Portmeirion
De Viquipèdia
| Portmeirion Gwynedd, Gal·les |
|
 |
Portmeirion és un vil·la turística construïda en estil italianitzant al comtat de Gwynedd, en el nord de Gal·les. Amb una apariència molt original, el poble ha estat localització per a filmacions diverses, especialment de la sèrie de televisió The Prisoner.
Taula de continguts |
[edita] Localització i accés
Portmeirion és a la vora de Penrhyndeudraeth, en l'estuari del riu Dwyryd, a més de tres quilòmetres al sud-est de Porthmadog, i a un quilòmetre i mig de l'estació de Minffordd, coberta per la línia de tren de via estreta Ffestiniog Railway i per la Cambrian Line.
[edita] Història
Malgrat les abundoses opinions que diuen que el lloc està basat en el bellíssim poble de Portofino, a Itàlia, el creador de Portmeirion, Sir Clough Williams-Ellis, en refusà l'atribució directa, afirmant que només havia volgut homenatjar l'atmosfera de la Mediterrània. En unes declaracions, però, al·ludí al port italià dient: "Com no m'hagués pogut enamorar de Portofino? La seva imatge quedà en mi com un exemple gairebé perfecte d'embelliment humà i ús d'un lloc exquisit..."
Williams-Ellis dissenyà i construí la vila entre 1925 i 1975. Utilitzà fragments de restes procedent de les demolicions d'altres edificis, alguns dels quals fets d'altres arquitectes distingits. Aquesta arquitectura de bricolatge (de pastitx, segons algunes veus crítiques) i la seva nostàlgia deliberada han contribuït al desenvolupament del postmodernisme en l'arquitectura de les darreries del segle XX.
El cos principal de l'hotel, i les casetes anomenades "White Horses" (=Cavalls blancs), "Mermaid" (=Sirena) i "The Salutation" (=La Salutació) havien format part d'una gran finca de nom Aber Iâ (gal·lès: Estuari de Gel), de mitjans dels anys 1850, en una zona on hi havia hagut una foneria i unes petites drassanes. L'arquitecte Williams-Ellis canvià el nom de la zona pel de Portmeirion (Port per estar en la costa, Meirion pel comtat de Meirionnydd (Sîr Feirionydd) on aleshores se situava [1]). Restes escadusseres d'un castell (referenciat al 1188), anomenat diversament com Castell Deudraeth, Castell Gwain Goch i Castell Aber Iau, es troben en el bosc proper a la vila.
En l'any 1931 Williams-Ellis comprà a son oncle, Sir Osmund Williams, la mansió victoriana Castell Deudraeth (sense relació amb el castell medieval esmentat abans) amb la intenció d'incorporar-la al complex hoteler de Portmeirion, però l'esclat de la Guerra Mundial ho impedí. Williams-Ellis considerà sempre que el Castell era "l'edifici més gran i majestuós de la Finca Portmeirion", i maldà per adquirir-lo. Finalment, amb subvencions de la fundació cultural de la loteria britànica (Heritage Lottery Fund), el Fons Europeu de Desenvolupament Regional i l'oficina de turisme de Gal·les, l'objectiu fou aconseguit i Castell Deudraeth obrí com a hotel (11 habitacions) i restaurant el 2001. És situat a un quilòmetre del nucli urbà.
La finca compta amb una important col·lecció de rododendres i altres plantes exòtiques en una zona enjardinada, plantada per l'anterior propietari George Henry Caton Haigh. En l'actualitat, Portmeirion pertany a una associació sense ànim de lucre, que explota la majoria dels edificis com a habitacions d'hotel o com a apartaments, i els locals com a botigues, un cafè, sala de te i restaurant. És un dels deu atractius turístics més importants del nord de Gal·les [1] i es pot visitar pagant entrada.
[edita] Portmeirion en la cultura popular
La vila de Portmeirion ha estat una font d'inspiració per escriptors i artistes, i una localització especial per a productors de cinema i televisió. Noel Coward, per exemple, hi escrigué Blithe Spirit. Altes visitants il·lustres han estat l'arquitecte Frank Lloyd Wright el 1956, Gregory Peck, Ingrid Bergman i Paul McCartney. El músic Jools Holland, que ho conegué quan filmava el xou de TV The Tube, en quedà tan frapat que es feu bastir el seu estudi i altres edificis de casa seva a Blackheath (Londres) en un estil copiat de la vila. La imatge de Portmeirion, però, està especialment unida a la promoció que en va fer la sèrie de televisió The Prisoner.
