Mutriku

De Viquipèdia

Mutriku és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Baix Deba. Limita al nord amb el mar Cantàbric ,al sud-oest amb Markina-Xemein (Biscaia), al sud amb Mendaro, a l'est amb Deba i a l'oest amb Berriatua i Ondarroa (Biscaia).

Taula de continguts 1 Barris 2 Economia 3 Historia 4 Personatges Il·lustres 5 Enllaços externs

[edita] Barris

• Astigarribia: 42 hab.
• Artzain Erreka: 4 hab.
• Galdona, o Galdonamendi: 98 hab.
• Ibiri: 65 hab.
• Laranga: 161 hab.
• Mijoa: 153 hab.
• Mizkia: 5 hab.
• Olabarrieta: 39 hab.
• Olatz: 46 hab.

[edita] Economia

L'economia de Mutriku està lligada al mar. La pesca ha estat el seu principal motor directa o indirectament, subministrant la matèria primera per a les fàbriques conserveres.

El sector primari, representat per la pesca i en clara crisi. De la flota pesquera litoral solament queden un parell de vaixells. L'agricultura, que es desenvolupa en els barris rurals, és de subsistència i els seus excedents es venen en els mercats de la comarca. La ramaderia és escassa i poc significativa. L'explotació forestal se centra en els boscos de pi insignis i altres coníferes.

El sector secundari, clarament en desenvolupament. La indústria conservera, històricament la principal del municipi, ha deixat pas a tota classe de tallers de transformació metàl·lica que entronquen amb la important indústria de la comarca. Això ha estat possible per l'adequació de terrenys plans, en la part de Saturraran, per a la creació de polígons industrials. Les principals empreses del municipi són actualment la conservera Yurrita e Hijos S. A. [1], Metec Motric S.A. [2], que fabrica instrumental mèdic i el taller protegit de Katealegaia [3]

El sector serveis, té especial rellevància en aquest sector el turisme. L'interès turístic de Mutriku és innegable i ha vingut sent segona residència per a molts eibarresos. Compte amb diverses instal·lacions de camping i una bona dotació d'establiments hotelers. Comparteix recursos amb la veïna Deba. Els serveis estan centralitzats en la comarca i el comerç és l'adequat per a les necessitats dels veïns.

[edita] Historia

Les coves de Jentiletxea II, Langatxo i Iruroin donen testimoniatge, mitjançant les troballes en elles realitzats de l'ocupació d'aquestes terres en períodes prehistòrics que es remunten al Paleolític superior. La vila de Mutriku es funda en 1209 pel rei castellà Alfons VIII que li va atorgar carta de poblament i la possibilitat d'emmurallar l'urbs (hi ha encara alguna resta d'elles). El casc medieval es va desenvolupar i es van construir importants palaus i casa torre pertanyents a les famílies aristocràtiques i algunes altres les riqueses de les quals venien del comerç marítim o de servir com marins en la Armada. En 1553 un incendi va destruir gran part de la vila salvant-se algunes cases de pedra i perdent-se totes la de fusta.

En el segle XIX, sent alcalde Cosme Damián Churruca, Mutriku coneix una revolució urbana en la qual s'obren dues places situades als extrems del nucli urbà. Una d'elles es construïx en el lloc on estava l'antiga església que, a causa de el seu estat ruïnós, es demoleix. L'altra, en l'altre extrem, es forma amb la construcció de la nova església d'estil neoclàssic conformant la plaça amb l'ajuntament. El segle XX va portar l'ampliació del port i les seves instal·lacions, i el XXI altra nova ampliació amb ànim de potenciar la pesca i el turisme. És de destacar que aquesta nova ampliació comporta una central elèctrica mareomotriu.

[edita] Personatges Il·lustres

• Antonio Gaztañeta, (1656 - 1728), Almirall i arquitecte naval.
• Cosme Damián Churruca y Elorza, (1761 - 1805) Científic i brigadier de l'Armada. Heroi de la Batalla de Trafalgar.

[edita] Enllaços externs

• Ajuntament de Mutriku
• Informació sobre Mutriku a la pàgina de la Diputació de Guipúscoa
• Guipúscoa en el segle XVIII a la llum de Tomás López. Vila de Mutriku
• Mutriku a Google Maps