Coll de Nargó
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de l'Alt Urgell | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Alt Urgell |
||
| Gentilici | Nargoní, nargonina | ||
| Superfície | 151,41 km² | ||
| Altitud | 573 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
626 hab. 4,13 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 10′ 32″ N 1° 19′ 2″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
6 Benito Fité Vergé |
||
Coll de Nargó és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell.Situat a la dreta del riu Segre i junt al pantà d'Oliana, passen pel seu terme també els rius de Perles i Sallent.
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Coll de Nargó | 463 |
| Gavarra | 26 |
| Masies de Nargó, les | 30 |
| Montanissell | 28 |
| Sallent | 38 |
| Valldarques | 15 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[edita] Història
El terme està documentat des de l'any 988 i el poble de Nargó el 1076. Pertanyia al comtat d'Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d'Urgell, va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó. Des de 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbó gràcies a la renúncia per part del bisbat d'Urgell dels drets que posseïen sobre aquestes terres.
Coll de Nargó celebra la seva festa major el 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume. Durant el mes d'agost té lloc un descens de raiers pel Segre.
[edita] Economia
La seva economia és abans de tot agrícola i de ramaderia de bestiar boví. Té abundants recursos forestals i indústria làctia. Alguns dels seus habitants viuen dels rovellons i les tòfones.
[edita] Llocs d'interès
- Prop del cementiri es troba l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó. Del segle X o principi del segle XI, és d'arquitectura romànic- llombarda, amb una única nau i coberta a dues aigües; a la façana de la part exterior està adornada amb petits arcs cecs. El campanar d'influència islàmica en el seu primer cos presenta finestrals d'arc de ferradura i forma piramidal, al segon cos edificat posteriorment, ja s'aprecia l'estil romànic amb finestrals trifòrums i petits arcs cecs llombards.
- A Montanissell es troba el temple romànic de Sant Joan. És d'una sola nau, amb volta apuntada i absis semicircular. La façana està decorada amb arcuacions llombardes. Prop de Montanissell es troben les Coves d'Ormini, que presenten formacions d'estalactites i estalagmites.
- A Gavarra es troben les restes d'una altra església romànica dedicada a Sant Sadurní. Únicament es mantenen en peus la nau i el campanar. L'absis es va esfondrar al segle XVII durant unes obres d'ampliació i tan sols queda l'arc de triomf. Es conserven tres imatges barroques que es trobaven al seu interior; dues d'elles mantenen encara la policromia original.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
El 1553 incorpora Fonollet; el 1787, Galleuda i Sallent d'Organyà; el 1857, Valldarques; el 1970, Gavarra i Montanissell.
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Dades generals des de Lleida
- Dades generals del municipi
- Dades generals des del consell comarcal
- Dades generals des de la Generalitat
- Dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Raiers de Coll de Nargó
[edita] Bibliografia
- Volumen 5 (2004). La Gran Enciclopèdia en català, Barcelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5433-4.
|
|
|---|
| Alàs i Cerc • Arsèguel • Bassella • Cabó • Cava • Coll de Nargó • Estamariu • Fígols i Alinyà • Josa i Tuixén • Montferrer i Castellbò • Oliana • Organyà • Peramola • el Pont de Bar • Ribera d'Urgellet • la Seu d'Urgell • les Valls d'Aguilar • les Valls de Valira • la Vansa i Fórnols |