[edita] Portmeirion i The Prisoner
Al llarg dels anys, diverses pel·lícules i episodis de sèries de televisió han estat filmats a Portmeirion, sovint fent-ne un exòtic racó europeu. Tres exemples en poden ser l'episodi View from the Villa, capítol del 1960 de la sèrie Danger Man protagonitzat per l'actor Patrick McGoohan; un episodi de mitjans dels anys 70 de la sèrie Doctor Who (The Masque of Mandragora, ambientat en la Itàlia renaixentista), i un episodi de Citizen Smith que transcorria a Rímini.
Clarament, el millor partit de la localitat es tragué els anys 1966-67, quan McGoohan (fent d'actor-guionista-productor) tornà a Portmeirion per filmar els exteriors de The Prisoner, una sèrie surrealista de ciència-ficció en què Portmeirion adquiria un paper estel·lar com a The Village, una població-presó per a ex-agents secrets. A petició de Williams-Ellis, Portmeirion no aparegué en els títols de crèdit (que a cada episodi deien Filmed on Location sense més detalls) fins al darrer episodi, amb la voluntat de restringir l'accés a la vila perquè no esdevingués un lloc de masses. Per la mateixa raó s'establí el pagament d'una petita entrada per accedir-hi [2]. La sèrie es convertí en un fenomen de culte, i els fans no paren de visitar Portmeirion, que acull trobades anuals d'afeccionats. La majoria de les construccions i paisatges de la sèrie han estat mantinguts virtualment sense canvis; l'edifici que feia de residència del protagonista és en l'actualitat una botiga de records temàtics.
[edita] Enllaços
- Plana web oficial (gal·lès)(anglès)
- Visita virtual (anglès)
- Història i cronologia (anglès)
- Reportatge fotogràfic
- Fotografies
- Plana dedica a The Prisoner (anglès)
[edita] Notes
|
|
 |
|---|---|
|
Aberangell | Aberdaron | Aberdesach | Aberdyfi | Abererch | Abergwyngregyn | Abergynolwyn | Aberllefenni | Abermaw | Abersoch | Afon Wen | Y Bala | Bangor | Beddgelert | Bethel | Bethesda | Betws Garmon | Blaenau Ffestiniog | Bontnewydd (Arfon) | Bontnewydd (Meirionnydd) | Brithdir | Bryncir | Bryncroes | Brynrefail | Caernarfon | Carmel | Cefnddwysarn | Clynnog Fawr | Corris | Cricieth | Croesor | Chwilog | Deiniolen | Dinas Dinlle | Dinas Mawddwy | Dolbenmaen | Dolgellau | Dyffryn Ardudwy | Fairbourne | Y Felinheli | Y Fron | Frongoch | Ffestiniog | Garndolbenmaen | Golan | Groeslon | Harlech | Llanaelhaearn | Llanbedr | Llanbedrog | Llanberis | Llandanwg | Llandrillo | Llandwrog | Llandygái | Llanddeiniolen | Llandderfel | Llanegryn | Llanfachreth | Llanfaglan | Llanfair | Llanfihangel-y-pennant (Abergynolwyn) | Llanfihangel-y-pennant (Cwm Pennant) | Llanfrothen | Llangïan | Llangwnadl | Llaniestyn | Llanllyfni | Llanuwchllyn | Llanymawddwy | Llanystumdwy | Llithfaen | Maentwrog | Mallwyd | Minffordd (Penrhyndeudraeth) | Morfa Nefyn | Mynydd Llandygái | Mynytho | Nantlle | Nant Peris | Nasareth | Nebo | Nefyn | Pennal | Penrhyndeudraeth | Pen-y-groes | Pontllyfni | Porthmadog | Portmeirion | Pwllheli | Rachub | Rhiw | Rhosgadfan | Rhostryfan | Rhyd-Ddu | Sarn Mellteyrn | Talsarnau | Talybont | Talysarn | Tanygrisiau | Trawsfynydd | Trefor | Tregarth | Tudweiliog | Tywyn | Waunfawr | |
|
