[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Muralles romanes de Tarragona - Viquipèdia

Muralles romanes de Tarragona

De Viquipèdia

Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco. I és que Tàrraco, en el context de la Segona Guerra Púnica, va constituir la principal base militar romana.

[edita] La construcció de les muralles

Les muralles amb el portal de Sant Antoni i les finestres d'habitatges particulars.
Les muralles amb el portal de Sant Antoni i les finestres d'habitatges particulars.

S'han pogut diferenciar dues fases en el seu procés de construcció. La primera, datada en els primers anys de la presència romana, amb una amplada de 4 metres per 6 d'alçada; era reforçada mitjançant torres de planta quadrangular d eles quals en coneixem tres: la de Minerva (o Sant Magí), la del Cabiscol (o Seminari) i la de l'Arquebisbe. La segona fase respon a un canvi de plantejament arquitectònic i estratègic amb la fita d'augmentar l'amplada a 6 metres i l'alçada a 12. Aquesta segona fase es produeix pocs anys més tard de la fundació de la ciutat i, sembla, que es pot relacionar amb les campanyes militars del cònsol Cató per reprimir la revolta de les tribus indígenes, tot just començat el segle II aC.

Els llenços de les muralles i de les torres presenten la mateixa tècnica constructiva: la base és constituïda per blocs megalítics on s'obren petites portes (portelles) per les que només es podia passar a peu. Damunt del sòcol megalític es recolza el doble parament de carreus tallats i, generalment, encoixinats, fins a completar l'alçada.

Les marques de picapedrer en alfabet dels ibers, que encara ara són visibles en alguns carreus de la muralla, denoten la participació d'indígenes en la seva construcció, sota la direcció dels enginyers militars romans.

Pel que fa a les portes d'accés, només en coneixem una, situada molt a prop de la torre de Minerva, encara que fortament emmascarada per aprofitaments posteriors.

[edita] Transformacions posteriors

El caire de plaça militar de Tarragona al llarg de la Història ha fet que les transformacions i les restauracions de la muralla es produïssin repetidament, especialment a l'Edat Mitjana i en el decurs de la Guerra de Successió (1702–1714), quan els anglesos varen construir la Contramuralla o Falsa Braga. També ha estat aprofitat per a instaŀlar-hi habitatges en l'espai existent entre ambdós paraments en els quals s'han obert, a més, finestres i balconades.

Tenen la consideració de Bé Cultural d'Interès Nacional.


Patrimoni de la Humanitat a Catalunya

Obres d'Antoni Gaudí (Parc Güell · Palau Güell · Casa Milà · Cripta i façana del Naixement de la Sagrada Família · Casa Vicens · Casa Batlló · Cripta de la Colònia Güell) · Monestir de Poblet · Obres de Lluís Domènech i Montaner (Palau de la Música Catalana · Hospital de Sant Pau) · Esglésies romàniques de la Vall de Boí · Conjunt arqueològic de Tàrraco · La Patum de Berga ·
Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica

Coordenades: 41° 07′ 06.64″ N 1° 15′ 17.86″ E