Mont McKinley
De Viquipèdia
| Mont McKinley / Denali | |
|---|---|
 |
|
| Altitud: | 6.194 m |
| Coordenades: | 63° 4′ 10″ N 151° 0′ 26″ O |
| Situació: | Península d'Alaska, Estats Units d'Amèrica |
| Serralada: | Alaska |
| Material de formació: | {{{Material}}} |
| Primera ascensió: | 7 de juny de 1913 per Hudson Stuck, Harry Karstens, Walter Harper i Robert Tatum |
| Ruta normal: | Ruta Buttress Oest |
| Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes | |
El Mont McKinley, també conegut com Denali pels nadius d'origen esquimal i pels habitants d'Alaska, és el cim més alt dels Estats Units i d'Amèrica del Nord, amb 6.194 metres d' alçada. Malgrat de no ser un dels més alts del món, el desnivell que cal superar (uns 4.000 metres des del camp base), juntament amb les baixes temperatures, donada la seva proximitat al cercle polar àrtic, fan del Mckinley un dels pics més complicats d'escalar.
Taula de continguts |
[edita] Situació
El mont McKinley es troba al parc natural de Denali formant part de la serralada d'Alaska, on es troben alhora importants cims, com el Mont Hunter, el Mont Foraker, o el Mont Huntington. A només 3º del cercle polar àrtic (63º 5´52 34´´), és el "sis mil" més septentrional del món. Tota la resta de cims de més de 6.000 metres són situats entre els 43º nord i 32º sud. Es troba a 209 km al nord-est de la capital de l'Estat d'Alaska, Anchorage, i a 249 km al sud de Fairbanks.
[edita] Aspectes destacts
El mont McKinley té una prominència superior a la de l'Everest. Malgrat que el sostre del món és 2.700 més alt, el fet de tenir la base a l'altiplà del Tibet -a una alçada de 5.200 metres- fa que la seva prominència real sigui només de 3.700 metres. La base del Denali està situada un altiplà d'uns 600 metres d'alçada, esdevenint el pic una "paret" de 5.500 metres.
La muntanya també es caracteritza per conferir als escaladors un inusualment alt risc de patir l'anomenat mal d'alçada, fet afegit a la presència perenne d'un clima fred extrem, degut a la seva latitud i a la proximitat a un jet stream.[1] A l'equador, una muntanya d'aquesta alçada tindria un 47% més d'oxigen disponible al seu cim.[2]
[edita] Morfologia de la muntanya
El McKinley té dos cims importants: el del Sud és el més alt, mentre que el del Nord té una alçada de 5.934 metres i una prominència d'aproximadament 400 metres. El cim nord és rarament escalat.
Cinc grans glaceres cauen pels seus vessants: Són les de Peters (NO), Muldrow (NE), Traleika(NEE), Ruth (SE) i Kahiltna (SO).
[edita] Controvèrsia sobre el nom
Al mont McKinley se'l coneix habitualment com a mont Denali, que significa "el gran" en el llenguatge dels Dena'ina , i que alhora és el nom oficial reconegut per l'Estat d'Alaska. L'any 1897 la muntanya va ser batejada com a Mont McKinley en honor del President dels Estats Units d'Amèrica William McKinley. Activistes en pro dels drets dels amerindis van començar a pressionar pel retorn del nom original, sense connotacions colonialistes, i de fet és el nom preferit pels muntanyistes.
Quan el Parc Nacional de Denali i Preserve va ser establert l'any 1980 l'Estat va fer canviar el nom, però no així el Comité de Noms Geogràfics del Estats Units, que manté encara el nom de "McKinley". La gent d'Alaska prefereix "Denali", però com que el nom de McKinley permet diferenciar millor entre el Parc i la muntanya, el nom anglosaxó encara té força popularitat. Cal dir a més que existeixen iniciatives a nivell del Congrés per tal de conservar el nom de McKinley .
[edita] Les "primeres" ascensions
Malgrat èsser conegut pels nadius, els primers occidentals en contemplar-lo van ser els aventurers de l'època de "la febre de l'or", a finals del segle XIX. Meravellats per la seva impressionant silueta, no van trigar en organitzar expedicions cap el cim.
El doctor Frederick A. Cook, després de dos intents fracassats per trobar una via per atansar el cim, va decidir a l'agost de 1906 fer un darrer intent, només acompanyat per un ajudant nadiu. A la seva tornada va assegurar haver fet el cim, aconseguint així un gran reconeixement com a alpinista.
Després de publicar "To the Top of the Continent", on es relatava la proesa, incloses fotografies del cim, diversos exploradors asseguraven conèixer on havien estat preses. Això els va dur l'any1910 a organitzar una expedició per tal de desmentir la versió del doctor. Seguint la ruta descrita per ell, van arribar al punt en qüestió i van fer les mateixes fotografies que va publicar Cook. Encara eren a uns 30 km del cim.
