Leptictidium tobieni
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Leptictidium tobieni (Von Koenigswald & Storch, 1987) |
||||||||||||||
Leptictidium tobieni és una espècie de mamífers extingits del gènere Leptictidium.
Fou descrita per Wighart von Koenigswald i Gerhard Storch l'any 1987. Amb noranta centímetres de longitud, era l'espècie més gran del seu gènere, i els ossos llargs de les seves extremitats eren entre un 9% i un 15% més llargs que els de L. nasutum. És una de les espècies trobades al jaciment de Messel, en estrats de l'estatge Lutecià.[1] L'espècie està dedicada a Heinz Tobien, descriptor del gènere Leptictidium i impulsor de la investigació al jaciment de Messel durants els anys seixanta. L'holotip és un esquelet complet i perfectament preservat d'un exemplar adult que fou excavat el setembre del 1984 i que es troba al Hessisches Landesmuseum Darmstadt.[2] També n'hi ha un paratip; un exemplar no complet i mal conservat que es troba a l'Institut Royal des Sciences Naturelles de Belgique.
Té una mandíbula relativament robusta, quelcom de no gaire habitual en el gènere Leptictidium. En canvi, les premolars i molars estan encara més atrofiades que en l'espècie L. nasutum. Les premolars molariformes són una característica del gènere Leptictidium en general que queda molt marcada en les premolars P4 de L. tobieni. El mesostil ben desenvolupat i la disposició transversal de les molars superiors són altres trets característics d'aquesta espècie que serveixen per distingir-la a primera vista de L. nasutum.[2] De fet, el mesostil de L. tobieni és el més gran de totes les espècies del gènere. Continuant la comparació amb L. nasutum, les seves premolars tenen una longitud molt similar, però L. tobieni les tenia més amples. En la molar M1, L. tobieni només tenia un cert avantatge quant a la longitud, però la diferència era més gran quant a l'amplada. Finalment, la molar M3 també era lleugerament més gran en L. tobieni que en L. nasutum.
En contrast amb les seves febles denticions premolar i molar, les dents anteriors de L. tobieni són relativament fortes. La dent canina C1 destaca tant per la seva longitud com per la seva alçada.[2]
[edita] Bibliografia
- von Koenigswald, W.; Storch, G. (1987). Leptictidium tobieni n sp., ein dritter Pseudorhyncocyonide (Proteutheria, Mammalia) aus dem Eozän von Messel.
[edita] Referències
- ↑ (9 de desembre, 2004)«An annotated taxonomic list of the Middle Eocene (MP 11)». Cour. Forsch.-Inst. Senckenberg.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (16 de març, 1987) «Leptictidium tobieni n sp., ein dritter Pseudorhyncocyonide (Proteutheria, Mammalia) aus dem Eozän von Messel». Cour. Forsch.-Inst. Senckenberg.
