Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ostr??codes - Viquip??dia

Ostr??codes

De Viquip??dia

Viquip??dia:Com entendre les taules taxon??miques
Com entendre les taules taxon??miques
Ostracodes

Classificaci?? cient??fica
Regne: Animalia
F??lum: Arthropoda
Subf??lum: Crustacea
Classe: Ostracoda
Latreille, 1802
Subclasses i Ordres

 Myodocopa Sars, 1866

Myodocopida Sars, 1866
Halocyprida Dana, 1853

 Podocopa M??ller, 1894

Platycopida Sars, 1866
Podocopida Sars, 1866
Valva dreta de Cyamocytheridea sp. de l'Eoc?? a Nederokkerzeel (B??lgica)
Valva dreta de Cyamocytheridea sp. de l'Eoc?? a Nederokkerzeel (B??lgica)

Els ostracodes (Ostracoda), s??n una classe de crustacis de mida molt petita, moltes vegades microsc??pica. Tenen una closca bivalva, que depenent de l'esp??cie pot ser tova o molt calcificada, i en tancar-se cobreix totes les parts toves de l'animal, donant-li l'aspecte d'una diminuta clo??ssa. El lligament que uneix les closques tendeix a separar-les mentre que el m??scul interior actua en el sentit contrari, per ajuntant-les. D'aquesta forma no es requereix un m??scul addicional per a l'obertura de les valves aconseguint-se una major efici??ncia i una menor despesa energ??tica.

Algunes de les esp??cies tenen una obertura en la part inferior, que roman oberta encara que les valves estiguin tancades. Per aquesta obertura l'animal treu les antenes per usar-les com a rems. S??n animals de cos poc segmentat, normalment no pas m??s de vuit segments, i pocs ap??ndixs, que comprenen les antenes, dos ap??ndixs bucals i dos d'addicionals. En moltes esp??cies d'ostracodes aquests ??ltims han desaparegut.

La reproducci?? ??s principalment partenogen??tica i els mascles, en moltes de les esp??cies, s??n molt escassos o se'n desconeix l'exist??ncia. En n??ixer, ja tenen la closca formada i el seu desenvolupament sol ser directe. Es poden trobar en h??bitats for??a variats, tant en aigua dol??a com en aigua salada, i en aquest ??ltim h??bitat se'ls troba tant a grans profunditats com en la superf??cie formant part del pl??ncton.

Se n'han trobat algunes esp??cies que segreguen una subst??ncia lluminosa que t?? un efecte defensiu.

[edita] Enlla??os externs

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ??sser viu dins el projecte Wikispecies