Pen-y-Groes
De Viquip??dia
Per a altres significats del terme Pen-y-Groes, vegeu ??Pen-y-Groes (Sir Gaerfyrddin)??. |
Localitzaci?? | |
Estat ??? Pa??s constituent ??? Autoritat Unit??ria |
Regne Unit Pa??s de Gal??les Gwynedd |
Superf??cie | km?? |
Altitud | n/d |
Poblaci?? (2001) ??? Densitat |
1.770 hab.hab/km?? |
Coordenades | 53?? 3.25??? N, 4?? 17??? O |
Codi postal | LL54 |
Prefix de tel??fon | 1286 |
Pen-y-Groes (o alternativament Penygroes) ??s una ciutat del nord de Gal??les, pertanyent al comtat de Gwynedd.
La poblaci?? est?? situada en l'antiga ??rea de pedreres de pissarra de la vall del Nantlle (Dyffryn Nantlle), per be que la majoria de les explotacions fa temps que varen plegar. Situada en la parr??quia de Llanllyfni, l'envolten altres poblacions com Carmel, Talysarn, Nantlle, Tanrallt, Nebo, Pont Lloc i Groeslon. ??s el principal centre comercial i industrial de la vall. Tamb?? t?? una estaci?? de policia d'??mbit comarcal [1], que at??n setze pobles ve??ns.
Acull una escola prim??ria, l'Ysgol Bro Lleu [2], una de secund??ria, l'Ysgol Dyffryn Nantlle (on estudi?? el bar??ton gal??l??s Bryn Terfel) [3], un centre social (Plas Silyn) i el en un temps llegendari equip de futbol Nantlle Vale [4].
[edita] Hist??ria
Pen-y-Groes limita amb l'antiga finca de Glynllifon, pertanyent a Lord Newborough, que origin?? diverses llegendes medievals. El personatge Lleu Llaw Gyffes, que apareix en les antigues llegendes del Mabinogion, es diu que vivia en aquestes contrades; el noms del fort de l'edat de ferro de Dinas Dinlle i el poble de Nantlle -originalment escrit Nantlleu- es creu que se'n deriven.
El poble ??s relativament recent. Al voltant d'un ferreria del 1801, i en la cru??lla de les carreteres de Caernarfon i Clynnog Fawr amb la de Cloddfa'r Coed ??s form?? un primer nucli de poblaci?? que an?? creixent en els anys 20 del segle XIX.
[edita] Altres
La major part dels habitants s??n gal??loparlants. Una via de cicloturisme, la L??n Eifion, travessa el poble, seguint el curs de l'antiga via f??rria de Bangor a Afon Wen, clausurada el 1964. Diverses l??nies d'autob??s uneixen la poblaci?? amb altres ciutats del comtat.
Persones importants nascudes en aquestes terres comprenen els poetes R. Williams Parry i Mathonwy Hughes, el popular cantant i actor contemporani Bryn Fon, la pol??tica i parlament??ria laborista Betty Williams i l'acad??mic Dafydd Glyn Jones.
[edita] Enlla??os externs
|
|
---|---|
Aberangell | Aberdaron | Aberdesach | Aberdyfi | Abererch | Abergwyngregyn | Abergynolwyn | Aberllefenni | Abermaw | Abersoch | Afon Wen | Y Bala | Bangor | Beddgelert | Bethel | Bethesda | Betws Garmon | Blaenau Ffestiniog | Bontnewydd (Arfon) | Bontnewydd (Meirionnydd) | Brithdir | Bryncir | Bryncroes | Brynrefail | Caernarfon | Carmel | Cefnddwysarn | Clynnog Fawr | Corris | Cricieth | Croesor | Chwilog | Deiniolen | Dinas Dinlle | Dinas Mawddwy | Dolbenmaen | Dolgellau | Dyffryn Ardudwy | Fairbourne | Y Felinheli | Y Fron | Frongoch | Ffestiniog | Garndolbenmaen | Golan | Groeslon | Harlech | Llanaelhaearn | Llanbedr | Llanbedrog | Llanberis | Llandanwg | Llandrillo | Llandwrog | Llandyg??i | Llanddeiniolen | Llandderfel | Llanegryn | Llanfachreth | Llanfaglan | Llanfair | Llanfihangel-y-pennant (Abergynolwyn) | Llanfihangel-y-pennant (Cwm Pennant) | Llanfrothen | Llang??an | Llangwnadl | Llaniestyn | Llanllyfni | Llanuwchllyn | Llanymawddwy | Llanystumdwy | Llithfaen | Maentwrog | Mallwyd | Minffordd (Penrhyndeudraeth) | Morfa Nefyn | Mynydd Llandyg??i | Mynytho | Nantlle | Nant Peris | Nasareth | Nebo | Nefyn | Pennal | Penrhyndeudraeth | Pen-y-groes | Pontllyfni | Porthmadog | Portmeirion | Pwllheli | Rachub | Rhiw | Rhosgadfan | Rhostryfan | Rhyd-Ddu | Sarn Mellteyrn | Talsarnau | Talybont | Talysarn | Tanygrisiau | Trawsfynydd | Trefor | Tregarth | Tudweiliog | Tywyn | Waunfawr | |