Jordi de Laodicea
De Viquipèdia
Jordi de Laodicea fou un dels líders de la secta dels semiarrians durant les lluites eclesiàstiques del segle IV.
Va néixer en el sí d'una família d'Alexandria on probablement va viure de jove. Fou prevere de l'església d'Alexandria abans del concili de Nicea (325) i va intentar calmar la irritació causada per la disputa entre el bisbe Alexandre i Arri. Extractes de les seves cartes a les dues parts es conserven gracies a Atanasi (De Synodis, 100.17), on indica que el Fill era obra del Pare; aquesta opinió probablement fou la que va portar a la seva deposició com a prevere encara que Anastasi diu que foren altres càrrecs presentats contra ell (no diu quins). Ell mateix diu que fou deposat per les seves divergències (διὰ τὴν κακίαν αὐτοῦ, Apol. de Fuga sua, 100.26).
Després hauria estat prevere a Arethusa a Síria i aviat va succeir a Teodot al bisbat de Laodicea de Síria. Anastasi diu que s'autoproclamà bisbe, càrrec que segurament va obtenir amb el suport dels arrians i que probablement ja exercia abans del concili d'Antioquia el 329 o 330 en el qual Eustaci d'Antioquia fou deposat, ja que la seva signatura apareix a les actes.
Va donar suport a Eusebi d'Emesa quan fou expulsat de la seva seu i va procurar que fos restaurat. El 335 fou present al concili de Tir però no va estar al concili de Sardica el 347 (els seus enemics diuen que per por) on fou deposat i excomunicat, sentencia que després no es va portar a efecte.
Va admetre a la comunió al patriarca Ciril de Jerusalem que havia estat deposat el 358 pel bisbe Acaci de Cesarea de Palestina, i el 359, al front dels semiarrians que predominava en molts llocs va aconseguir la seva reposició al concili de Selèucia d'Isàuria.
En aquest temps Jordi s'enfrontava als ortodoxos d'un cantó i als aecians i anomeans de l'altra. Al concili d'Ancira el 358 hi va escriure una carta contra Eudoxi d'Antioquia al que va acusar de ser deixeble d'Aeci; va excomunicar al jove Apol·linaris, lector a l'església de Laodicea per l'amistat que tenia amb Atanasi i va prendre part al nomenament de Meleci com a bisbe d'Antioquia i va escriure un dels tres discursos lliurats a l'emperador Constanci II, essent el de Jordi el menys ortodox i el de Meleci el que més. Mort Constanci II el novembre del 361, Jordi desapareix de la historia.
Les seves obres principals són:
- 1. Cartes a Alexandre bisbe d'Alexandria i als arrians de la ciutat
- 2. Ἐγκώμιον εἰς Εὐσέβιον τὸν Ἐμισηνόν, Encomium Eusebii Emiseni
- 3. Una obra contra els maniqueus, perduda
