On??simo Redondo

De Viquip??dia

On??simo Redondo Ortega (Quintanilla de Abajo, avui Quintanilla de On??simo, Valladolid, 16 de febrer de 1905-Labajos, Seg??via, 24 de juliol de 1936) va ser un dirigent nacionalsindicalista espanyol, un dels fundadors de les JONS, partit que despr??s es va integrar a Falange Espa??ola de las JONS) (11 de febrer de 1934). Durant el r??gim franquista se li va con??ixer com a "cabdill de Castella".

Va n??ixer en una fam??lia de propietaris agr??coles. Va estudiar batxillerat a Valladolid. Va obtenir per oposici?? una pla??a d'administratiu a la Delegaci?? d'Hisenda de Salamanca, i a la universitat d'aquesta ciutat es va llicenciar en Dret el 1926. Despr??s d'acabar els seus estudis universitaris, es va traslladar de nou a Valladolid per a preparar l'oposici?? al cos d'Advocats de l'Estat, a la qual es va presentar a l'any seg??ent, encara que sense ??xit. En 1927, gr??cies a la mediaci?? d'??ngel Herrera Oria, director del peri??dic cat??lic El Debate, va obtenir una pla??a com lector d'espanyol a la Universitat de Mannheim, a Alemanya.

??s possible que aquesta estada a Alemanya tingu??s import??ncia en la seva futura carrera pol??tica, ja que en aquells dies el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys estava experimentant un fort creixement. A l'octubre de 1928 va tornar a Espanya. Va iniciar la seva carrera pol??tica com a l??der del Sindicat de Conreadors de Remolatxa de Castella la Vella, o "Sindicat Remolatxer". En 1929 va complir el seu servei militar a Valladolid.

Durant aquesta ??poca va con??ixer a Mercedes Sanz Bachiller, amb la que es va casar el 12 de febrer de 1931. Inicialment vinculat al moviment d'Acci??n Cat??lica, es va distanciar d'aquesta organitzaci??, que considerava ancorada en el liberalisme burg??s. Despr??s de la proclamaci?? de la II Rep??blica, va fundar, a l'agost de 1931, un grup pol??tic denominat Juntes Castellanes d'Actuaci?? Hisp??nica, que rebutjava el sistema democr??tic i propugnava l'acci?? directa com a mitj?? per a la conquesta del poder. Poc abans, el juny del mateix any, havia fundat la revista que seria el principal ??rgan d'expressi?? del seu moviment, Libertad, en la que va signar atacs al marxisme, als jueus i al capitalisme burg??s, i va expressar la seva admiraci?? pels r??gims feixistes europeus.

El novembre d'aquest mateix any, la seva organitzaci?? es va fondre amb la que liderava Ramiro Ledesma Ramos, editor de la revista La Conquista del Estado. Resultat d'aquesta fusi?? van ser les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), que van adoptar com emblema el jou i les fletxes que antany eren l'anagrama dels Reis Cat??lics. Les JONS, els estatuts de les quals es van aprovar oficialment el 30 de novembre, estaven dirigides per un Triumvirat Central, format per On??simo Redondo, Ramiro Ledesma i Francisco Jim??nez (m??s endavant substitu??t per Antonio Berm??dez Ca??ete). L'objectiu d'aquest nou partit, declaradament antimarxista, ??s la creaci?? de l'Estat Nacionalsindicalista, de car??cter totalitari. Com a m??tode d'acci?? propugnaven l'acci?? directa, i rebutjaven el sistema electoral, per considerar-lo "liberal-burg??s" i corrupte. Encara que Redondo havia estat abans, en la seva ??poca d'Acci??n Cat??lica, partidari de la monarquia, el 1931 no s'oposava a la rep??blica com a forma de l'estat. L'??rgan principal del partit continua sent la revista Libertad, en el qual, per aquestes dates, Rod?? va publicar una traducci?? comentada del fam??s libel antisemita Protocols dels savis de Si??.

El 1932 va prendre part en la fracassada revolta del general Sanjurjo. Per a evitar ser detingut, va creuar la frontera i es va exiliar a Portugal, primer a Curia i despr??s an Porto. Des de l'exili va impulsar la publicaci?? d'un nou setmanari nacionalsindicalista, Igualdad, que va apar??ixer el 14 de novembre de 1932, i al que Redondo va enviar des del seu exili portugu??s nombrosos articles pol??tics. A l'abril de 1933 va crear, juntament amb Ledesma Ramos, una nova revista, J.O.N. S., com ??rgan del seu partit. A l'octubre va tornar a Espanya i va tornar a instal??lar-se a Valladolid. Va decidir presentar-se candidat a les eleccions legislatives de el 19 de novembre de 1933, per?? a ??ltima hora va retirar la seva candidatura per a evitar perjudicar a la dreta de la CEDA.

El 24 de mar?? de 1934, en un acte celebrat en el Teatre Calder??n de Valladolid, les J.O.N. S. es van fusionar amb Falange Espa??ola, el partit de Jos?? Antonio Primo de Rivera. El nou partit, Falange Espa??ola de les JONS, va quedar sota la direcci?? de Jos?? Antonio Primo de Rivera, Ramiro Ledesma i Julio Ruiz de Alda, amb la qual cosa Redondo va passar a un segon pla. Quan en 1935 Ramiro Ledesma Ramos es va separar del nou partit, Redondo va optar per romandre a Falange.

El 19 de mar?? de 1936 va ser detingut a Valladolid. Durant la seva reclusi?? va romandre en contacte epistolar amb el l??der del seu partit, Jos?? Antonio Primo de Rivera, tamb?? empresonat. El 25 de juny va ser traslladat a la pres?? d'??vila, de la qual va ser alliberat el 18 de juliol pels militars revoltats en comen??ar la Guerra Civil Espanyola. Es va dirigir a Valladolid, on es va posar al capdavant d'un grup armat de falangistes que va marxar cap a Madrid i va combatre a l' Alto de los Leones. El dia 24 de juliol, On??simo, amb dos companys de partit, va arribar en autom??bil al poble de Labajos, que creia zona nacional, i va morir en una emboscada de les tropes republicanes. Segons sembla, va identificar err??niament com a falangistes militants anarquistes de la CNT per la semblan??a de les seves banderes, i va morir crivellat.

El r??gim franquista el va convertir en un dels "m??rtirs de la Croada". Avui est?? bastant oblidat, i nom??s ??s recordat per alguns militants d'extrema dreta. Al lloc de la seva mort, a Labajos, existeix un monument commemoratiu en el qual els militants de Falange fan cada any una ofrena floral. La seva v??dua, Mercedes Sanz Bachiller, seria la fundadora, a l'octubre de 1936, de l'Auxili d'Hivern (despr??s dit Auxili Social), organitzaci?? ben??fica integrada en el partit falangista que va arribar a tenir una gran rellev??ncia en els primers temps del franquisme. Va existir certa rivalitat entre l'Auxili Social i la Secci?? Femenina, dirigida per la germana de Jos?? Antonio, Pilar Primo de Rivera.

[edita] Escrits

Protocolos de los Sabios de Si??n. Valladolid, Ediciones Libertad, 1932
On??simo Redondo, caudillo de Castilla (fragmentos de art??culos period??sticos y discursos pol??ticos). Valladolid, Ediciones Libertad, 1937.
El Estado Nacional. Valladolid, Ed. Libertad, 1938
Obras Completas: edici??n cronol??gica (2 vols.) Madrid, Direcci??n General de Informaci??n, Publicaciones Espa??olas, 1954-1955.
Textos pol??ticos. Madrid, Editorial Doncel, 1975.