Partido Andalucista
De Viquipèdia
El Partido Andalucista (Partit Andalusista en català) és un partit polític nacionalista d'Andalusia, el més important del nacionalisme andalús.
Fou creat el 1976 quan l'Alianza Socialista de Andalucía, creada el 1971, adopta el nom de Partido Socialista de Andalucía (PSA).
Posteriorment, el gener de 1979 en el II Congrés Andalusista, adopta el nom de PSA-Partido Andaluz. El febrer de 1984, adopta el seu actual nom de Partido Andalucista.
Taula de continguts |
[edita] Ideologia
El Partit Andalusista es declara ideològicament com a una organització política nacionalista, federalista, progressista i de esquerres. Segons el partit, el seu principal sentiment és la rebel·lia contra la desactivació de la autonomia andalusa, en contra d'una actitud conformista i desfent la cohesió interna de la identitat i del lideratge històric. Per al Partido Andalucista, declarar-se com una organització política nacionalista és el mateix que admetre com únic objectiu la defensa dels interessos del poble andalús i obtenir la igualtat davant altres pobles de Espanya. Això vol dir que els andalusistes consideren a Andalusia com una nació, condició que ha tingut cabuda fins a avui en l'article 2 de la Constitució Espanyola, i que es va conquistar com cap altre territori de el Estat, a partir de la ratificació de l'autonomia i l'Estatut en referèndum, i defensa aquest fet polític i jurídic en aquelles institucions i organitzacions en les quals estan presents.
Per al PA declarar-se com una organització progressista, referint-se només des d'una opció compromesa amb un desenvolupament socioeconòmic autònom i sostenible de Andalusia, innovador i amb poder per a generar iniciatives, i d'aquesta forma, superar els desequilibris territorials i socials de dintre i la dependència i desigualtat respecte a altres pobles, rebutjant l'actual paper que s'assigna a la regió de subministradora de recursos i mà d'obra poc qualificada. El PA es denomina federalista mitjançant un model d'organització política que superi l'estat de les autonomies i que avanci cap a un Estat Federal. Es declara d'esquerres al manifestar al pensar que existeix una prioritat indiscutible per la construcció d'una societat més justa i igualitària, oberta i tolerant, pacífica i solidària, que garanteixi la conservació del patrimoni cultural i natural que identifica a la regió perquè sigui gaudit per la pròximes generacions i un nivell i qualitat de vida que possibiliti la màxima felicitat i benestar al poble andalús.
[edita] Història
[edita] Inicis en la clandestinitat
Fins a 1965 els orígens es remunten al nacionalisme andalús desenvolupat durant el segle XIX i segle XX. El 1962 Alejandro Rojas-Marcos ve mantenint contactes en diversos sectors socials, amb l'objectiu d'impulsar una organització política d'àmbit andalús, forçada a la clandestinitat pel franquisme. En la primavera de 1965, s'estableixen els orígens del primer partit andalús de la Història, amb un grup creat entorn de la facultat de Dret de la Universitat de Sevilla, que sense conèixer Blas Infante, va arribar a les mateixes conclusions que ell: identitat andalusa, exigència d'autonomia, no separatisme, posicions d'esquerra moderada, reivindicació d'igualtat amb Catalunya i el País Basc, etc. El grup adopta el nom de Compromiso Político de Andalucía, es tria una secretaria col·legiada, integrada per Alejandro Rojas-Marcos, Luis Uruñuela i Guillermo Jiménez. Els documents clandestins se signen amb les sigles Cp. Es dóna suport ideològicament en la democràcia política, el socialisme econòmic i el liberalisme cultural, tot això en l'àmbit d'una Andalusia autònoma, en igualtat amb els altres pobles d'Espanya i mitjançant l'instrument d'una organització política andalusa sobirana, és a dir, no integrada en cap estructura centralista.
En 1966, es decideix aprofitar l'estructura legal del règim per a exercir la seva acció política. Alejandro Rojas-Marcos es presenta a les eleccions municipals pel terç familiar, i és escollit el 13 de novembre i sorprenent a la pròpia estructura del Règim, que no havia previst aquesta estratègia de l'oposició, però després d'un reiterat enfrontament obert amb el Règim, acabarien decidint la renúncia a l'escó de regidor, denunciant així una la falta de llibertat de la Dictadura, no sense abans haver aprofitat el caràcter públic dels Plens de l'Ajuntament per a denunciar tot tipus de problemes locals i nacionals. El mateix va ocórrer un any després al presentar-se a les Corts, en 1968 s'uneixen a la formació de la Taula Democràtica i reclamant en 1970 un estatut propi per a Andalusia. En 1971, la revista El Ruedo Ibérico publica a París el primer manifest d'Aliança Socialista d'Andalusia, en el qual es demana autonomia per a Andalusia, a través de Ràdio París, en 1974 s'integra en la Junta Democràtica d'Espanya.
