Peix zebra
De Viquip??dia
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Danio rerio (Hamilton-Buchanan, 1822) |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
El Peix zebra o zebra danio, Danio rerio, ??s un peix tropical que pertany a la familia dels (Cyprinidae).[1] Es un conegut peix d??Aquari, moltes vegades venut amb el nom de zebra danio, a m??s d??un important i cada vegada m??s utilitzat Organisme model en la investigaci?? cient??fica.
Taula de continguts |
[edita] Taxonomia
El Peix zebra ??s un peix del g??nere Danio i est?? relacionat amb el Danio kyathit.[2]
[edita] Distribuci??
El Peix zebra es nadiu del sudest de l??Himalaya.[2] Concretament al riu Ganges a la regi?? Est de l??India. Tamb?? es troba nativament al Pakistan, Bangladesh, Nepal i Myanmar. El seu h??bitat natural s??n els canals, preses, assuts, s??quies i basses de cultiu d??arr??s.
Va ser introdu??t com a peix d??aquariofilia al Jap??, als Estats Units i a Australia. [1]. Tamb?? ha sigut detectat a Col??mbia, presumiblement a partir d??una fuga des de un aquari. Actualment considera una esp??cie cosmopolita.
[edita] Descripci??
Reb el seu nom per les seues cinc bandes uniformes pigmentades de color blau fosc que t?? als dos costats del cos. Els mascles tenen forma de torpedo i bandes daurades entre les ratjes blaves; les femelles tenen una panxa m??s gran i el color entre les bandes blaves m??s paltejades. El peix zebra creix fins als 6,4 cm, viu aproximadament uns 5 anys, i produi entre 300 i 500 ous per posada.
[edita] Varietats
Recentment, s??han posat en venda varietats transg??niques amb uns colors molt vistosos com a consequ??ncia de les proteines fluorescents que prodouixen, aquestes poden ser: proteina fluorescent verda, protenia fluorescent rotja, i proteina fluorescent groga. Esta varietat transg??nica est?? patentat i t?? el nom de GloFish, a m??s ??s el primer organisme transg??nic utilitzat com a mascota. Altres varietas son la golden, sandy, longfin i leopard.
El Leopard danio, anteriorment conegut com Danio frankeri, es una mutaci?? del Danio rerio causada a la pigmentaci?? del mateix.[3] La forma Xanthistic de les formes de les taques (zebra i lleopard), han sigut obtingudes per reproducci?? selectiva.[4]
[edita] Manteniment en captivitat
El Peix zebra ??s considerat com un peix prou resistent i perfecte per als principiants als aquaris. ??s f??cil de mantenir i fins i tot reproduir, es considerat bell i barat factors que l'han popularitzat. Creix r??pidament entre els 22?? C i 27??C. Menja cucs, crustacis xicotets i larves d??insectes.
T?? un car??cter amigable i no es mostra violent amb altres esp??cies als aquaris. D'altra banda ??s susceptible de ser atacat per diverses malaties com ara Oodinium, Microsporidia (Pseudoloma neurophilia) i els bacteris del g??nere Mycobacterium.
[edita] Organisme Model pera l??investigaci?? i els estudis gen??tics
D. rerio ??s un com?? i ??til organisme model en l'estudi del desenvolupament embrionari dels vertebrats, en estudis gen??tics i en fisiologia.[2] Actualment est?? suplantant a altres models vertebrats superiors com les rates i els ratons de laboratori degut al rebuig social a aquesta pr??ctica d'experimentaci??. El primer investigador que va utilitzar aquesta esp??cie fou George Streisinger de la University of Oregon als Estats Units, que va establir el Peix zebra com a organisme model; its importance was consolidated by large scale forward genetic screens (commonly referred to as the T??bingen/Boston screens). La revista universitaria The scholarly journal Development devoted an issue to research using the fish in celebration of this landmark. [2] Ara mateix existeix una base de dades amb informaci?? gen??tica, gen??mica i amb informaci?? del desenvolupament del Peix zebra anomenat ZFIN (Zebrafish_Information_Network). A m??s el D. rerio ??s una de les poques esp??cies que han viatjat a l??espai (veure Animals a l??espai).
L??estudi del desenvolupament del Peix zebra proporciona diversos avantatges davant d??altres organismes model. Tot i que the overall temps de generaci?? del peix zebra ??s comparable a que el mice, zebrafish embri??ns desenvolupen rapidament, progressing from ous a les larves in under tres dies. Els embrions s??n grans, robustos i transparents i desenvolupen externament a la mare, les caracter??stiques que els hi faciliten la manipulaci?? experimental i l'observaci??. [5] La seva nearly constant size durant el development primerenc facilita simple tinci?? t??cniques i f??rmacs es poden administrar afegint directament a l'aquari. Els ous no dertilitzats es poden fer servir per a dividir-se i fusionar-se per a formar u embri?? a partir de dues c??l??lules creant un embri?? totalment homozigot.
A common reverse genetics technique is to reduce gene expression or modify splicing in zebrafish using Morpholino antisense technology. Morpholino oligonucleotides are stable, synthetic macromolecules that contain the same bases as DNA or RNA; by binding to complementary RNA sequences, they reduce the expression of specific genes. The journal Genesis devoted an issue to research using Morpholino oligos[3], mostly in D. rerio. Morpholino oligonucleotides can be injected into one cell of a zebrafish embryo after the 32-cell stage, producing an organism in which gene expression is reduced in only the cells descended from the injected cell. However, cells in the early embryo (<32 cells) are interpermeable to large molecules[4], [5], allowing diffusion of Morpholinos between cells. A known problem with gene knockdowns in zebrafish is that, because the genome underwent a duplication after the divergence of ray-finned fishes and lobe-finned fishes, it is not always easy to silence the activity one of the two gene paralogs reliably due to complementation by the other paralog.
