Pío Cabanillas Gallas
De Viquipèdia
| Pío Cabanillas | |
| Ministre de Justícia | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 1 de setembre de 1981 – 3 de desembre de 1982 | |
| Precedit per | Francisco Fdz. Ordóñez |
| Succeït per | Fernando Ledesma Bartret |
| Ministre de la Presidència | |
| Al càrrec | |
| 26 de febrer de 1981 – 1 de setembre de 1981 | |
| Precedit per | Rafael Arias Salgado |
| Succeït per | Matías Rodríguez Inciarte |
| Ministre de Cultura | |
| Al càrrec | |
| 4 de juliol de 1977 – 6 d'abril de 1979 | |
| Precedit per | nou càrrec |
| Succeït per | Manuel Clavero Arévalo |
| Naixement | 13 de novembre de 1923 Pontevedra (Galícia) |
| Defunció | 10 d'octubre de 1991 Madrid |
| Partit polític | UCD / PP |
| Professió | notari |
Pío Cabanillas Gallas ( Pontevedra, Galícia 1923 - Madrid 1991 ) fou un polític i notari espanyol que ocupà diverses carteres ministerials en els primers governs després de la transició espanyola.
[edita] Biografia
Va néixer el 13 de novembre de 1923 a la ciutat de Pontevedra. Instal·lat a Andalusia va estudiar dret a la Universitat de Granada, en la qual es doctorà. Posteriorment va esdevenir notari, registrador de la propietat i lletrat de l'Estat.
Va morir el 10 d'octubre de l'any 1991 a la seva residència de Madrid. El seu fill, Pío Cabanillas Alonso, va ser Ministre portaveu del Govern (2000-2002) durant part del mandat de José María Aznar.
[edita] Activitat política
Va ser nomenat procurador a les Corts l'any 1958 en representació de l'Organització Sindical i el 1961 en representació del Cap de l'Estat. A partir d'aquell moment va adquirir notabilitat dins el govern, esdevenint inicialment secretari en el Ministeri d'Informació i Turisme dirigit per Manuel Fraga Iribarne i finalment Ministre d'Informació i Turisme en el govern presidit l'any 1974 per Carlos Arias Navarro, en el qual va intentar ampliar la llibertat de premsa per la qual cosa va ser destituit l'octubre del mateix any del seu càrrec pel propi Francisco Franco.
Va ser un dels impulsors del primer Partit Popular, creat l'any 1976 per José María de Areilza i el propi Cabanillas, embrió de la futura Unió del Centre Democràtic (UCD). Va ser un dels homes forts d'aquest partit a Galícia gràcies al suport d'Eulogio Gómez Franqueira. En les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat al Congrés per la província d'Orense, escó que repetiria en les eleccions de 1979 i 1982. En el primer govern presidit per Adolfo Suárez l'any 1977 fou nomenat Ministre de Cultura i Benestar, esdevenint en la I Legislatura consecutivament Ministre adjunt al President, Ministre de la Presidència i Ministre de Justícia.
Després de la caiguda del poder de la UCD es retirà de la vida política, ingressant l'any 1989 al Partit Popular i sent escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees d'aquell any.
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Informació de Pió Cabanillas al Congrés dels Diputats
- (castellà) Informació de Pío Cabanillas al Parlament Europeu
| Precedit per: nou càrrec |
Ministre de Cultura i Benestar 1977 – 1979 |
Succeït per: Manuel Clavero Arévalo |
| Precedit per: Rafael Arias Salgado |
Ministre adjunt al Presdient 1980 – 1981 |
Succeït per: Jaime Lamo de Espinosa |
| Precedit per: Rafael Arias Salgado |
Ministre de la Presidència 1981 |
Succeït per: Matías Rodríguez Inciarte |
| Precedit per: Francisco Fdz. Ordóñez |
Ministre de Justícia 1981 – 1982 |
Succeït per: Fernando Ledesma Bartret |
