Merc?? Rodoreda i Gurgu??

De Viquip??dia

Merc?? Rodoreda i Gurgu??
Rodoreda en una foto d'estudi feta a Ginebra al decenni de 1960
Naixement	10 d'octubre de 1908 Barcelona, Catalunya
Defunci??	13 d'abril de 1983 (Amb 74 anys) Girona, Catalunya
Ocupaci??	Escriptora
T??tol	Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1980)
Marit	Joan Gurgu?? (1928-1937)
Frase: Una novel??la es fa amb una gran quantitat d'intu??cions

Merc?? Rodoreda i Gurgu?? (Barcelona, 10 d'octubre de 1908- Girona, 13 d'abril de 1983) va ser una escriptora catalana, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980. La seva obra ha estat tradu??da a vint-i-set idiomes.

Taula de continguts

1 Biografia
2 La seva obra
- 2.1 T??tols m??s rellevants
3 Any Rodoreda 1908-2008
4 Refer??ncies
5 Enlla??os externs

[edita] Biografia

Filla ??nica d'un matrimoni amant de les lletres, la seva infantesa va estar marcada per la figura del seu avi matern, Pere Gurgu??, que li va inculcar un profund sentiment catalanista que la va acompanyar durant la resta de la seva vida. El 1928, i amb nom??s vint anys, es va casar amb el seu oncle, Joan Gurgu??, catorze anys m??s gran que ella, amb qui el 1929 va tenir Jordi, el seu ??nic fill.

El seu matrimoni va ser un frac??s. Rodoreda va buscar una v??lvula d'escapament que li permet??s fugir d'una vida massa mon??tona. Aquest escapament el va trobar en la literatura. Va comen??ar col??laborant en diverses publicacions com La Veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador. Va escriure tamb?? quatre novel??les que anys m??s tard va descartar, ja que les considerava fruit de la seva inexperi??ncia. Nom??s va salvar Aloma (1937). Tot i aix??, la va reescriure l'any 1969 convertint-la en una obra completament diferent.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola, Rodoreda va col??laborar amb el Comissariat de propaganda de la Generalitat. L'any 1937 es va separar del seu marit.^[1]

L'any 1939 es va exiliar a Fran??a. Creia que l'exili seria per poc temps, i per aix?? va deixar el seu fill a Barcelona, a c??rrec de la seva mare, Montserrat Gurgu??. Es va instal??lar, juntament amb altres intel??lectuals i escriptors catalans, a Roissy-en-Brie, a les rodalies de Par??s, d'on va haver de fugir en esclatar la Segona Guerra Mundial. Despr??s d'un llarg pelegrinatge per Fran??a, va marxar cap a Su??ssa, en concret a la ciutat de Ginebra, juntament amb el seu company sentimental Armand Obiols, pseud??nim del cr??tic literari Joan Prat.

Fou en aquesta ciutat on va escriure la seva obra m??s aclamada, La pla??a del Diamant (1962), considerada la novel??la m??s important de la narrativa catalana de postguerra. Ambientada en el barri barcelon?? de Gr??cia, la novel??la explica la hist??ria de la Colometa, una dona com tantes d'altres a qui la guerra destross?? la vida i les il??lusions. La pla??a del diamant ??s alhora una novel??la hist??rica, psicol??gica i de costums. De la seva ??poca a Su??ssa ??s tamb?? la novel??la El carrer de les Cam??lies (Premi Sant Jordi 1966), el recull La meva Cristina i altres contes (1967) i les Flors de deb??, de Viatges i flors.

El senyal vell (refer??ncia al protagonista de la novel??la de Hermann Hesse, Demian), xalet de Romany?? de la Selva on Rodoreda visqu?? de 1972 a 1980 i escrigu?? les seves darreres obres. (mapa)

L'any 1972 va tornar a Catalunya, despr??s de la mort del seu company a Viena. S'instal??l?? a Romany?? de la Selva (Baix Empord??), al xalet de Carme Manrubia, juntament amb Susina Amat, totes dues amigues de l'??poca en la qual treball?? al Comissariat de propaganda de la Generalitat . All?? va completar la seva novel??la m??s ambiciosa, Mirall trencat (1974) i el recull de contes Viatges i flors (1980).

La seva darrera novel??la, Quanta, quanta guerra... es va publicar l'any 1980. Aquest mateix any va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Aquell mateix any, Rodoreda abandon?? el xalet de Manrubia en el qual havia produ??t les seves tres darreres obres i es trasllad?? a un petit xalet que s'havia pogut construir a Romany?? mateix, al costat del de Manrubia. Finalment, Merc?? Rodoreda va morir a Girona v??ctima d'un c??ncer l'any 1983. Per voluntat pr??pia, fou enterrada al cementiri de Romany?? de la Selva.

[edita] La seva obra

L'obra de Merc?? Rodoreda ha estat comparada, pel seu estil i la seva capacitat de descripci??, amb la de l'escriptora Virginia Woolf, a qui admirava. Algunes de les caracter??stiques recurrents dins l'obra de Rodoreda s??n una tem??tica b??sicament femenina, amb una dona com a protagonista, i un estil narratiu po??tic carregat de simbolisme.

Les protagonistes de les seves novel??les s??n dones fr??gils per?? que al mateix temps demostren una gran for??a interior. En s??n dues mostres clares la Nat??lia de La pla??a del diamant o la Cec??lia d'El carrer de les Cam??lies. Rodoreda va saber descriure com ning?? la societat catalana del segle XX i els canvis que va patir. El seu estil literari, tan personal, ha deixat empremta en molts escriptors posteriors.

[edita] T??tols m??s rellevants

Aloma (1938)
Vint-i-dos contes (1958)
La pla??a del Diamant (1962)
El carrer de les Cam??lies (1966)
Jard?? vora el mar (1967)
La meva Cristina i altres contes (1967)
Mirall trencat (1974)
Semblava de seda i altres contes (1978)
Viatges i flors (1980)
Quanta, quanta guerra... (1980)
Tots els contes (1980)
La mort i la primavera (p??stuma, 1986)
Isabel i Maria (p??stuma, 1991)

[edita] Any Rodoreda 1908-2008

Per commemorar el centenari del naixement de l'escriptora, enguany se celebra l'any Rodoreda, organitzat per la Fundaci?? Merc?? Rodoreda, l'Institut Ramon Llull, la Instituci?? de les Lletres Catalanes i la Universitat de Girona (a trav??s de la C??tedra Maria ??ngels Anglada) per tal de donar a con??ixer Merc?? Rodoreda i la seva obra. Els actes es distribueixen entre Barcelona i Romany?? de la Selva (on tamb?? participa l'ajuntament de Santa Cristina d'Aro i la Diputaci?? de Girona).