Alhora, un grup de muntayistes que iniciaren l'ascensió pel sud tornaren assegurant haver arribat, tot assegurant de que com a prova havien deixat una senyera lligada a un pal d'uns 4 metres.
L'any 1912 Brown y Parker, que ja van formar equip en l'expedició en contra del doctor, van tornar a provar-ho, amb l'ajut d'un tercer home: Merle LeVoy. Després d'una dura ascensió, i donades les adverses condicions climatològiques, van prendre la decisió de tornar al camp base quan gairebé havien fet el cim. Entre els diversos entrebancs amb que van trobar-se, cal destacar que en començar a baixar van poder experimentar l'esgarrifosa sensació de viure un dels més grans terratrèmols coneguts de la història moderna: el que va acompanyar l'erupció volcància de Katmai.
Posteriorment el missioner Hudson Stuck ho va intentar també.
Ell, Walter Harper i Robert Tatum van prendre la mateixa ruta (nord) que van seguir Brown i Parker. Després de forces setmanes d'ascensió van partir cap el cim. Després de passar pel punt on es van quedar Brown i Parker, van aconseguir coronar-lo. En ell no van trobar cap màstil de fusta. En canvi vàren adonar-se de que la muntanya tenia un segon cim menor situat més cap el sud. Després d'examinar-lo amb uns prismàtics se n'adonarem que, efectivament, hi havia un pal clavat a la neu.
La muntanya és escalada regularment avui en dia, amb un 50% d'expedicons exitoses, tot i que té els seus riscos: 100 morts fins a l'any 2003.[3]
La majoria dels escaladors fan servir la ruta Buttress, seguida per primer cop l'any 1951 per Bradford Washburn, després d'una anàlisi extensiva aèrea de la muntanya. Les ascensions habitualment triguen entre 2 i 3 setmanes.
[edita] Cronologia
- 1896-1902 Expedicions de Robert Muldrow, George Eldridge, Alfred Brooks.
- 1903. Primer intent, per Judge James Wickersham.
- 1906. Frederick Cook reivindica fraudulentament la primera ascensió
- 1910. Els Sourdoughs fan el Cim Nord.
- 1912. L'intent de Parker-Browne gairebé aconsegueix de coronar el Cim Sud.
- 1913. Primera ascensió per Hudson Stuck, Walter Harper, Harry Karstens, Robert Tatum.
- 1932. Segona ascensió, per Alfred Linley, Harry Liek, Grant Pearson, Erling Strom. (Ascensió dels dos pics)
- 1947. Barbara Washburn esdevé la primera dona en coronar el cim , i el seu marit Bradford Washburn esdevé el primer en coronar-lo dos cops.
- 1951. Primer ascens per la ruta Buttress, fet per Bradford Washburn.
- 1959. Primera ascensióper l'Aresta Oest, popular ruta de dificultata mitjana.
- 1961. Primera ascensió de la Cresta Cassin, la ruta més documentada tècnicament.
- 1963. Dos equips fan les primeres ascensions per rutes diferents al Mur de Wickershaml.
- 1967. Primera ascensió feta a l'hivern, via la Buttress Oest, per Dave Johnston, Art Davidson, i Ray Genet.
- 1967. Set membre de dotze de l'expedició de Joe Wilcox moren en una tormenta a prop del cim, tercer major desastre en cost humà de la història de l'alpinisme.
- 1970. Primer ascens en solitari, per Naomi Uemura.
- 1984. Uemura fa el primer ascens en solitari a l'hivern, però mor despres de coronar el cim. Tono Križo, František Korl i Blažej Adam "creen" l'anomenada Ruta Eslovaca, a la cara sud del pic.[4]
- 1988. Primera ascensió en solitari a l'hivern amb retorn, per Vern Tejas.
[edita] Altres pics
Al costat del cim nord, altres cims del massís sovint considerats com pics a part són:
- Buttress del Sud, 4.802 metres i una prominència mitjana de 102 metres
- Buttress de l'Est, 4.490 metres i una prominència mitjana de 116 metres
- Torre Browne, 4.429 metres i una prominència mitjana de 23 metres
[edita] Vincles externs
- Fotografies i informació complementària a summitpost.org (anglès)
- Denali, el sostre d'Amèrica del Nord (anglès)
| Els Set Cims |
|---|
| Àsia: Everest (8.848 m) • Sud Amèrica: Aconcagua (6.962 m) • Nord Amèrica: McKinley (6.194 m) • Àfrica: Kilimanjaro (5.895 m) Europa: Elbrús (5.642m) / Mont Blanc (4.808 m) • Antàrtida: Massís Vinson (4.892 m) • Oceania: Puncak Jaya (4.884 m) / Kosciuszko (2.228 m) |
