Mário Soares
De Viquipèdia
| Mário Alberto Nobre Lopes Soares | |
 |
|
|
19è President de Portugal
4rt de la Tercera República (des de 1974) |
|
| Mandat 9 de març de 1986 – 9 de març de 1996 |
|
| Precedit per | António dos Santos Ramalho Eanes |
|---|---|
| Succeït per | Jorge Fernando Branco de Sampaio |
|
107è Primer Ministre de Portugal
5è de la Tercera República (des de 1974) |
|
| Mandat 23 de juliol de 1976 – 28 d'agost de 1978 |
|
| Precedit per | Vasco Leotte de Almeida e Costa |
| Succeït per | Alfredo Jorge Nobre da Costa |
|
114è Primer Ministre de Portugal
12è de la Tercera República (des de 1974) |
|
| Mandat 9 de juny de 1983 – 6 de novembre de 1985 |
|
| Precedit per | Francisco José Pereira Pinto Baslemão |
| Succeït per | Aníbal Antonio Cavaco Silva |
|
|
|
| Naixement | 7 de desembre de 1924 Lisboa (Portugal) |
| Partit polític | Partit Comunista de Portugal (fins a 1945) Moviment de la Unitat Democràtica (1945-1964) Acció Socialista Portuguesa (1964-1973) Partit Socialista (des de 1973) |
| Parella | Maria de Jesus Simões Barroso Soares |
| Professió | Advocat, historiador, professor i polític |
| Religió | Ateu |
Mário Alberto Nobre Lopes Soares ( Lisboa, Portugal 1924 ) és un polític portuguès, dues vegades Primer Ministre de Portugal i dues vegades també President de Portugal.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut el 7 de desembre de 1924 a Lisboa. Es va llicenciar en Ciències Històrico-Filosòfiques a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa, l'any 1951, i en Dret, en la Facultat de Dret de la mateixa universitat, l'any 1957.
[edita] Acció política
Mentre estudià a la universitat milità en el Partit Comunista Portuguès, sent l'encarregat de la secció juvenil.
Allunyat dels seus companys comunistes, l'abril de 1964, a Ginebra, Suïssa, Soares juntament amb Francisco Ramos da Costa i Manuel Tito de Morais crearen l'Acção Socialista Portuguesa (Acció Socialista Portuguesa). El 1968 Soares fou arrestat per la polícia militar (PIDE) durant el govern del general Salazar, conegut com Estado Novo, i fou sentenciat per un tribunal a ser reclós en una preso a la colònia de São Tomé al Golf de Guinea. Vuit mesos després aconseguí tornar a Portugal gràcies a la caiguda del dicatador Salazar, que havia estat reemplaçat per Marcello Caetano.
El 1970 Soares s'exilià a Roma, i posteriorment, a París, Vicennes i Rennes. El 19 d'abril de 1973 l'Acció Socialista Portuguesa va esdevenir el Partit Socialista de Portugal, sent escollit secretari general del partit, a imatge del Partit Socialista d'Alemanya constituït per Willy Brandt.
L'1 de maig de 1974, després del 25 d'abril, data de la Revolució dels Clavells, Soares va desembarcar a la ciutat de Lisboa, retornant del seu exili a París. Va ser rebut entre una multitud de portuguesos entre els quals hi havia Álvaro Cunhal: ideològicament diferents, van pujar agafats del braç per primera i última vegada.
En el primer govern democràtic de Portugal Soares fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors el 1975. En aquest càrrec va ser un dels ferms impulsors de la independència de les colònies portugueses, com Moçambic. Així mateix, el 1976 es decidí abandonar el territori de Timor-Leste, deixant les portes obertes per a la invasió d'aquesta ex-colònia per les tropes d'Indonèsia, que va provocar durant tres dècades la mort de més de 250.000 timoreos.
[edita] Primer Ministre
El 1976 es realitzaren les primeres eleccions completament democràtiques de Portugal, aconseguint el Partit Socialista de Soares la victòria simple i necessitant la creació d'un govern de coalició amb el Partit Popular de Portugal, amb Soares com a Primer Ministre de Portugal. Davant una situació econòmica desastrosa, el govern de Soares emprengué mesures polítiques d'austeritat, les quals el feren molt impopular i generaren revoltes internes. El 1978, davant els embats polítics dels seus ex-companys comunistes, hagué de renunciar al seu càrrec.
Després d'una sèrie de governs conservadors, Soares torna a guanyar les eleccions el 1983, convertint-se de nou en Primer Ministre. En aquesta nova etapa Portugal accelerarà les converses per poder entrar a la Comunitat Econòmica Europea, aconseguint-ho el 1986.
[edita] Presidència de la República
En les eleccions a la presidència del país, Soares vencé el 1986 el candidat conservador Diogo Freitas do Amaral per tant sols un punt de diferència percentual. El 1991 fou reelegit per continuar en el seu càrrec, aquest cop per més del 70 % dels vots emesos.
El 1996 abandonà definitivament el seu càrrec, sent succeït pel també socialista Jorge Sampaio
[edita] Vida política postpresidencial
El 1999 fou escollit diputat pel Parlament Europeu entre aquell mateix any i el 2004. En aquella legislatura el Partit Socialista Europeu el presentà com a candidat a presidir el Parlament perdent davant la diputada popular Nicole Fontaine.
El 1991 fundà la seva pròpia Fundació, Fundació Mário Soares. El 1995 fo guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional. El 1998 fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar pel govern de Veneçuela i la UNESCO, juntament amb Milad Hanna.
L'any 2005 es presentà com a candidat del Partit Socialista a les Eleccions presidencials portugueses, intentant aconseguir així un tercer mandat. L'aparició del candidat independent socialista Manuel Alegre comportà la derrota del candidat oficialista davant el centrista Aníbal Cavaco Silva.
[edita] Enllaços externs
- (portuguès) Fundação Mário Soares
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1995
| Precedit per: José Batista Pinheiro de Azevedo |
Primer Ministre de Portugal 1976–1978 |
Succeït per: Alfredo Nobre da Costa |
| Precedit per: Francisco Pinto Balsemão |
Primer Ministre de Portugal 1983–1985 |
Succeït per: Aníbal Cavaco Silva |
| Precedit per: António Ramalho Eanes |
President de Portugal 1986–1996 |
Succeït per: Jorge Sampaio |
