L'Esquella de la Torratxa

De Viquip??dia

L'Esquella de la Torratxa va ser un setmanari sat??ric, republic?? i anticlerical, fundat a Barcelona el 6 de maig de 1872. Va acabar la seva traject??ria al n??mero 3.097, que aparegu?? el 6 de gener de 1939.

En la seva primera ??poca, per??, no va passar dels quatre n??meros, i tampoc no els va superar en la segona ??poca. La tercera i definitiva aparici?? va tenir lloc el 19 de gener de 1879. Duia el subt??tol Peri??dich sat??ric, humor??stich, ilustrat i literari. Donar?? al menos uns esquellots cada setmana.

Malgrat que no tenia un to tan pol??tic com La Campana de Gr??cia, va ser molt cr??tic amb l'alcalde Rius i Taulet i l'Exposici?? Universal de 1888. Santiago Rusi??ol, amb el pseud??nim Xarau, signava uns glossaris m??s o menys escarnidors dels de X??nius a La Veu de Catalunya.

Durant molts anys, el seu t??tol fou La Esquella de la Torratxa, fins que el 1911 es normalitz?? el seu t??tol. L'Esquella, aix?? com La Campana de Gr??cia, eren publicacions del llibreter Innocenci L??pez Barnagossi. Nascut a Girona el 1829, s'establ?? a Barcelona, en un local de la Rambla del mig, on es dedic?? a una fruct??fera activitat editorial. Edit?? els almanacs de El Tibur??n i Lo Xanguet, i tamb?? els Sanglots Poetichs de Pitarra, aix?? com les revistes sat??riques Un tros de paper i Lo noi de la mare. El seu encert m??s gran, per??, fou fundar La Campana de Gr??cia i L'Esquella de la Torratxa, les publicacions m??s longeves de la premsa catalana i dos t??tols emblem??tics de la s??tira de Catalunya. El seu fill Antoni i el seu net heretaren la Llibreria Espanyola i continuaren la seva tasca. Antoni L??pez Benturas, el seu fill, i Antoni L??pez Llaus??s, el net que s'exili?? a Par??s i Buenos Aires per la guerra civil. Els L??pez editaren moltes publicacions, almanacs, fulletons i novel??les.

L'Esquella ??s sens dubtes una de les publicacions catalanes m??s important de s??tira gr??fica i escrita, i a les seves p??gines hi ha retratada a trav??s de l'humor i la caricatura l'evoluci?? de la societat catalana espanyola durant m??s de trenta anys. Per les seves p??gines hi van passar tots els dibuixants que tingueren a dir alguna cosa a la hist??ria de l'humor gr??fic catal?? d'abans de la guerra civil, i algunes plomes distingides de la literatura catalana, des de Santiago Rusi??ol (que hi signava ??Xarau??), a Prudenci Bertrana, Francesc Curet, Antoni Rovira i Virgili, Gabriel Alomar o M??rius Aguilar.

La Campana vei?? la llum el 1870 i a causa de la seva cr??tica municipal profunda, les autoritats van castigar la publicaci?? a una suspensi?? d'un mes. L'editor, amb els mateixos col??laboradors va crear una nova publicaci??, L'Esquella, que tot just canviant el t??tol, aparegu?? just quatre n??meros per suplir l'abs??ncia al quiosc de La Campana. Dos anys m??s tard la situaci?? es repet??, i no fou fins el 16 de gener de 1879 que s'inici?? la publicaci?? normal i simult??nia de l'Esquella i La Campana. Durant m??s de trenta anys, el director d'ambdues publicacions fou el periodista Josep Roca i Roca. El relleu de l'editor Innocenci L??pez el prengueren el seu fill i m??s endavant el seu net, que seguiren editant les dues publicacions.

Entre els dibuixants que hi col??laboraren hi destaquen l'Apel??les Mestres, Tomas Padr??, Josep Lluis Pellicer, Manuel Molin??, Josep Segrelles, Lloren?? Brunet, Josep Costa ??Picarol??, Joan G. Junceda, Jaume Passarell, Feliu Elias ??Apa??, Jaume Juez ??Xirinius??, Rom?? Bonet ??Bon??, Antoni Roca, Ricard Opisso, Rosa Riera o Isidre Nonell.

La Campana va desapareixer despr??s dels fets del 6 d'octubre de 1934. Se n'havien publicat 3.403 n??meros. L'Esquella va sobreviure, per?? a l'inici de la guerra civil fou confiscada per la UGT que n'encarrega la confecci?? al Sindicat de Dibuixants Professionals. La nova gesti??, malgrat els problemes de la guerra fou un ??xit i la darrera etapa del setmanari result?? brillant, plena de troballes humor??stiques, i encetant un estil d'humor modern??ssim, avan??at al seu temps, que anys m??s tard triomfar?? en publicacions europees. La redacci?? era formada per una nova generaci?? de dibuixants: Jos?? Alloza, Pere Calders, Avel??l?? Art??s-Gener (T??sner), Ernest Guasp i Jacint Bofarull. Tamb?? compt?? amb col??laboracions d'Apa, Mart?? Bas, Nyerra, Graus, Narro, Go??i, Tona, Oxymel, Escobar, Alpresa, Friedfield, Graus, o Clav??.

[edita] Enlla??os externs

• Colecci?? digitalitzada. Biblioteca de l'Ateneu Barcelon??s

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	[{{localurl:Commons:{{{Commons}}}|uselang=ca}} Commons].
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiesp??cies}}}|uselang=ca}} Viquiesp??cies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]].
	Viquitexts.
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

Publicacions hist??riques de Catalunya

Acracia ??? Ariel ??? Bandera del Poble Catal?? ??? Calendari Catal?? ??? ??Cu-Cut! ??? Diari Catal?? ??? Diari La Rambla ??? El Correo Catal??n ??? El Estado Catal??n ??? El Llamp ??? El Mat?? ??? El Noticiero Universal ??? El Obrero ??? El Poble Catal?? ??? El Vapor ??? Foment ??? Fora Grillons! ??? La Batalla ??? La Campana de Gr??cia ??? La Corona de Arag??n ??? La Gaceta de Catalu??a ??? La Gralla ??? La Gramalla ??? La Gresca ??? La Humanitat ??? La Ilustraci?? Catalana ??? La Llumanera de Nova York ??? La Nau ??? La Nostra Revista ??? La Publicitat ??? La Renaixen??a ??? La Tralla ??? La Veu del Montserrat ??? Les Circumst??ncies ??? Lo Gay Saber ??? Lo Regionalista ??? Lo Somatent ??? Lucha Social ??? L'Esquella de la Torratxa ??? L'Hora ??? L'ideal ??? L'Opini?? ??? M??s Ciutat ??? Nous Horitzons ??? Pont Blau ??? ??Por Qu??? ??? Quaderns d'Estudi ??? Quaderns de l'exili ??? Ressorgiment ??? Solidaridad Obrera ??? Xaloc