M??ximo Tajes

De Viquip??dia

15?? President de l'Uruguai
M??ximo Tajes

Al c??rrec
18 de novembre de 1886 ??? 1 de mar?? de 1890
Precedit per	M??ximo Santos
Succe??t per	Julio Herrera y Obes
Naixement	23 de novembre de 1852 Canelones (Uruguai)
Defunci??	21 de novembre de 1912 Montevideo (Uruguai)
Partit pol??tic	Partit Colorado
Professi??	Militar

M??ximo Tajes (Canelones, 23 de novembre de 1852 - Montevideo, 21 de novembre de 1912), va ser un militar i pol??tic uruguai??, President de la Rep??blica entre novembre de 1886 i mar?? de 1890.

Va ingressar a l'Ex??rcit el 1868, i pocs anys despr??s ja era capit?? (1875) en ocasi?? de ser nomenat segon cap del Batall?? 5?? de Ca??adors, organitzat per M??ximo Santos, amb qui li unia una amistat familiar i personal. Coronel el 1880, quan encara no comptava amb trenta anys d'edat, va ser destinat per aquells dies a la frontera nord amb la missi?? de vigilar les activitats de Lorenzo Latorre, a qui l'administraci?? de Francisco Antonio Vidal assenyalava com a gestor d'un possible retorn al poder.

Va ser Cap Pol??tic i de Policia del departament de Durazno quan Santos va ocupar la presid??ncia, i l'agost de 1882 va ser nomenat Ministre de Guerra i Marina. En tal comesa, se li va poder acudir a la repressi?? de l'aixecament que, organitzat per l'oposici??, va desembocar en la Revoluci?? del Quebracho (31 de mar?? de 1886), i que va resultar en una completa derrota per als revolucionaris.

El 18 novembre de 1886, en presentar renuncia Santos a la Presid??ncia, despr??s de la formaci?? del Ministeri de la Conciliaci??, el parlament va nomenar Tajes, que per a llavors continuava ocupant el Ministeri de Guerra i Marina, com a President de la Rep??blica per completar el segon per??ode constitucional de Francisco Antonio Vidal, iniciat l'1 de mar?? d'aquell any.

El seu govern va estar marcat pel progressiu desmantellament dels signes m??s ostensibles del militarisme que amb la seva administraci?? es retirava (proc??s en el qual t?? una import??ncia clau la figura del seu Ministre de Govern, Julio Herrera y Obes). El 27 de desembre de 1886 va ser dissolt el Batall?? 5?? de Ca??adors, s??mbol del r??gim de Santos i veritable policia pol??tica d'aquest. Molt poc temps despr??s, el propi Santos, que s'havia absentat del pa??s, va intentar tornar, sent impedit per una llei de desterrament votat el parlament el 28 de gener de 1887.

En la mateixa direcci??, una segona llei de desterrament del 6 d'agost de 1887, aquesta vegada dictada contra l'expresident Lorenzo Latorre, que havia demanat tamb?? retornar al pa??s, acabava deixant les dues principals figures del r??gim anterior fora de fronteres.

Durant el seu govern, l'Uruguai va viure un breu per??ode de bonan??a econ??mica i d'especulaci?? financera, moment conegut com l'"??poca de Reus", en al??lusi?? a Emilio Reus, un capitalista catal?? que s'havia associat amb l'estat uruguai?? i amb qui va fundar en societat el "Banco Nacional" (1887). Aquesta prosperitat es devia sobretot a la inversi?? a l'Uruguai de capitals argentins excedents, producte de moviments tals com els cereals a la Mesopot??mia o la construcci?? del port de Buenos Aires.

Tanmateix, una s??rie de contrarietats que va haver d'enfrontar l'encara feble capitalisme uruguai??, combinat amb la inestabilitat pol??tica argentina que va encoratjar el retir de capitals provinents d'aquell pa??s el 1890, van donar per terra amb l'economia uruguaiana, que va caure en una profunda crisi. Per aquells dies (mar?? de 1890) acabava el per??ode de M??ximo Tajes, a qui va succeir Julio Herrera y Obes.

En els anys que es ressenyen, M??ximo Tajes va ser un dels fundadors de l'Ateneu Militar, instituci?? parama????nica que tendia a la professionalitzaci?? de l'ex??rcit uruguai?? i a la seva abstenci?? pol??tica, i que va tenir una influ??ncia important entre l'oficialitat d'aquell temps.

El 1894 el seu nom va ser manejat com a candidat a la Presid??ncia de la Rep??blica, encara que despr??s no es concretaria la seva elecci??. Poc temps m??s tard, i trobant-se encara actiu durant la presid??ncia de Juan Idiarte Borda, Tajes va ser un dels oficials militars que van combatre al segon moviment insureccional del General Aparicio Saravia, entre mar?? i agost de 1897. En tal ocasi??, Tajes va buscar obtenir el cr??dit que en el seu moment tingu??s Latorre anys enrere en v??ncer a la "Revoluci?? Tricolor" de 1875: el de "pacificador nacional", que probablement el project??s a ser el candidat segur per a les eleccions de 1898.

No va ser aix??, i Tajes no va aconseguir la seva vict??ria definitiva sobre Saravia (el qual, en els fets, no va ser ven??ut), i molt menys la Presid??ncia de la Rep??blica, de la qual el Cop d'estat del 10 de febrer de 1898, orquestrat per Juan Lindolfo Cuestas l'allunyaria per sempre.

Va passar a retir el 1900 i va morir pocs anys despr??s, el 1912, sense haver tingut cap intervenci?? a la vida pol??tica o militar posterior.