Ingrid Bergman
De Viquip??dia
| Ingrid Bergman | ||
|---|---|---|
 Ingrid Bergman quan tenia 14 anys |
||
| Naixen??a: | 29 d'agost de 1915 a Estocolm  Su??cia |
|
| Defunci??: | 29 d'agost de 1982 a Londres  Anglaterra |
|
| Nacionalitat: | sueca | |
| C??njugue/s: | Dr. Aron Petter Lindstr??m (1937-1950) Roberto Rossellini (1950-1957) Lars Schmidt (1958-1975) |
|
Ingrid Bergman (Estocolm, Su??cia; 29 d'agost de 1915 ??? Londres, Anglaterra; 29 d'agost de 1982) fou una actriu sueca.
[edita] Biografia
De molt jove perd?? als seus pares i fou educada per uns familiars. Estudi?? al Teatre Real Dram??tic d'Estocolm i el 1934 particip?? en el seu primer llargmetratge, Munkbrogreven . Despr??s d'una dotzena de pel??l??cules a Su??cia, viatj?? als Estats Units per rodar la versi?? en angl??s de la pel??l??cula sueca Intermezzo (1939), amb la que es feu molt popular.
Ja establerta a Hollywood, es convert?? en una de les principals estrelles dels Estats Units i treball?? amb els directors m??s famosos de l'??poca: Alfred Hitchcock (Encadenats i Recorda), George Cukor (Llum que agonitza, amb la que guany?? el seu primer premi Oscar), etc. Tot i aix??, fou el seu paper a Casablanca, actuant juntament amb Humphrey Bogart, la que quedaria com una de les seves interpretacions m??s conegudes. El 1949 conegu?? el director itali?? Roberto Rossellini, precursor del neorrealisme itali??, amb qui es cas?? el 1950, establint-se a It??lia i participant en una s??rie de pel??l??cules rodades pel seu marit, entre elles Stromboli (1950). Els dos estaven casats quan es van con??ixer i la seva relaci?? es convert?? en un esc??ndol que els provoc?? molts problemes professionals i personals, ja que no li permeteren de veure la seva filla del seu primer matrimoni i qued?? exclosa de les produccions de Hollywood.
Nom??s a Anastasia, alguns anys m??s tard, Bergman pogu?? tornar a apar??ixer p??blicament com a protagonista, i el 1978 particip?? a Sonata de tardor, d'Ingmar Bergman, que es considerada una de les seves millors actuacions.
Al llarg de la seva carrera fou premiada amb tres Oscars. El 1945 per Llum que agonitza, el 1957 per Anastasia i el 1975 com a actriu secund??ria per Assassinat a l'Orient Express. Fou nominada quatre vegades m??s pels seus papers a Per qui repiquen les campanes, Les campanes de Santa Maria, Juana d'Arc i Sonata de tardor. A m??s, guany?? dos premis Emmy, un Tony i quatre Globus d'Or.
Fou la mare de la model i actriu Isabella Rossellini. Mor?? de c??ncer de pit el dia que complia 67 anys.
