[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Coll de Nargó - Viquipèdia

Coll de Nargó

De Viquipèdia

Coll de Nargó
Escut de Coll de Nargó
(En detall)
Localització

Localització de l'Alt Urgell a Catalunya Localització de Coll de Nargó respecte de l'Alt Urgell


Municipi de l'Alt Urgell
Església de San Climent de Coll de Nargó
Església de San Climent de Coll de Nargó
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Alt Pirineu i Aran
Alt Urgell
Gentilici Nargoní, nargonina
Superfície 151,41 km²
Altitud 573 m
Població (2007)
  • Densitat
626 hab.
4,13 hab/km²
Coordenades 42° 10′ 32″ N 1° 19′ 2″ ECoordenades: 42° 10′ 32″ N 1° 19′ 2″ E
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

6
Benito Fité Vergé

Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.Situat a la dreta del riu Segre i junt al pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.

Entitat de població Habitants
Coll de Nargó 463
Gavarra 26
Masies de Nargó, les 30
Montanissell 28
Sallent 38
Valldarques 15
Font: Municat

Taula de continguts

[edita] Història

El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbó gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.

Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.

[edita] Economia

La seva economia és abans de tot agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i indústria làctia. Alguns dels seus habitants viuen dels rovellons i les tòfones.

[edita] Llocs d'interès

  • Prop del cementiri es troba l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó. Del segle X o principi del segle XI, és d'arquitectura romànic- llombarda, amb una única nau i coberta a dues aigües; a la façana de la part exterior està adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influència islàmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romànic amb finestrals trifòrums i petits arcs cecs llombards.
  • A Montanissell es troba el temple romànic de Sant Joan. És d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites.
  • A Gavarra es troben les restes d'una altra església romànica dedicada a Sant Sadurní. Únicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al segle XVII durant unes obres d'ampliació i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original.

[edita] Demografia

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
5 39 58 396 394 2.150 1.886 1.919 1.389
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
1.391 1.638 1.565 1.381 1.511 1.276 847 742 666
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
618 616 606 614 606 599 591 618 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.

[edita] Enllaços externs

[edita] Bibliografia

  • Volumen 5 (2004). La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5433-4.