Malacostraci

De Viquipèdia

Malacostraci

Eophreatoicus, un isópode d'aigua dolça d'Austràlia.

Classificació científica

Regne:	Animalia
Fílum:	Arthropoda
Subfílum:	Crustacea
Classe:	Malacostraca Latreille, 1802

Subclases

Eumalacostraca
Hoplocarida
Phyllocarida

Vegeu el text.

Els malacostracis (Malacostraca) són la major classe de crustacis existent que inclou gairebé tots els crustacis més coneguts:

el cranc, la llagosta, el llamàntol i l'escamarlà (decàpodes);
la galera (estomatòpodes);
la panerola (isòpodes);
el krill (eufausiacis).

La paraula malacostraca prové del grec i significa "closca tova" (malakos, "tou" i ostrakos, "closca o petxina") i, possiblement, va ser usada per primera cop per Aristòtil, a fi de diferenciar aquests animals dels mol·luscs de closca dura, com les cloïsses o les ostres.

[edita] Morfologia

Tenen el cos format per 19 segments, cinc de cefàlics, vuit de toràcics i sis d'abdominals (set en els leptostracis^[1]), i una closca que recobreix el tòrax. Cal destacar:

Malacostraci ideal

Cèfalon o cap amb cinc segments, dues antènules i dues antenes, així com l'aparell bucal.
Tòrax format per vuit segments o toracòmers; en la majoria de grups, els primers 1, 2 o 3 segments es fusionen amb el cèfalon i els seus apèndixs esdevenen maxil·lípodes que col·laboren en el tractament de l'aliment; la resta dels segments toràcics (set, sis o cinc) son lliures i formen el perèion, cadascún amb un parell de potes locomotores o pereiopodis, de vegades acabades en pinça. El cefalotòrax pot cobrir-se per una closca fruit de la fusió de 3 segments.
Plèon o abdomen, amb sis (set) segments.
Ulls compostos sèssils o pedunculats.
Estómac de dues cambres.
Sistema nerviós centralitzat.

[edita] Classificació

Amb més de 42.000 espècies descrites,^[1] aquest grup ja representa uns dos terços de totes les espècies de crustacis conegudes i conté tots els exemplars que són de mida gran. Pel que fa al registre fòssil, els primers malacostracis van aparèixer en el Cambrià.

La seva taxonomia és objecte de controvèrsia i existeixen diverses escoles que disputen les categoritzacions dels subgrups.

D'acord amb la proposta de Martin i Davis^[2] tot i que aquesta taxonomia està en desenvolupament i, per tant, segons la referència poden existir diferències en la classificació.

Lysiosquilla maculata

Fonamentalment la Classe Malacostraca (Latreille, 1802) es divideix en tres subclasses:

Phyllocarida (Packard, 1879)
Hoplocarida (Calman, 1904)
Eumalacostraca (Grobben, 1892)

___________________________________

[edita] 1. Phyllocarida

Inclou quatre ordres, tres d'ells extints (†):

Archaeostraca †
Hoplostraca †
Canadaspidida †
Leptostraca (Claus, 1880)

___________________________________

[edita] 2. Hoplocarida

Amb un sol ordre:

Stomatopoda (Latreille, 1817)

___________________________________

[edita] 3. Eumalacostraca

Armadillidium vulgare, un isopode.

Es subdivideix en tres superordres:

3.1 Syncarida (Packard, 1885)
3.2 Peracarida (Calman, 1904)
3.3 Eucarida Calman, 1904

[edita] 3.1 Syncarida

Inclou tres ordres, un d'ells extint:

Palaeocaridacea †
Bathynellacea (Chappuis, 1915)
Anaspidacea (Calman, 1904)

[edita] 3.2 Peracarida

Inclou nou ordres:

Spelaeogriphacea (Gordon, 1957)
Thermosbaenacea (Monod, 1927)
Lophogastrida (Sars, 1870)
Mysida (Haworth, 1825)
Mictacea (Bowman, Garner, Hessler, Iliffe & Sanders, 1985)
Amphipoda Latreille, 1816
Isopoda Latreille, 1817
Tanaidacea Dana, 1849
Cumacea Krøyer, 1846

[edita] 3.3 Eucarida

Inclou tres ordres:

Euphausiacea Dana, 1852
Amphionidacea (Williamson, 1973)
Decapoda Latreille, 1802

[edita] Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
↑ Joel W. Martin and George E. Davis (2001). An Updated Classification of the Recent Crustacea, Natural History Museum of Los Angeles County.