Porquet de Sant Antoni

De Viquipèdia

Oniscidea
Porquet de Sant Antoni
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Arthropoda Subfílum: Crustacea Classe: Malacostraca Ordre: Isopoda Subordre: Oniscidea Latreille, 1802
Infraordres i Famílies
Infraorden Tylomorpha Tylidae Infraorden Ligiamorpha Ligiidae Mesoniscidae Superfamilia Trichoniscoidea Buddelundiellidae Trichoniscidae Superfamilia Styloniscoidea Schoebliidae Styloniscidae Titaniidae Tunanoniscidae Superfamilia Oniscoidea Bathytropidae Berytoniscidae Detonidae Halophilosciidae Olibrinidae Oniscidae Philosciidae Platyarthridae Pudeoniscidae Rhyscotidae Scyphacidae Speleoniscidae Sphaeroniscidae Stenoniscidae Tendosphaeridae Superfamilia Armadilloidea Actaeciidae Armadillidae Armadillidiidae Atlantidiidae Balloniscidae Cylisticidae Eubelidae Periscyphicidae Porcellionidae Trachelipodidae incertae sedis Dubioniscidae Helelidae Irmaosidae Pseudarmadillidae Scleropactidae

Els porquets de Sant Antoni (Oniscidea), són un subordre de crustacis isòpodes terrestres amb unes 3.000 espècies descrites. Tenen un exoesquelet rígid, segmentat i calcari, i posseeixen set parells de potes. També se's coneix com a cuca d'humitat, bestioles bola o cuc de bola.

Els porquets de Sant Antoni poden arribar a confondre's amb els diplòpodes (miriàpodes), de morfologia externa similar, encara que per a diferenciar-los n'hi ha prou amb veure quantes potes s'observen a cada costat d'un segment extern. Si es veu només una pota, l'animal serà un crustaci, i si es veuen dos parells, llavors serà un diplòpode.

Els porquets de Sant Antoni necessiten ambient humit, ja que respiren per brànquies. És habitual trobar-les en llocs humits i foscs, com sota pedres o troncs. Són en general animals nocturns, i s'alimenten de detritus, com restes vegetals, encara que poden arribar a convertir-se en una plaga en els jardins.

Algunes espècies de porquet de Sant Antoni tenen la capacitat d'enrotllar-se sobre si mateixes, formant una bola, quan se senten amenaçades. El seu exoesquelet presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.

Els porquets de Sant Antoni són els únics crustacis amb desenvolupament directe, és a dir, sense fase de larva; açò es deu a la seua vida en terra ferma, que els impedeix tenir hàbits reproductors que necessiten condicions més humides. La femella pot mantenir els ous fecundats dins del seu cos. Una prole rosàcia ix d'ella quan ha trobat el lloc idoni (veure pseudoviviparisme, ovoviviparisme). No obstant això, i a diferència d'altres grups d'artròpodes terrestres com insectes i miriàpodes, aquests animals conserven un sistema excretor de tipus crustaci, el que els obliga a excretar urea en lloc d'àcid úric, amb la consegüent pèrdua d'aigua.