Josep Trueta i Raspall

De Viquipèdia

Josep Trueta i Raspall (1897-1977). Nasqué al Poblenou de Barcelona (27 d'octubre). Malgrat l'interès pel dibuix i la pintura, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona. El 1921 es llicencia i va a Madrid a fer el doctorat. Es matricula en Anàlisi Química, Història de la Medicina, Urologia i Parasitologia. L'any següent entra a l'equip del gran cirurgià doctor Manuel Corachan a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. S'especialitza en Cirurgia de les extremitats. El 1923 es casa amb Amèlia Llacuna, amb la qual tindrà tres filles i un fill (que mor de petit).

Com a cap de servei de l'Hospital General, Trueta posa en pràctica durant la guerra civil espanyola el mètode de tractament de ferides i fractures de guerra, a partir del mètode definit pel nord-americà Winnet Orr. És testimoni dels estralls causats en la població civil pels bombardeigs.

Catalanista convençut, fuig cap a l'exili a finals de gener de 1939. L'acull Anglaterra, on ajudarà a preparar els serveis d'urgència per a la imminent guerra europea.

A més, és membre del Consell Nacional Català de Londres, que agrupa nacionalistes exiliats que malden per al reconeixement dels drets dels catalans davant dels aliats. Escriu, per a informar els anglesos de la història dels catalans, The Spirit of Catalonia, llibre traduït i editat amb èxit després en català (primer a Mèxic i, quan es va poder, també a Catalunya). Manté contactes amb amistats com ara el violoncel·lista Pau Casals i Josep Maria Batista i Roca.

Un cop jubilat de la càtedra d'Ortopèdia de la Universitat d'Oxford, on havia convertit la Wingfield Hospital en el Nuffield Orthopaedic Centre, un dels més prestigiosos centres de recerca òssia del món, torna a Catalunya el 1966, i resideix a Barcelona i a Santa Cristina d'Aro (el Baix Empordà) fins a la seva mort a començaments de 1977, any en què la Fundació Jaume I li atorga el primer Premi d'Honor Jaume I.

Porten el seu nom una Fundació humanitària i l'Hospital Universitari de Girona.