Pau Gargallo i Catalán

De Viquipèdia

Autoretrat de Pau Gargallo que formava part de la decoració de l'antic Teatre del Bosc, a Gràcia i que es troba integrat a la façana de l'actual Cine Bosque, al mateix lloc

Pau Gargallo i Catalán fou un escultor nascut a Maella (Matarranya, Franja de Ponent) el 1881.

[edita] Biografia

Nascut a Maella, es trasllada amb la seva família a Barcelona el 1888, on començarà la seva formació artística. Va passar part de la seva vida al barri de Montparnasse de París. El 1903, a París, va viure en la comuna d'artistes Le Bateau-Lavoir, amb Max Jacob, Juan Gris i altres artistes, incloent al seu amic Picasso el cap del qual va modelar en una escultura. L'any següent Juan Gris li va presentar a Magali Tartanson amb qui es va casar el 1915. El 1934 va sofrir una pneumònia fulminant i va morir el 29 de desembre a Reus, on s'havia desplaçat per a inagurar una exposició de la seva obra.

[edita] Obra

Fou deixeble d'Eusebi Arnau per el que va treballar. Es va relacionar amb els artistes de Els Quatre gats, com Picasso, Nonell i altres. Va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner en treballs escultòrics d'edificis com el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau i l'Institut Pere Mata, amb escultures amb pedra i bronze. Al llarg de la seva carrera va mantenir simultàniament dos estils aparentment molt diferents, però en el fons prou relacionat: un estil clàssic, que sovint s'ha relacionat amb el noucentisme, i un estil avanguardista en que experimenta amb la desintegració de l'espai (o sigui, representa formes sense omplir-les de material, com en el cap i el cos del Profeta) i amb nous materials, com la xapa de coure o plom. Les seves escultures mes afamades son Gran ballarina (1929) i Gran bacant (1931).

Se'l considera un dels artistes més significatius de l'avantguarda espanyola i internacional.

El 1985 es va inaugurar en Museu Pablo Gargallo al Palau del Comptes dArgillo de Saragossa. El Museu compta amb un excel·lent centre de documentació on es pot consultar informació sobre la vida i obra de l'artista. A més, el Centre reuneix un important fons documental sobre altres escultors contemporanis.