Orella d'??s
De Viquip??dia
 |
TINGUEU PACI??NCIA
Aquesta p??gina est?? sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovaci?? Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Bot??nica Farmac??utica en el curs acad??mic 2007-08, i t?? com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experi??ncia amb els estudiants, es revisar?? tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les pol??tiques i els est??ndards siguin complerts, moment en qu?? s'enretirar?? la plantilla. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Ramonda myconi |
||||||||||||||
L'orella d'??s (Ramonda myconi) ??s una planta de la fam??lia de les Gesneri??cies. Rep altres noms, com Verbascum myconi o Ramonda pyrenaica.
Popularment tamb?? ??s coneguda com a Herba Peluda, Borraina, Herba Tossera i Borratja de roca. ??s considerada un f??ssil vivent de la vegetaci?? tropical que durant el Terciari, fa m??s de 20 milions d'anys, va ocupar els Pirineus.
Taula de continguts |
[edita] Ecologia
La podem trobar al Pirineu catal?? i aragon??s, ocupant majorit??riament la meitat oriental de Catalunya. Habita a les ranures i als replans de roques calc??ries o de conglomerats de naturalesa b??sica, de zones ombr??voles i fresques, entre 600 i 2.000 metres d'altitud. Suporta b?? les baixes temperatures, fins i tot bastants graus sota zero, i tamb?? l'exposici?? al sol directe en les hores fresques del dia.
[edita] Descripci??
Es tracta d'una planta perenne, que floreix de maig a juliol, quan adopta unes coloracions violetes, i despr??s s'asseca per tornar a brotar amb les pluges de la tardor. Perd la part a??ria durant els mesos freds de l'any, per?? amb l'arribada de la primavera r??pidament produeix tiges i fulles.
??s una planta viva?? que pot arribar a fer entre 10 i 20 cm.
T?? un rizoma breu, i una mata abundant de rels fines i fibroses.
La tija ??s herb??cia, amb un indument de p??ls glandulars.
Les fulles s??n de color verd fosc, rugoses, robustes i molt arrugades. Tenen una forma ??mpliament el??l??ptica, i la divisi?? dels seus marges ??s dentada, i s'estrenyen gradualment en un pec??ol alat. Tenen abundants p??ls, curts i blancs en el feix, i m??s llargs i de coloracions ferroginoses en el rev??s, i la nervadura ??s pennada.
El calze ??s format per 5 s??pals, amb una concresc??ncia dialis??pala, lleugerament units entre ells per la base.
La corol??la, que fa entre 2 i 5 cm de di??metre, ??s formada tamb?? per 5 p??tals, ??s de concresc??ncia dialip??tala i simetria actinomorfa, i ??s del tipus rot??cia, ja que els esmentats p??tals nom??s estan units per la base.
L'androceu consta de 4 estams singen??sics, ja que estan soldats per les anteres.
El gineceu ??s pluricarpel??lar, t?? 2 carpels concretament i amb una concresc??ncia sinc??rpica.
El periant t?? una coloraci?? entre blavosa i lila.
[edita] Farmacologia
|
Per a fins medicinals, s'utilitza la planta sencera, per?? m??s especialment les seves fulles, que s'han de recollir abans que la planta floreixi, ja que ??s en aquest per??ode quan exerceixen m??s intensament la seva acci??. Un cop recolectades cal posar-les a secar a tempreatura molt elevada i posteriorment es guarden en pots herm??tics.
La composici?? qu??mica de l'orella d'??s no ??s coneguda de moment.
Els antics bot??nics desconeixien aquesta planta i no va ser fins a mitjans del segle XV quan es va comen??ar a parlar d???ella. En medicina popular s???utilitzava per combatre tot tipus de mals relacionats amb el refredat. Aix??, s???emprava com a dorsal, bals??mic i antitossiu. Fins i tot, durant algun temps es va emprar per combatre la tos rebel, d???on va sorgir el nom de ???herba tossera???, que era com l???anomenaven els espanyols d???aquella ??poca. Un tractat d???aquell temps reflectia que l???aigua que se n???extreia servia com a remei molt efica?? per trencar c??lculs de la bufeta i dels ronyons. La q??esti?? ??s, que d???aquesta virtut no existeix cap altre document ni estudi, aix?? que no es pot verificar l???autenticitat d???aquest fet. En qualsevol cas, ??s una planta d???accions suaus i gaireb?? exempta d???efectes secundaris, per la qual cosa pot ser usada sense temor, nom??s guardant les precaucions degudes.
L???administraci?? ??s a partir d???una infusi?? de les fulles o de la planta sencera, a la que li cal endolcir-la perqu?? no resulti amarga al paladar.
[edita] Cultiu
Cal situar la planta a un lloc on durant les hores fresques del dia li toqui el sol directament, i sempre a l'exterior. Quan arriba la primavera i la planta comen??a a produir tijes i fulles, necessita ser regada de forma regular, per?? sempre deixant secar el terreny entre regada i regada.
Com que es tracta d'una planta perenne, t?? un per??ode de descans vegetatiu d'uns mesos durant els quals no cal regar-la.
A la primavera, ??s recomanable afegir un abonament espec??fic per plantes de flors cada a l'aigua cada 20-25 dies. Tamb?? ??s pot barrejar al terreny un abonament granul??s de lliberaci?? lenta, l'acci?? del qual dura de 3 a 4 setmanes. Per tal de prevenir l'atac i el desenvolupament d'enfermetats causades per fongs i afavorides per un clima fresc i humit, es pot aplicar un insecticida d'ampli espectre i un fungicida.
[edita] Enlla??os externs
- http://nature.jardin.free.fr/1104/ramondia_pyrenaica.html
- http://www.rednaturaleza.com/plantas_doc.asp?p=Oreja%20de%20oso%20(Ramonda%20myconi)
- http://www.almendron.com/blog/?p=1058
- http://es.gardening.eu/plantas/Plantas-perennes/Ramonda-myconi/2361/
[edita] Imatges externes
[edita] Bibliografia
- Izco, J. et al. Bot??nica. 2a edici??. Madrid : McGraw-Hill Interamericana; 2005
- Barcel??, M.C.; Bened??, C. (coord.) et al. Bot??nica farmac??utica ensenyament de Farm??cia: Pr??ctiques. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona; 2004 (col. Textos docents 279; Text gu??a)
- REDIRECT: Ramonda myconi
