Mini (autom??bil)

De Viquip??dia

Mini ??s el nom amb que es coneix un petit autom??bil produ??t per la British Motor Company i les seves empreses successores des de l'any 1959 fins el 2000. Aquest autom??bil, el m??s popular dels fabricats a Gran Bretanya, va ser posteriorment reempla??at el nou MINI, llan??at l'any 2001 . L'original est?? considerat com una icona dels anys 60, i la seva distribuci?? estalviadora d'espai amb tracci?? davantera va influir sobre una generaci?? de fabricants d'autom??bils. En l'enquesta internacional per a determinar l'autom??bil del segle m??s influent en tot el m??n, el Mini va quedar segon, nom??s darrere de el Ford T.

Aquest revolucionari autom??bil va ser dissenyat en BMC per Sir Alec Issigonis. Va Ser fabricat al Regne Unit a les f??briques de Longbridge i Cowley, Oxford, i m??s tard tamb?? a Austr??lia, B??lgica, Xile, It??lia, Iugosl??via, Portugal, Sud-??frica, Espanya, Uruguai i Vene??uela. El Mini original va tenir tres actualitzacions importants: el Mk II, el Clubman i el Mk III. El "Mini Cooper" i "Mini Cooper S" van ser versions esportives que van tenir ??xit com vehicles de ral??li, guanyant el Ral??li de Munti Carlo tres vegades. Va comen??ar a vendre's com a Austin Seven i Morris Mini Minor, a m??s de variants sedan com a Wolseley Hornet i Riley Elf.

El Mini es va fabricar en diverses carrosseries: cup?? de dos i quatre portes, familiar, una furgoneta, pickup i el "Moke", una variant tot-terreny. La seva carrosseria va ser constru??da amb metall i amb fibra de vidre. El Mini va ser produ??t amb motors gasolina de 850, 1000 i 1100 cc de cilindrada, a m??s del Austin Mini Cooper de 1275 cc de cilindrada i doble carburador. Els Mini, com els Austin MG 1300 Mark II, estaven equipats amb suspensi?? hidr??ulica Moulton, que li donava suavitat al c??rrer. El seu tauler anal??gic estava encastat en panell de fusta de caoba. El seu centre de gravetat summament baix el feia ideal per a prendre corbes a elevada velocitat. A m??s, la seva redu??da grand??ria permetia estacionar f??cilment.

[edita] Disseny i desenvolupament

Dissenyat com projecte ADO15 (Austin Drawing Office project number 15, "Projecte nombre 15 de l'Oficina de Disseny de Austin"), el Mini va sorgir de l'escassesa de combustible. El 1956, com a conseq????ncia de la Crisi de Suez, que va reduir el subministrament de petroli, el Regne Unit va sofrir la reintroducci?? del raonament de la gasolina. Les vendes de grans vehicles van caure, i va haver un gran increment en el mercat dels autom??bils utilitaris, que eren en la seva majoria d'origen alemany. Leonard Lord, mandatari de BMC, va ordenar fer alguna cosa r??pidament. Va exposar certs requisits b??sics de disseny: el cotxe hauria de cabre en una caixa que amid??s 10 ?? 4 ?? 4 peus (3,0 ?? 1,2 ?? 1,2 m); l'habitacle dels passatgers hauria d'ocupar sis (1,8 m) dels 10 peus (3,0 m) de longitud; el motor, per raons de cost, hauria de ser un model preexistent. Issigonis, que havia treballat per a l'empresa d'autom??bils Alvis, i que tenia experi??ncia en el disseny d'autom??bils de petita grand??ria, en 1955 havia estat contractat per BMC, pel que era la persona ideal per a la tasca. L'equip que va dissenyar el Mini era petit: a m??s de Issigonis, estaven Jack Daniels (que havia treballat amb ell pr??viament en el projecte de el Morris Minor), Chris Kingham (que havia treballat amb ell en Alvis), dos estudiants d'enginyeria i quatre delineants. Junts, a l'octubre de 1957 havien dissenyat i constru??t el prototip original, que va ser apel??lat com 'la caixa taronja' pel seu color. El ADO15 emprava un motor BMC S??rie A de quatre cilindres refrigerat per aigua, per?? s'apartava de la tradici?? al muntar-se transversalment, amb caixa del canvi de quatre velocitats lubricada amb l'oli de motor situada en el c??rter, i per emprar tracci?? davantera. Gaireb?? tots els autom??bils de tracci?? davantera desenvolupats des de llavors usen una configuraci?? similar. El radiador es va muntar en la part esquerra del cotxe, de manera que el ventilador muntat amb el motor pogu??s mantenir-se, per?? amb sentit invers, de manera que buf??s aire cap a l'??rea de baixa pressi?? natural situat sota l'aleta davantera. Aquesta distribuci?? estalviava una mica de grand??ria de motor, per?? tenia el desavantatge de proporcionar-li al radiador aire que ja s'havia escalfat al passar pel compartiment del motor.

El sistema de suspensi??, dissenyat per l'amic de Issigonis Alex Moulton en Moulton Developments Limited, emprava cons de goma compactes en lloc dels molls habituals. Aix?? comportava un comportament sec i rebotante, per?? la seva rigidesa, juntament amb la posici?? de les rodes en els cantons del vehicle, li van donar al Mini el seu fam??s maneig similar al d'un Kart. Inicialment s'havia planejat emprar un sistema de fluids interconnectats, similar a aquell en el qual Issigonis i Moulton havien treballat a mitjan els anys 1950 en Alvis, per?? el curt per??ode de temps de desenvolupament del cotxe va fer que no estigu??s desenvolupat a temps per al llan??ament del Mini. Aquest sistema inicialment planejat per al Mini va ser posteriorment desenvolupat per a convertir-se en el sistema hidroel??stic i va ser emprat per primera vegada en el Austin 1100 (llan??at en 1962). El Mini estava equipat amb rodes de 10 polzades, pel que van haver de desenvolupar-se nous pneum??tics, obtenint Dunlop en contracte inicial. El Mini es va dissenyar amb finestretes correderes en les portes, permetent l'exist??ncia de butxaques d'emmagatzematge en el lloc on hauria d'haver estat el mecanisme de la finestreta. Es diu que Issigonis va calcular la grand??ria dels buits resultants perqu?? fossin capa??os d'emmagatzemar una ampolla de la seva ginebra favorita. La tapa del maleter va ser dissenyada amb les frontisses cap avall de manera que el cotxe pogu??s circular amb ella oberta per a incrementar l'espai per a l'equipatge. En les primeres versions, la matr??cula tenia frontisses, de manera que caigu??s per a romandre visible mentre la tapa del maleter estava oberta. Per a estalviar costos laborals, el cotxe es va dissenyar de manera que les unions de soldadura s??n visibles des de la part externa del cotxe, cap a la part baixa del pilar A i entre el cos i el s??l de la carrosseria. Per a simplificar la construcci??, el cotxe tenia frontisses externes en les portes i en el maleter.