opci?? m??s adequada per a les xarxes actuals i futures, de velocitats del l'ordre del gigabit. ATM s'ha trobat amb la compet??ncia de les tecnologies provinents de l'ind??stria de l'inform??tica, que amb projectes tals com VoIP semblen oferir millors perspectives de futur. En l'actualitat, ATM ??s ??mpliament utilitzat alla on es necessita donar suport a velocitats moderades, como ??s el cas de l'ADSL, encara que la tend??ncia ??s substituir aquesta tecnologia per d'altres com Ethernet.

[edita] Enlla??os externs

• ATM forum