Malacostraci

De Viquip??dia

Malacostraci

Eophreatoicus, un is??pode d'aigua dol??a d'Austr??lia.

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
F??lum:	Arthropoda
Subf??lum:	Crustacea
Classe:	Malacostraca Latreille, 1802

Subclases

Eumalacostraca
Hoplocarida
Phyllocarida

Vegeu el text.

Els malacostracis (Malacostraca) s??n la major classe de crustacis existent que inclou gaireb?? tots els crustacis m??s coneguts:

el cranc, la llagosta, el llam??ntol i l'escamarl?? (dec??podes);
la galera (estomat??podes);
la panerola (is??podes);
el krill (eufausiacis).

La paraula malacostraca prov?? del grec i significa "closca tova" (malakos, "tou" i ostrakos, "closca o petxina") i, possiblement, va ser usada per primera cop per Arist??til, a fi de diferenciar aquests animals dels mol??luscs de closca dura, com les clo??sses o les ostres.

[edita] Morfologia

Tenen el cos format per 19 segments, cinc de cef??lics, vuit de tor??cics i sis d'abdominals (set en els leptostracis^[1]), i una closca que recobreix el t??rax. Cal destacar:

Malacostraci ideal

C??falon o cap amb cinc segments, dues ant??nules i dues antenes, aix?? com l'aparell bucal.
T??rax format per vuit segments o torac??mers; en la majoria de grups, els primers 1, 2 o 3 segments es fusionen amb el c??falon i els seus ap??ndixs esdevenen maxil??l??podes que col??laboren en el tractament de l'aliment; la resta dels segments tor??cics (set, sis o cinc) son lliures i formen el per??ion, cadasc??n amb un parell de potes locomotores o pereiopodis, de vegades acabades en pin??a. El cefalot??rax pot cobrir-se per una closca fruit de la fusi?? de 3 segments.
Pl??on o abdomen, amb sis (set) segments.
Ulls compostos s??ssils o pedunculats.
Est??mac de dues cambres.
Sistema nervi??s centralitzat.

[edita] Classificaci??

Amb m??s de 42.000 esp??cies descrites,^[1] aquest grup ja representa uns dos ter??os de totes les esp??cies de crustacis conegudes i cont?? tots els exemplars que s??n de mida gran. Pel que fa al registre f??ssil, els primers malacostracis van apar??ixer en el Cambri??.

La seva taxonomia ??s objecte de controv??rsia i existeixen diverses escoles que disputen les categoritzacions dels subgrups.

D'acord amb la proposta de Martin i Davis^[2] tot i que aquesta taxonomia est?? en desenvolupament i, per tant, segons la refer??ncia poden existir difer??ncies en la classificaci??.

Lysiosquilla maculata

Fonamentalment la Classe Malacostraca (Latreille, 1802) es divideix en tres subclasses:

Phyllocarida (Packard, 1879)
Hoplocarida (Calman, 1904)
Eumalacostraca (Grobben, 1892)

___________________________________

[edita] 1. Phyllocarida

Inclou quatre ordres, tres d'ells extints (???):

Archaeostraca ???
Hoplostraca ???
Canadaspidida ???
Leptostraca (Claus, 1880)

___________________________________

[edita] 2. Hoplocarida

Amb un sol ordre:

Stomatopoda (Latreille, 1817)

___________________________________

[edita] 3. Eumalacostraca

Armadillidium vulgare, un isopode.

Es subdivideix en tres superordres:

3.1 Syncarida (Packard, 1885)
3.2 Peracarida (Calman, 1904)
3.3 Eucarida Calman, 1904

[edita] 3.1 Syncarida

Inclou tres ordres, un d'ells extint:

Palaeocaridacea ???
Bathynellacea (Chappuis, 1915)
Anaspidacea (Calman, 1904)

[edita] 3.2 Peracarida

Inclou nou ordres:

Spelaeogriphacea (Gordon, 1957)
Thermosbaenacea (Monod, 1927)
Lophogastrida (Sars, 1870)
Mysida (Haworth, 1825)
Mictacea (Bowman, Garner, Hessler, Iliffe & Sanders, 1985)
Amphipoda Latreille, 1816
Isopoda Latreille, 1817
Tanaidacea Dana, 1849
Cumacea Kr??yer, 1846

[edita] 3.3 Eucarida

Inclou tres ordres:

Euphausiacea Dana, 1852
Amphionidacea (Williamson, 1973)
Decapoda Latreille, 1802

[edita] Refer??ncies

??? ^1,0 ^1,1 Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2?? edici??n. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
??? Joel W. Martin and George E. Davis (2001). An Updated Classification of the Recent Crustacea, Natural History Museum of Los Angeles County.