Despite the complications of the zebrafish genoma a number of commercially available global platforms for analysis of both gene expression by microarrays and promoter regulation using ChIP-on-chip exist.
El peix zebra t?? la habilitat de Regenerar les aletes, la pell, el cor i el cerevell (en estadis larvals). Tamb?? s'ha descobert la capacitat de regeneraci?? que tenen els seus fotoreceptors i c??l??lules retinals. Els mecanismes d'aquestes regeneracions no son coneguts encara, per?? actualment estan siguent estudiades. Researchers frequently cut the dorsal and ventral tail fins and analyze their regrowth to test for mutations. This research is leading the scientific community in the understanding of healing/repair mechanisms in vertebrates.
[edita] Investigacions recents
A desembre de 2005, un estudi de la varietat golden va identificar el gen SLC24A5 com a responsable de la pigmentaci?? , ja que produeix un producte imprescindible per a la producci?? de la melanina, i tamb?? van confirmar la seua funci?? amb bloqueig amb Morfolina. El gen hom??leg als humnans va ser caracteritzat gr??cies a este descobriment. Gr??cies a ell existeix la difer??ncia de pigmentaci?? entre la pells de les races cauc??siques i negroides. [6] Aquest estudi va apareixer a la portada de la revista Science i va demostrar el poder del peix zebra com a organisme model en el relativament nou camp de la gen??tica comparativa.
A gener de 2007, investigadors chinesos de la Fudan University van desenvolupar un peix transg??nic que podia detectar la contaminaci?? per estrogens als llacs i rius, demostrant a les autoritas xineses ambientals la necesitat de traure les substancia de l??aigua que est?? molt vinculada a la infertilitat masculina. Song Houyan i Zhong Tao, professors del laboratori de medicina molecular de Fudan, van trigar tres anys clonant exemplars sensibles als estrogens e injectan-los als ous fertils del peix zebra. El peix modificat es tornava verd quan es posava en contacte amb aigua amb els estr??gens[7].
El 1 d??Agost de 2007, investigadors de la University College London van fer creixer al laboratori un tipus de c??l??lula mare trobada als ulls dels peixos i dels mam??fers que desenvolupa en neurones a la retina. Aquesta c??l??lula pot ser injectada a l??ull per tractar diferents malalties on les neurones de la retina est??n malfeses -- quasi totes les malalties dels ulls, incloent la degeneraci?? macular, el glaucoma i la ceguesa per diabetis. Les danys fets a la retina (part de l??ull que envia els missatges al cerevell) son els responsables de la majoria de casos de ceguesa. Els investigadors van estudiar les c??l??lules glials als ulls dels humans de entre 18 mesos y 91 anys on van trobar posible el seu desenvolupament a tots els tipus de neurones trobades a la retina. Les c??l??lules van ser probades en rates amb malalties per la retina, i van transformar-se en c??l??lules retinars sanes. En la actualitat l??equip investigador est?? treballant al mateix projecte en humans.[8].
A Febrer de 2008, investigadors de l??Hospital infantil de Boston estan criant peixos zebra amb l??intenci?? d??estudiar els seus embrions transparents, concretament per estudiar els mecanismes de generaci?? de malalties com el c??ncer.[9]
[edita] Refer??ncies
- ??? Froese, R. and D. Pauly. Editors.. Danio rerio. FishBase. Data d'acc??s: 2007-04-07.
- ??? 2,0 2,1 2,2 Mayden, Richard L., Tang, Kevin L.; Conway, Kevin W.; Freyhof, J??rg; Chamberlain, Sarah; Haskins, Miranda; Schneider, Leah; Sudkamp, Mitchell; Wood Robert M.; Agnew, Mary; Bufalino, Angelo; Sulaiman, Zohrah; Miya, Masaki; Saitoh, Kenji; He, Shunping (2007). ??Phylogenetic relationships of Danio within the order Cypriniformes: a framework for comparative and evolutionary studies of a model species??. J. Exp. Zool. (Mol. Dev. Evol.) 308B: 642-654.
- ??? Watanabe M, Iwashita M, Ishii M, Kurachi Y, Kawakami A, Kondo S, Okada N. (2006) Spot pattern of leopard Danio is caused by mutation in the zebrafish connexin41.8 gene. EMBO Report.7: 893-897.
- ??? Mills D (1993) Aquarium Fish Harper Collins ISBN 0-7322-5012-9
- ??? Dahm, Ralf (2006), "The Zebrafish Exposed", American Scientist 94 (5): pp. 446-453
[edita] Per llegir m??s
- Danio rerio (TSN 163699). Integrated Taxonomic Information System. Accessed on 12 November 2004.
- Plantilla:FishBase species alt
- Lambert, Derek J (1997). Freshwater Aquarium Fish, Edison, New Jersey: Chartwell Books, Page 19. ISBN 0-7858-0867-1.
- Sharpe, Shirlie. Zebra Danio. Your Guide to Freshwater Aquariums. Data d'acc??s December 15, 2004.
- Kocher, Thomas D et al.. Zebrafish, Vol. 2, #3, 2005 Roundtable Discussion- "Fish Models for Studying Adaptive Evolution and Speciation,".
- The Zebrafish Information Network (ZFIN)
