[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Pinetell de calceta - Viquipèdia

Pinetell de calceta

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Pinetell de calceta

Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Ordre: Agaricales
Família: Suillaceae
Gènere: 'Suillus'
Espècie: ''S. luteus''
Nom binomial
Suillus luteus
(L.: Fries) Gray
Il·lustració d'un pinetell de calceta.
Il·lustració d'un pinetell de calceta.
Exemplar de pinetell de calceta.
Exemplar de pinetell de calceta.
Pinetells de calceta en diferents estadis de maduresa.
Pinetells de calceta en diferents estadis de maduresa.

El pinetell de calceta (Suillus luteus, del llatí suillus -mena de bolet de baixa qualitat-, derivat del llatí sus que vol dir porc; i del llatí luteus -groc fosc-) és un bolet amb un anell atípic.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

Té el barret de fins a 10 cm de rotllana, d'un bru moradenc recobert d'una capa enganxosa, que se separa fàcilment, de vegades d'una sola peça, de color bru verdós. En els bolets acabats de sortir, el barret està enganxat al peu per un vel membranós de color blanc que, quan el barret s'estén, s'esquinça i resta penjat del peu al mateix temps que s'enfosqueix i pren un color violat, gairebé negre.

El peu, grogós, més fosc cap a la base, porta un anell, malgirbat, de color violaci.

Els tubs i la carn són grocs i no blavegen.

[edita] Hàbitat

No manca mai a la tardor a la majoria de les pinedes i sovint aguanta fins a l'hivern.

[edita] Comestibilitat

És un bolet comestible prou bo si es pela la cutícula bruna del barret. Quan es cou a la paella treu força aigua. Així, doncs, convé posar-l'hi gairebé sense oli i llençar l'aigua que ix al començament, per afegir-hi oli després i acabar de fregir-lo bé.[1]

[edita] Referències

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 202-203.

[edita] Bibliografia

  • Helmut und Renate Grünert: Pilze. Mosaik-Verlag, 1984, 287 Seiten.
  • Meinhard Moser, Helmut Gams: Kleine Kryptogamenflora. Bd. 2, Die Röhrlinge, Blätter- und Bauchpilze (Agaricales und Gastromycetales). Fischer-Verlag 1980.
  • SMOTLACHA, V., ERHART, M., ERHARTOVÁ, M. Houbařský atlas. Brno : Trojan, 1999. ISBN 80-85249-28-6. S. 27.

[edita] Enllaços externs