Ciril de Jerusalem

De Viquipèdia

Ciril de Jerusalem (Cyrillus, Kírillos Κύριλλος), fou bisbe de Jerusalem on probablement va néixer (nascut vers 315 - mort vers el 386).

Fou ordenat per Macari a la seva ciutat natal el 334 o 335 i el successor de Macari, Màxim el va nomenar prevere el 345. A la mort de Màxim fou escollit bisbe el 351. El dia 7 de maig del 351 a las 9 una gran lluminositat en forma de creu va aparèixer durant hores sobre el mont Gòlgota (Golgotha) fins el mont de les Oliveres, el que fou considerat un símbol (la seva explicació a l'emperador, en una carta, es conserva). Després es va enfrontar a Acaci, el bisbe arrià de Cesarea, disputa que va continuar casi tota la seva vida. Acaci va acusar a Ciril d'afirmar que el Fill era com el Pare en essència, i era consubstancial amb Ell. Els opositors de Ciril el van comminar durant dos anys a presentar-se davant un tribunal eclesiàstic però Ciril no va obeir i finalment en un concili, Acaci va deposar a Ciril (358).

Després de la deposició va anar a Antioquia on va fundar un església, i de allí a Tars on fou acollit per el bisbe Silvà amb el que va viure en intimitat. Va demanar un ampli concili que es va fer a Selèucia en presencia de més de 160 bisbes, i va convocar a Acaci a comparèixer allí, però Acaci no hi va anar i Ciril fou restaurat com a bisbe de Jerusalem. Aviat Acaci va aconseguir el suport de l'emperador i un Sínode a Constantinoble el va tornar a deposar i el va desterrar (360).

A la mort de Constanci II (361) fou cridat del seu exili i reposat (362). El 363 Julià va intentar restaurar el temple de Jerusalem. Sota Jovià i al començament del regnat de Valent, va gaudir de la seu sense oposició. A la mort d'Acaci va nomenar Filomè com bisbe de Cesarea però els eutiquians el van deposar i van nomenar bisbe a un tal Ciril, que fou deposat per Ciril de Jerusalem, que va col·locar llavors a la seu a Gelasi, fill de la seva germana.

Una mica després, per ordre de Valent, Ciril fou deposat altre cop (367) i no va poder tornar fins a la mort de l'emperador, en que va recuperar la seu (378) i ja va seguir governant sense oposició però amb forta oposició interna; va convocar un Concili a Antioquia (379) per pacificar l'església de Jerusalem però sembla que no ho va aconseguir. Ciril va anar al Concili de Constantinoble el 381 i probablement al Concili de la mateixa ciutat el 383. Va morir vers el 386 o 387.

La seva obra consisteix en 18 (o 19) lectures als catecúmens (Κατηχήσεις φωτιζομένων), i cinc lectures per els nou batejats (μυσταγωψικαὶ κατηχήσεις πρὸς τοὺς νεοφωτίστους). Aquest conjunt conegut per Catequesis foren composades vers 347. Les cinc darreres, anomenades homilies mistagògiques, on s'expliquen els ritus baptismals i eucarístics, i son importants per la història de la litúrgia. Alguns autors les suposen obra del seu successor Joan.

L'església catòlica el va fer sant i es commemora el 18 de març.