[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cèl·lula mare - Viquipèdia

Cèl·lula mare

De Viquipèdia

Cèl·lules mare embrionàries de ratolí. Més fotos de laboratori
Cèl·lules mare embrionàries de ratolí. Més fotos de laboratori

Les cèl·lules mare són les cèl·lules primordials no diferenciades que retenen l'habilitat de diferenciar-se en altres tipus cel·lulars. Aquesta habilitat els permet d'actuar com a un sistema reparador per al cos, substituint altres cèl·lules mentre l'organisme encara és viu.

Els investigadors creuen que en un futur les cèl·lules mare tindran el potencial de enfrontar-se a multitud de malalties humanes essent emprades per reparar teixits específics o substituir òrgans sencers. Encara es creu, però, que caldrà molts anys més d'intensa investigació per aconseguir aquestes fites.[1]

L'estudi de les cèl·lules mare s'atribueix a l'inici de la dècada de 1960 després dels treballs dels científics canadencs Ernest A. McCulloch i James E. Till.

Taula de continguts

[edita] Tipus de cèl·lules mare

[edita] Potencialitat

Les cèl·lules mare poden ser categoritzades per la seva potencialitat, o sigui, la capacitat de diferenciació del tipus cel·lular.

  • Totipotents: les cèl·lules mare són produïdes per fusió d'un oòcit i un espermatozoide així com les produïdes en les primeres divisions del zigot. Aquestes cèl·lules poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular sense excepció.
  • Pluripotents: cèl·lules mares descendents de les totipotents que poden esdevenir qualsevol tipus cel·lular excepte les totipotents.
  • Multipotents: les cèl·lules mare només poden produir una família emparentada de cèl·lules diferenciades (les multipotencials hematopoiètiques, per exemple, poden crear hematocits, linfocits i plaquetes).
  • Unipotents: cèl·lules mare que només poden produir un tipus conctet de cèl·lula, però amb capcitat d'autorenovar-se cosa que les diferencia de les no cèl·lules mare.


[edita] Fonts de cèl·lules mare

Les cèl·lules mare també són categoritzades segons la seva font, podent ésser cèl·lules mare adultes, embrionàries o del cordó umbilical.

  • Cèl·lules mare adultes: són cèl·lules mares no diferenciades trobades entre cèl·lules diferenciades d'un teixit específic, normalment multipotents. Actualment ja són emprades en els tractaments per un centenar de malalties i condicions. També són anomenades cèl·lules mares somàtiques, ja que no cal que provinguin de cèl·lules d'adults sinó que també es troben en la mainada.
  • Cèl·lules mare ebrionàries: són cèl·lules cultivades obtenides a partir masses de cèl·lules internes no diferenciades de la primer fase de l'embrió humà (sovint anomenat blastocist, que és un embrió entre 50 i 150 cèl·lules). La recerca amb cèl·lules mare embrionàries serà objecte d'una major investigació que les cèl·lules mare adultes segons el National Institutes of Health.[2] Tanmateix, es troben en una fase d'estudi molt primerenc ja que aquest tipus de cèl·lula mare no va ser aïllat fins el 1998 en humans quan les cèl·lules mare adultes es varen començar a estudiar la dècada del 1960 i encara es troben en fase d'estudi primerenc.[3] La recerca amb cèl·lules mares embrionàries humanes és molt controvertida ja que per iniciar un nou llinatge cel·lular, cal la destrucció de l'embrió i per tant d'un ésser humà en potència. En un intent de superar aquests problemes, morals, polítics i ètics, els investigadors ètics han estat experimentant amb tècniques alternatives d'obtenció de cèl·lules mare per extracció sense que això representí la destrucció de l'embrió humà.
  • Les cèl·lules mare del cordó umbilical són derivades de la sang de la placenta i el cordó umbilical després de néixer. Des del 1988 aquestes cèl·lules han estat emprades en el tractament de la malaltia de Gunther, les síndromes de Hunter, Hurler i la leucèmia limfocita aguda i tot d'altres problemes que ocorren bàsicament en la mainada. La sang de cordó umbilical ha esdevingut tan comuna que hi ha bancs de cordons umbilicals que accepten donacions dels pares. Són recollides traient el cordó umbilical, netejant-lo i traiet la sang de la vena umbilical. Aquesta sang és immediatament analitzada per si hi ha agents infecciosos i es deterina el tipus de teixit. Se'n treu les cèl·lules sanguínies del cordó umbilical abans de ser emmagatzemades en nitrogen líquid per a ús posterior, en el que seran descongelades i se'ls treurà el crioprotector. El mètode permet tant autotransplantaments com al·lotransplantaments.

[edita] Tractaments

Article principal: Tractaments amb cèl·lules mare

Els investigadors mèdics creuen que la recerca en cèl·lules mare tenen el potencial d'enfrontar-se a un gran cúmul de malalties així com alleugerir el patiment. Hi ha cert nombre de tractaments que ja existeixen, tot i que la majoria d'ells no són extesament emprats ja que tendeixen a ser experimentals i de costs elevats. Els investigadors mèdics preveuen que que l'ús de les tecnologies derivades de les cèl·lules mare serviran per tractar trencaments de la columna vertebral, danys musculars entre un nombre enorme de malalties que inclouen malalties congènites relacionades amb disfuncionalitats de proteïnes.

Tanmateix encara queden molts anys de dura investigació.

[edita] Controvèrsia al voltants de les cèl·lules mare

La recerca amb cèl·lules mare té el potencial de marcar la vida de qualsevol, però no sense controvèrsia. Particularment, la recerca emprant cèl·lules mare embrionàries ha provat ser un tema immensament sensible per a molta gent. Això és degut a què amb el present estat de la tecnologia cal que per iniciar una nova línia cel·lular es produeixi la destrucció d'un embrió o fer ús de tècniques de clonació terapèutica. Els opositors a la recerca diuen que aquesta pràctica sigui un cavall de Troia per a la clonació reproductiva i equivalent al tractament com a objecte d'un humà en potència. Contràriament els proinvestigació argumenten que és necessari apostar per la investigació de cèl·lules mare embrionàries ja que s'espera que les tecnologies resultants tinguin un potencial mèdic significatiu. L'intens debat a dut a què les autoritats estats i internacionals promoguessin lleis per de més o menys rigidesa segons l'entorn cultural per posanr límits en la investigació basats en valors morals, socials i ètics.

[edita] Notes

  1. ^  National Institutes of Health, "Bases de les cèl·lules mare," 19 de juliol del, 2004. (anglès)
  2. ^  National Institutes of Health, Preguntes més freqüents sobre les cèl·lules mare, 13 d'abril 13, 2005. (anglès)
  3. ^  Graham, Judith i Schodolski, Vincent J., "Fill del President Reagan xerrada a la convenció democràtica." Chicago Tribune, 27 de juliol del 2004. (anglès)

[edita] Enllaços externs

[edita] Revisions

[edita] Referències revisades

1. Shostak, S. 2006. (Re)defining stem cells. BioEssays 28:301-308.

[edita] Guies

[edita] Notícies