Muse
De Viquipèdia
| Muse | ||
|---|---|---|
.jpg/200px-Muse_(banda).jpg) Muse en un concert de 2004
|
||
| Informació general | ||
| Origen | Devon, Regne Unit  |
|
| Estil(s) | Rock alternativo New prog[1] Rock progresiu Space Rock |
|
| Temps | 1994 – Actualidat | |
| Discogràfica/ques | Maverick Warner | |
| Lloc web | www.muse.mu | |
| Membres | ||
| Matthew Bellamy Dominic Howard Christopher Wolstenholme |
||
Muse és una banda anglesa de rock, originària de Teignmouth, Devon. Està composta Matt Bellamy (veu, guitarra, teclat i piano); Christopher Wolstenholme (baix elèctric, teclats i cors) i Dominic Howard (bateria i percussió). El seu particular estil és una barreja de indie rock i heavy metal, amb una influència de compositors clàssics, especialment, aquells de l'era romàntica, com Sergei Rachmaninov. La banda és famosa per les seves energètiques actuacions en viu, el seu ecologisme i relació amb Greenpeace i els excèntrics interessos del líder Bellamy en la conspiració global, vida extraterrestre, teologia i l'apocalipsi.
Taula de continguts |
[edita] Els EP i Showbiz
Després d'uns anys acumulant una base de seguidors a Londres, van tocar els seus primers concerts en aquesta ciutat i a Manchester.Més tard van tenir una reunió amb Dennis Smith que els va dur a fer el llançament dels seus dos primers EP .El segon va atreure l'atenció del columnista musical Steve Lamacq i de la revista del gènere NME. Tot seguit Dennis Smith va co-fundar la productora Taste Media especialment per a Muse. Això va permetre a la banda preservar l'individualisme del seu so dels seus primers concerts. A pesar de l'èxit del segon EP, les companyíes discogràfiques britàniques es negaven a protegir a Muse, i molts sectors de la indústria els acusava de tenir un so molt similar al de Radiohead. No obstant, la discogràfica nord-americana Maverick Records ho va arreglar abans de contractar-los per Nadal de 1998. John Leckie, qui abans havia produït alguns discos de Radiohead, The Stone Roses i The Verve, va ser contractat per a produir el primer disc de la banda Showbiz. El disc mostrava l'estil agressiu de la banda, i contenia moltes referències de les dificultats que van tenir al venir a Teignmouth. El llançament d'aquest àlbum va ser seguit per una gira com teloners de Foo Fighters i de Red Hot Chili Peppers a Estats Units. El 1999 i 2000, Muse va tocar en els principals festivals d'Europa i Austràlia, acumulant una gran quantitat de seguidors a Europa occidental.
[edita] Origin of Symmetry
El seu segon disc,de nou produït per Leckie, va resultar en un so més pesat i fosc, amb el baix distorsionat o sintetitzat, a vegades utilitzant tècniques clàssiques en cançons com Space Dementia. La banda va experimentar amb instruments poc ortodoxos, com l'orgue d'esglèsia, el mellotron, i una bateria encara més completa. La veu de Bellamy apareixia en la seva màxima esplendor, guitarres amb arpegis i més utilització del piano que en el disc anterior, inspirat en pianistes romàntics, especialment els russos Rachmaninov i Tchaikovsky. El disc també conté una versió de Feeling Good, de Anthony Newley i Leslie Bricusse. Després de Origin of Symmetry, Muse va llançar Hullabaloo Soundtrack, un DVD de la seva actuació en viu en Li Zenith, a París, a l'octubre de 2001. Un disc doble va ser llançat al mateix temps, contenint una recopilació de b-sides i enregistraments del concert abans esmentat. Van editar també un doble senzill per a promocionar Hullabaloo; contenint les noves cançons In Your World i Dead Star entre altres. En l'edició de febrer de 2006 de la Revista Q, Origin of Symmetry va ser situat en el lloc 74 de l'enquesta sobre els 100 millors discos de la història.Per molts és el millor disc de Muse.
[edita] Absolution
El 2003, es va llançar un nou disc d'estudi. Produït per Rich Costey, el disc va demostrar una continuació pel que fa a estil. Muse va continuar barrejant influències clàssiques i el seu estil pesat. La banda ha fet referències a un tema general en el disc: la fi del món i les reaccions a aquesta situació (Apocalypse, please). Les lletres són en la seva majoria polítiques, influenciades principalment per l'entrada d'Anglaterra en la Guerra de L'Iraq. Finalment rebent el suport total de la crítica en el Regne Unit, i al costat de la discogràfica Warner, Muse va portar a terme la seva primera gira internacional en estadis, actuant a Austràlia, Nova Zelanda, Canadà i França. Mentrestant, es van treure cinc senzills de l’Absolution. La banda va tocar en el Festival de Glastonbury al juny de 2004. Bellamy va finalitzar el concert descrivint-lo com "el millor de les seves vides", però poc després del mateix, el pare del bateria Dominic Howard, qui assistia al festival, va morir d'un atac cardíac.Tot i això, Howard va demostrar la seva professionalitat al seguir el calendari previst per a la gira. Muse va continuar amb una gira enormement exitosa, principalment pels Estats Units, fins a mitjans de 2005. El 2 de juliol de 2006, Muse va participar al concert Live 8, a París. A finals d'aquest any, el 12 de desembre es va editar un nou DVD: Absolution Tour, que contenia gairebé la totalitat del concert de Glastonbury, a més de quatre cançons més, de diferents concerts de la gira.
[edita] Black Holes and Revelations
Després d'uns mesos de descans, la banda va tornar als estudis a l'agost de 2005. El nou disc va ser produït novament per Costey, i va ser titulat Black Holes and Revelations. L'àlbum va sortir al mercat europeu el 3 de juliol de 2006, encara que a Japó va ser llançat el 28 de juny, amb la pista extra Glorious. El disc és el major èxit de la banda, tot i distanciar-se bastant dels seus treballs anteriors, el que va ser mal rebut per alguns crítics i seguidors. La gira va començar el 13 de maig, amb aparicions a la ràdio i a la televisió. No obstant això, la gira principal europea va començar a Baracaldo, Espanya; seguit per concerts a Madrid, Badalona i Lisboa. Seguidament va haver una recordada actuació en el Reading Festival. El 16-17 de juny de 2007, Muse va tocar un memorable concert en el renovat estadi de Wembley, amb una capacitat aproximada de 90.000 persones. Al començament d'abril van tornar de gira per Amèrica del Nord (després de recórrer Oceania i Àsia), i van visitar per primera vegada Mèxic. A EUA anar com teloners de My Chemical Romance. Al maig Muse tornar a Europa per a actuar en festivals de la talla de Pinkpop, Rock am Ring o Rock Werchter. A més van donar més concerts en grans estadis; com el de Saint Denis, a París. A Espanya ja van tocar al Festival Internacional de Benicàssim com a caps de cartell (22 de juliol).
[edita] Discografia
- Showbiz - 28 de setembre de 1999
- Origin of Symmetry - 18 de juny de 2001
- Absolution - 29 de setembre de 2003
- Black Holes and Revelations- 3 de juliol de 2006