[edita] Transició a la democràcia
El 1976 es pronuncia a Sevilla el primer míting polític que se celebra a Andalusia des de la Guerra Civil espanyola, i convida a tota l'oposició democràtica a estar en la tribuna i a dir unes paraules, onejant per primera vegada la bandera d'Andalusia en 40 anys. En 1977, 4 de Desembre prop de dos milions d'andalusos es manifesten en defensa de l'Autonomia en Andalusia. En 1978, la Junta Liberalista que fundà Blas Infante s'integra en l'organització andalusista, en un acte celebrat en Ronda el 21 de maig. En 1979, s'aconsegueixen cinc Diputats en les Eleccions Generals celebrades al març aconseguint 326.000 vots, sota el nom de Partit Socialista Andalús, i aconseguint 250.000 vots en les municipals, guanyant ajuntaments com Jerez de la Frontera, Sevilla i Ronda, entre unes altres. El 28 de desembre es produïx el bloqueig de l'autonomia andalusa després de pactar UCD i PSOE l'aprovació de la Llei Orgànica de Modalitats de Referèndum, que exigiria a Andalusia majoria absoluta d'electors en cada província, tanmateix es va realitzar el referèndum de el Estatut Autonòmic d'Andalusia, sent aprovat després de ser triat pel poble el 18 de desembre de 1982.
[edita] Democràcia
Durant les següents eleccions s'obtenen resultats moderats en eleccions locals i municipals, fins i tot a Barcelona, conegut com la Novena Província. Sota el nom de Partit Andalusista. En 1996 els andalusistes participen en el Govern Andalús en coalició amb el PSOE. És la primera vegada que un partit andalús forma part del Govern d'Andalusia triat democràticament, ocupant les Conselleries de Relacions amb el Parlament i la de Turisme i Esport, a càrrec d'Antonio Ortega i José Nuñez respectivament. En 1999 es presenten a les Eleccions Europees, amb la Coalició Europea, coalició nacionalista en la qual concorreran a les Eleccions Europees Coalició Canària, Unió Valenciana, Partit Aragonès, Partit Andalusista. El President de la Coalició és el Secretari General del Partit Andalusista, Antonio Ortega, també, en les eleccions municipals de Juny, el Partit Andalusista obté 356.000 vots, 30 ajuntaments i 545 regidors. És el millor resultat de la seva història, que li converteix en la cinquena força política de Espanya. Durant aquesta època, Pedro Pacheco deixa el partit fundant el seu propi: Partit Socialista d'Andalusia.
A l'octubre de 2000 se celebra el XII Congrés Nacional a Torremolinos. En el mateix es produeïx una dels moments crucials del partit dels últims anys. Es presenten 3 corrents: l'oficialista, la de Nou Andalusisme liderat per Julián Álvarez i Antonio Moreno, i la de Majoria pel canvi liderada per la regidora de Sevilla María del Mar Calderón (corrent en la qual Pedro Pacheco hi participava). En aquest Congrés es produeixen situacions estranyes com per exemple no acceptar el vot secret a pesar de les nombroses peticions, per a confirmar l'informe de gestió d'Antonio Ortega, i que a l'hora de votar-se a mà alçada es comprova que es fa mal i es denega la possibilitat de repetir la votació.
[edita] Escissions recents
Durant el Congrés les dues corrents renovadores pretenen arribar a un acord de consens per a presentar un candidat comú i així poder canviar l'adreça del partit. No obstant això, l'existència de tensions entre membres de Nou Andalusisme i Majoria pel canvi, impedeixen l'acord. Posteriorment es va sospitar que Julián Álvarez tenia un acord secret amb Alejandro Rojas Marcos en el qual es planificava ja tot el que va succeir: ruptura de Nou Andalusisme amb María del Mar Calderón, donant la victòria així de nou a Antonio Ortega que inicia l'expulsió dels membres de Majoria pel canvi. Els resultats van ser els següents: el candidat oficialista Antonio Ortega amb el 59% dels vots, mentre els pachequistes de María del Mar Calderón i la seva corrent Majoria pel canvi van obtenir el 21% dels vots, i els renovadors de Nou Andalucismo liderats per Antonio Moreno i Julián Álvarez el 20%. S'escindeix així Pachecho tot creant el Partit Socialista d'Andalusia PSA.
Julián Álvarez perd les eleccions en Ecija i es retira temporalment de la política, per a tornar posteriorment com candidat protegit per Rojas Marcos sortint com Secretari General. El 2004, el 4 de desembre se celebra el XIII Congrés Nacional, a més de la Candidatura del Secretari General Antonio Ortega es presenta una segona candidatura liderada per l'exalcalde d'Écija Julián Álvarez, resultant aquesta guanyadora donant així pas a l'inici de la renovació del Partit Andalusista. El nou equip triat per a dirigir el PA arriba des del municipalisme i cap de les persones que l'integren, excepte Álvarez, ha ocupat mai un càrrec nacional a l'organització. La renovació iniciada provoca la marxa de molts membres històrics del partit: des d'Antonio Ortega fins a Patricio González (que va ser per diversos mandats alcalde d'Algesires).
