Manuel Valls i Gorina

De Viquipèdia

Manuel Valls i Gorina (Badalona, 1920 - Barcelona 1984), compositor, músic, professor i crític musical català.

[edita] Biografia

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona i Música al Conservatori del Liceu amb el Aita Donostia (harmonia, orquestració i composició). De formació estètica independent, va conrear la majoria dels gèneres musicals. Va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va pronunciar conferències a diversos indrets de la península (Barcelona, Madrid, Santander, Lleida, Toledo, Granollers, etc.) i el 1971 va dirigir les emissions dedicades a la música espanyola de l'O.R.T.F. de París, dins la sèrie La rose des vents.

Va ser membre de la Societat Catalana de Musicologia i un dels responsables de l'àmbit de la música del Congrés de Cultura Catalana, així com membre de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural. En el terreny periodístic va publicar articles i crítiques a la premsa local i estrangera, i va exercir la critica musical en el diari El País, edició de Catalunya.

[edita] Obra musical

Les seves obres més remarcables foren les següents:

Estudi de dansa en 5/8
Preludi per a piano
Concert de guitarra i orquestra
Tocata per a piano
Seis canciones del Alto Duero per a veu i piano
Fantasies en forma de concert per a flauta solista i corda
La Mare de Déu (tradicional catalana) per a coral
Poemes de Patrícia: Renaixença, Món, Nit per a coral

A banda la seva extensa obra musical, a nivell popular és molt coneguda la seva musicació del poema de Josep Maria Espinàs i Jaume Picas, el Cant del Barça, que es convertí en l'himne del Futbol Club Barcelona i en una icona per a una ampla representació de la societat catalana.