La Vansa i Fórnols

De Viquipèdia

La Vansa i Fórnols és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. La capital és el poble de Sorribes de la Vansa.

Entitat de població	Habitants
Adraén	15
Barceloneta, la	11
Colldarnat	6
Cornellana	26
Fórnols	27
Montargull	0
Ossera	22
Padrinàs	19
Sant Pere	6
Sisquer	19
Sorribes de la Vansa	40
Font: Municat

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 45 45 57 430 518 1.576 1.299 885 792

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 752 657 854 819 731 469 189 157 161

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 174 171 174 171 170 182 192 196 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1975 després de la fusió de la Vansa i Fòrnols de Cadí, que el 1857 havia incorporat Adraén i Cornellana. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

[edita] Geografia i Història

El terme municipal de la Vansa i Fórnols s'estén des del carener occidental de la serra del Cadí fins als contraforts de la serra del Port del Comte i des del Montsec de Tost, a ponent, fins a la serra Negra, a l'est. El territori és drenat pel riu de la Vansa i pel seu afluent per la dreta, el riu de Bona, a més del riu Fred, que hi conflueix per l'esquerra, i el riu de Ribanegra, que aflueix al Molí de Fórnols.

Es pot arribar a la vall de la Vansa des de la Seu d'Urgell i des de Solsona per carreteres asfaltades. També des de Berga per Gósol i Josa del Cadí i des d'Organyà per Montan de Tost fins a Sorribes, amb trams de pista de muntanya. Durant l'època medieval, la Vansa va pertànyer al comtat d'Urgell i als Pinós i després va passar al capítol de la catedral d'Urgell, excepte l'antic terme d'Adraén, que era del vescomtat de Castellbò. L'agricultura i la ramaderia havien constituït la principal activitat econòmica del municipi. Encara es mantenen alguns conreus tradicionals, com el de patates, i hi ha petites explotacions de bestiar boví i alguns ramats d'ovelles. Últimament es comencen a introduir els cultius biològics i 'herbes medicinals i aromàtiques, amb uns pocs allotjaments rurals. Al terme hi trobem els pobles de Sorribes (cap del municipi), Adraén, la Barceloneta, Cornellana, Fórnols, Ossera, Padrinàs, Sant Pere i Sisquer.

Els artesans. El poble d'Ossera és en si mateix un petit mercat d'artesania. A cal Nogué hi trobareu el Peter i la Suzzette, que es dediquen a la recol·lecció d'herbes aromàtiques i medicinals i han començat a muntar un jardí botànic de muntanya. A cal Codina, l'Eulàlia Torras elabora el formatge de cabra curat "Serrat Gros". A cal Peretó, l'escultor Nico Winter treballa la pedra per convertir-la en objectes d'art i en peces molt diverses de caire funcional.

El romànic. El monument romànic més interessant del municipi és l'església de Sant Julià dels Garrics, actualment sense culte i pendent de restauració. També són d'origen romànic les esglésies de Sant Pere de la Vansa (a la vostra dreta), Sant Vicenç de Banyeres i Sant Romà de Sisquer, a més de la capella de Sant Jaume prop de Montargull i les ruïnes de Sant Andreu de Cornellana.

Sant Pere de la Vansa. L'església de Sant Pere de la Vansa es troba documentada per primer cop l'any 1031. L'edifici és d'una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular, el qual presenta característiques d'una época més tardana a la de la resta del temple. La porta, situada a la façana de ponent, és rematada per un arc de mig punt. De la construcció original es conserva només una finestra de doble esqueixada. Damunt la portalada s'aixeca un campanar d'espadanya de dos ulls, amb un afegitó per a una tercera campana. Aquesta església és un clar exemple de l'arquitectura rural del segle XII.

Sant Julià del Garrics. La Vall de la Vansa (Labancia) és esmentada en l'Acta de Consagració de la Catedral d'Urgell i l'advocació a Sant Julià del Garrics, en aquesta contrada, és documentada des de l'any 1031. L'església, situada en un indret despoblat al costat del riu Bona, és un edifici d'una nau, una part de la qual està coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, mentre que la resta és de volta de canó de perfil apuntat amb reforçament de dos arcs torals. L'absis, de planta semicircular, és ornamentat amb arcuacions llombardes, la mateixa decoració que apareix a la façana sud. La porta d'entrada, situada al mur de ponent, es clou amb un arc de mig punt adovellat. Hi ha tres finestres de doble esqueixada, una a l'absis i les altres dues, paredades, al mur de migdia.

[edita] Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Dades generals des de Lleida
• Dades generals del municipi
• Dades generals des del consell comarcal
• Dades generals des de la Generalitat
• Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya

v • d • e Municipis de l'Alt Urgell
Alàs i Cerc  • Arsèguel  • Bassella  • Cabó  • Cava  • Coll de Nargó  • Estamariu  • Fígols i Alinyà  • Josa i Tuixén  • Montferrer i Castellbò  • Oliana  • Organyà  • Peramola  • el Pont de Bar  • Ribera d'Urgellet  • la Seu d'Urgell  • les Valls d'Aguilar  • les Valls de Valira  • la Vansa i Fórnols

Aquest article sobre l'Alt Urgell és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.