Montitxelvo
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Vall d'Albaida | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent |
||
| Gentilici | Montitxelví, Montitxelvina | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 8,2 km² | ||
| Altitud | 270 m | ||
| Població (2005) • Densitat |
660 hab. 80,49 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 53′ 28″ N 0° 20′ 20″ O | ||
| Sistema polític Nuclis |
1 |
||
Montitxelvo (en castellà Montichelvo) és un municipi de la comarca de La vall d'Albaida, al País Valencià.
Taula de continguts |
[edita] Geografía
La localitat està situada a 20 km de la costa mediterrània i a l'extrem sud de la província de Valéncia.
El terreny és accidentat, sobre tot a l'extremo meridional, on es donen les majors altures a les "Penyes Albes" (656 m.), les quals formen part del gran anticlinal prebètic, format per les serres de Benicadell i Ador. A l'oest de la població es troba el Tossal de la Creueta (409 m.). Al barranc del Molí es troba la font amb el mateix nom.
Des-de València, es pot arribar a la població a través de la A-7 per enllaçar amb la CV-40 i finalitzar en la CV-60.
[edita] Localitats limítrofes
El terme municipal de Montitxelvo limita amb les següents localitats: Aielo de Rugat, Benicolet i Terrateig, a la Vall d'Albaida, i amb L'Orxa de la Comarca del Comtat.
[edita] Història
Al 1343, Pere el Cerimoniós va donar la vila a Vidal de Vilanova. Temps després, el senyoratge passà a la família Mercader.
Les dades més antigues conegudes sobre demografia es remonten al s.XVI: al 1527 contava amb 40 cases habitades per uns 200 pobladors moriscos, els quals al 1609 contaven ja amb 75 cases, però el decret d'expulsió dels moriscos les deixà pràcticament deshabitades. Al 1646, només hi havien sigut repoblades 32 cases. Durant el segle XVIII el nombre d'habitants augmentà considerablement fins arribar al mig centenar en 1794. Un segle després, en 1900, tenia 819 habitants .
[edita] Administració
L'alcalde Josep Miquel Climent Orts (PSPV-PSOE) fou reelegit a les eleccions de 2007, obtenint 4 dels 7 regidors de l'Ajuntament, el Partit Popular obtingué els altres 3.
[edita] Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 663 | 622 | 615 | 610 | 601 | 597 | 649 | 673 | 660 |
[edita] Economía
L'economia local està principalment basada en l'agricultura. D'ella depenen la major part dels llocs de treball i dels ingressos de la població.
[edita] Monuments
- Arcada del Planet. Es tracta d'un aqüeducte que sembla datar del segle XV i que fou reconstruït a finals del XVII o principis del XVIII.
- Església Parroquial. Té per titular a Santa Anna, i fou reformada al s.XVIII.
- Molí de Micairent. Possiblement construït durant el segle XVIII a prop d'un despoblat morisc.
- Ermita del Salvador. Xicoteta ermita devocional construïda a finals del segle XIX.
- Bassa del Sastre. Magnífica obra d'enginyeria hidràulica construïda possiblement a finals del s.XVII i reconstruïda en nombroses ocasions.
- Riuraus. Els riuraus formen part dels paisatge rural de la zona, però estan desapareixent per falta de manteniment. La majoria es construïren al s.XIX.
[edita] Festes locals
- Festes Patronals. Es celebren durant la primera setmana de maig en honor a la Verge del Rosari, al Crist del Pérdó i a la Divina Aurora.
Durant les festes s'organitzen convits, processons religioses, revetles, concerts de la banda de música local...
[edita] Gastronomia
Actualment al municipi existeixen dos punts amb servei de bar-restaurant: "La casa de la cultura" a la plaça de l'esglèssia, i "Ca-Colau" a l'avinguda de la Constitució.
