Meleci

De Viquipèdia

Meleci d'Antioquia (Meletius, Melétios Μελέτιος) fou un eclesiàstic grec del segle IV nascut a Melitene en una família destacada de la que va heretar una hisenda a Armènia Menor.

Pel seu bon caràcter va adquirir una gran reputació i quan Eustaci fou deposat com a bisbe de Sebaste al concili de Melitene el 357, va ocupar el seu lloc; el lloc era conflictiu i va renunciar i es va retirar a Beroea (Alep) d'eon suposadament fou bisbe i es va decantar a favors dels arrians i va subscriure probablement la confessió de fe d'Ariminium, i la dels acacians a Selèucia el 359 sota influència dels quals fou nomenat bisbe (arquebisbe) d'Antioquia el 360 o 361.

Durant un temps va provar d'acontentar a tothom, amb un llenguatge ambigu, però progressivament es va acostar al partit ortodox. Fou cridat per l'emperador Constanci II que ja havia rebut a Jordi de Laodicea i Acaci de Cesarea i havien donat explicacions més o menys heterodoxes però Meleci va confessar les seves creences ortodoxes; els arrians el van acusar llavors de sabel·lianisme i van convèncer a l'emperador de deposar-lo i desterrar-lo, cosa que l'emperador va fer i Meleci fou desterrat a Melitene, i Èuzios fou nomenat al seu lloc (vers 361); els otodoxos van provocar llavors un cisma i van trencar amb els arrians que seguia a una primera escissió ortodoxa el 330 quan havia estat deposat Eustaci; els partidaris d'aquest, coneguts com eustacians, al·legaven que Meleci no era vàlid com a bisbe per haver estat ordenat per arrians.

A la pujada al tron de Julià l'Apòstata el 362, Meleci va poder tornar a Antioquia i es va tractar de reconciliar a les parts, cosa que semblava facilitada per la mort d'Eustaci, però el gel de Lucífer de Caralis, que va ordenar a Paulí com a bisbe eustacià, ho va fer impossible; mentre els arrians van conservar moltes esglésies i els ortodoxos només en tenien dues. Valent encara els va privar d'aquestes i Meleci fou desterrat (vers 365). En absència el partit ortodox fou dirigit per Flavià i Diodor.

El 378, a la mort de Valent, Meleci fou cridat altre cop però l'edicte de Gracià que permetia retornar als exiliats va fer tornar llavors a Doroteu, el bisbe arria successor d'Èuzios, que va recuperar el arquebisbat però al cap d'un temps li fou retornat a Meleci però encara restava actiu el seu rival Paulí, que no s'avingué a les propostes que se li van fer.

El 381 Meleci va anar al II concili general de Constantinoble i va morir a la ciutat durant les sessions. El seu cos fou portat a Antioquia on fou enterrat. El va succeir Flavià I d'Antioquia.

[edita] Arquebisbes d'Antioquia 324-449

• Arquebisbes eustacians
  • Eustaci 324-361
  • Paulí 361-388
  • Evagri 388-393

• Arquebisbes ortodoxos
  • Meleci (360- 381)
  • Flavià I (381-404)
  • Porfiri (404-412)
  • Alexandre I (412-417)
  • Teodot (417-428)
  • Joan I (428-442)
  • Domne II (442-449)

• Arquebisbes arrians
  • Eulali (331-332)
  • Eufroni (332-333)
  • Flàcid (333-342)
  • Esteve I (342-344)
  • Lleonci (344-358)
  • Eudoxi (358-359)
  • Vital II (359)
  • Anià (359-360)
  • Èuzios (361-378)
  • Doroteu (378-381)