Juan Lindolfo Cuestas
De Viquip??dia
| Juan Lindolfo Cuestas | |
 |
|
| President de l'Uruguai | |
|---|---|
| Al c??rrec | |
| 25 d'agost de 1897 ??? 15 de febrer de 1899 | |
| Precedit per | Juan Idiarte Borda |
| Succe??t per | Jos?? Batlle y Ord????ez |
| 18?? President de l'Uruguai | |
| Al c??rrec | |
| 1 de mar?? de 1899 ??? 1 de mar?? de 1903 | |
| Precedit per | Jos?? Batlle y Ord????ez |
| Succe??t per | Jos?? Batlle y Ord????ez |
| Naixement | 6 de gener de 1837 Paysand?? (Uruguai) |
| Defunci?? | 21 de juny de 1905 Par??s (Fran??a) |
| Partit pol??tic | Partit Colorado |
| Professi?? | Pol??tic |
Juan Lindolfo de los Reyes Cuestas York (Paysand??, Uruguai, 6 de gener de 1837 - Par??s, Fran??a, 21 de juny de 1905), va ser un pol??tic uruguai??. President de la Rep??blica des de 1897 a 1899 i de 1899 a 1903.
[edita] Primers c??rrecs de govern
Des d'aviat dedicat al comer??, es va convertir en expert en temes de comptabilitat i administraci??, la qual cosa el va portar a ocupar diversos c??rrecs de govern relacionats amb el tema.
Va anar ministre d'Hisenda el 1880, durant la presid??ncia de Francisco Antonio Vidal, ho va continuar sent durant la presid??ncia de M??ximo Santos, fins que aquest el va designar Ministre de Just??cia, Culte i Instrucci?? P??blica (1884 a 1886). Tamb?? va ser senador i diputat.
Va pert??nyer al grup dels "Col??lectivistes" que van envoltar els presidents Julio Herrera y Obes i Juan Idiarte Borda durant els seus mandats, i que van monopolitzar els c??rrecs pol??tics per mitj?? de la manipulaci?? electoral, mereixent les cr??tiques de l'oposici?? nacionalista (Eduardo Acevedo D??az) i vermella (vermellisme popular de Jos?? Batlle y Ord????ez).
[edita] Cuestas i la coparticipaci??
Era President del Senat el 25 d'agost de 1897, quan durant el transcurs de la insurrecci?? nacionalista del cabdill Aparicio Saravia, l'assassinat de Juan Idiarte Borda a Montevideo el va portar a la primera magistratura. D'all?? en m??s, i recolzat gaireb?? que incondicionalment per qui fins al dia d'ahir havien estat els opositors al president mort (i per tant tamb?? a ell), es va convertir sobtadament en la garantia del final del conflicte civil i el manteniment de la pau.
Hi va contribuir no sol el fet que Cuestas acord??s amb els insurrectes el final del conflicte (Pacte de la Creu, 18 de setembre de 1897), com tamb?? el fet que en aquest acord es propiciava una reforma electoral que satisfeia les exig??ncies de diversos sectors de l'oposici?? que reclamaven una ampliaci?? del dret al vot i majors garanties d'aquest contra les farses electorals de l'??poca (lleis electorals posteriorment promulgades l'abril de 1898).
Com en la Pau d'abril de 1872, novament es va pactar una coparticipaci?? entre el Partit Vermell i el Partit Nacional, que va derivar en l'atorgament a elements d'aquest ??ltim sector de 6 de les 19 direccions departamentals (Flores, San Jos??, Maldonado, Treinta y Tres, Cerro Largo i Rivera). Aquesta reedici?? del repartiment pol??tic va comptar amb el suport de Aparicio Saravia, tant com dels sectors de Eduardo Acevedo D??az i Jos?? Batlle y Ord????ez.
Les cambres, integrades pels seus antics companys col??lectivistes majorit??riament, es van oposar a la seva candidatura a la presid??ncia constitucional el mar?? de 1897, davant del qual, i amb el suport dels sectors ja esmentats, Cuestas les va dissoldre el 10 de febrer de 1898, proclamant-se President Provisional i substituint-les per un Consell d'Estat d'igual quantitat de membres, entre els que es van comptar Jos?? Batlle y Ord????ez i Eduardo Acevedo D??az, entre molts d'altres.
El nom Consell d'Estat, es pot esmentar que va ser utilitzat tamb?? en dues ocasions de cops d'estat per definir els parlaments que van ser producte d'aquests: el febrer de 1942 pel president Alfredo Baldomir Ferrari, i el juny de 1973 pel president Juan Mar??a Bordaberry.
Despr??s de dos intents armats contra aquesta situaci??, r??pidament sufocats, Cuestas va lliurar el comandament el 15 de febrer de 1899 al president del Senat, Jos?? Batlle y Ord????ez, i el 1 de mar?? seg??ent va ser elegit president constitucional.
Durant el seu mandat, entre altres realitzacions, van comen??ar les obres del Port de Montevideo (18 de juliol de 1901), en l'ocasi?? del qual un carrer de la zona va ser designat amb el seu nom (fet inusual en aquest i en posteriors temps).
L'1 de mar?? de 1903, i despr??s d'haver intentat sense ??xit impulsar la candidatura del seu fill, el diplom??tic Juan Cuestas, per succeir-li, va acabar el seu per??ode. Gaireb?? immediatament va partir a Par??s, Fran??a, on moriria mesos m??s tard. En ser repatriades les seves restes a l'Uruguai, el govern no li va atorgar els honors f??nebres que li haguessin correspost en la seva qualitat d'Ex President de la Rep??blica.
La coparticipaci?? acordada durant el seu per??ode no aniria m??s enll?? de la presid??ncia del seu successor, Jos?? Batlle y Ord????ez, que s'enfrontaria victoriosament ja no a la taula de negociaci?? sin?? per les armes, el 1904, en ocasi?? de la tercera insurrecci?? d'Aparicio Saravia.
[edita] Enlla??os externs
- Presid??ncia de l'Uruguai (castell??)
