Josep Sancho i Marraco
De Viquipèdia
Josep Sancho Marraco (La Garriga, 27 de febrer del 1879 – 16 de setembre del 1960) fou organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, i un compositor extraordinàriament prolífic.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Músic precoç, encetà la seva formació musical als set anys. Les seves qualitats feren que hom l'enviés a estudiar a Barcelona amb els mestres Mas i Serracant, Josep Viñas (Josep Viñas i Díaz, mort el 1888?) i del mestre de capella de la Catedral de Barcelona, el seu oncle Josep Marraco i Ferrer (aquest, al seu torn, fill del també músic i compositor Josep Marraco i Xauxas). Josep Sancho fou escolà cantor a la catedral de Barcelona; als setze anys s'incorporà com a organista a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, i el 1907 n'esdevingué mestre de capella, per a romandre-hi fins al 1957. També exercí de director musical del teatre Romea de Barcelona entre els anys 1898 i 1908 i, al 1912, rebé el nomenament de censor de l'Asociació Ceciliana Espanyola
Assolí el nomenament de mestre de capella de la Catedral el 1923, d'on ja feia d'organista. Va ser, igualment, organista de l'església de Sant Sever, dirigí l'Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat i també portà l'Orfeó Montserrat de Barcelona. Del 1932 en endavant, a més, va ser vocal de la Comissió Diocesana de música religiosa del bisbat de Barcelona. Col·laborà amb el P. Nemesio Otaño en la seva Antología Moderna Orgánica Española (1909) i en antologies de música religiosa. També a Paris redactà un mètode de solfeig superior; i treballà igualment a Lieja i a Leipzig.
Compongué més de cinc-centes obres, tant de caràcter religiós com profà: en destaquen la Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam, la Missa brevis (1901) i la genial Multifariam, però la seva producció abastà una quinzena de Misses, sarsueles, Goigs, motets, himnes, cançons per a cor i per a veu i piano, ballables, havaneres, caramelles, obres per a orquestra, banda, cobla, orgue, trios, quartets, quintets... També feu més de dos-cents arranjaments per a petita formació d'obres de Beethoven, Wagner, Verdi, Lluís Millet, Ruperto Chapí, Händel, Bach, Gounod i molts altres compositors. Com a compositor, el seu estil és eminentment polifònic, seguint el mestratge dels grans mestres espanyols del XVI. Participa en gran nombre de concursos musicals i fou premiat repetidament. La Biblioteca de Catalunya conserva, per donació de la seva família, gran quantitat de composicions i altra documentació de Josep Sancho Marraco, del seu avi Josep Marraco Xauxas i del seu oncle, Josep Marraco i Ferrer (vegeu l'apartat de Bibliografia).
La seva vila natal, La Garriga, li dedicà un carrer el 1921 i el nomenà fill predilecte el 1943. L'any 1958 li fou imposada la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat de Barcelona.
[edita] Obres (selecció)
- Celtibèriques (1919), per a gran banda. Comprèn: Temps de sevillanes, Cants populars gallegos i Temps de sardana
- Fantasia sobre temes populars catalans: Els Miquelets de França (1918), par a banda i per a gran orquestra
- Gavota (1898), per a banda
- Glosses, per a orquestra
- Glossa I. Comprèn El pastoret, El bon caçador, Xirongu: ballet del Penedès
- Glossa II Temes populars catalans (1920). Comprèn El pardal, L'alabau i ''Ball de gegants de Solsona
- Glossa III (1920). Comprèn L'Hereu Riera, El Comte Arnau i El poder del cant
- Glossa IV. Comprèn La pastoreta, Caterina d'Alió, La presó del rei de França
- Glossa V. Comprèn El pastor de la Cortada, La melindrosa, Ball de Figuetaires del Penedès
- Glossa VI Nadalenca. Comprèn les peces Ballarem una sardana. Bella companyia, El desembre congelat i Fum, fum, fum
- Idilio, per a orquestra
- Lobelia, masurca per a orquestra
- Marxa catalana: Penedès (1922), per a orquestra i per a banda, sobre temes populars del Penedès. Comprèn Ball de Figuetaires i les cançons La fugida i Santa Agnès
- Marxa triomfal (1902), per a orquestra
- Melancolia: nocturn (1899), per a violí i piano
- Minuet en La, per a dos violins, violoncel, contrabaix i piano
- Montserrat (1897), per a flauta, violoncel i piano
- Multifariam: cantata sacro-sinfónica (1925), per a tenor, baríton, cor, orgue i orquestra
- Murmullos de la selva (1897), per a flauta, violoncel i piano
- L'orfaneta: romança, per a dos violins, viola, violoncel i contrabaix
- Pregària (1899), per a quintet de corda
- Quartet de corda (1897)
- Suite Celtibèrica, per a orquestra. Comprèn la els Cantos Gallegos 1 i 2, i la sardana La Devesa
- Tríptic: petita simfonia en forma de coral, per a gran orquestra
[edita] Música coral i per a l'escena
- La barretina (1898), per a cor, amb lletra de J.Verdaguer
- Cançó de bressol, per a cor
- Cançó de maig (1898), per a veu i piano, lletra d'Apel·les Mestres
- Cançó del lladre (1919), per a cor de quatre veus mixtes i solos de tenor i soprano
- Canto a la primavera (1899), per a quatre veus i orquestra
- Un diputado de oposición (1905), sarsuela en un acte. Lletra de Juan Chacón Hernández
- Donzella qui va a la guerra (1906), drama amb música de Josep Sancho i Joan B. Lambert. Lletra de Manuel de Montoliu
- L'espigolera (1898), per a quatre veus, amb lletra de Ramon Masifern
- La estrella, nadala per a duet de tiples i cor
- La florida del maig (1898), per a cor. Lletra de F. Soler Pitarra
- Himno del Tercio Norte, dedicat a la unitat d'Infanteria de Marina de l'Armada Espanyola [1]
- In medio ecclesiae (1912), per a cor mixt amb acompanyament d'orgue. Escrita per al III Congreso Nacional de Música Sagrada, de Barcelona. Tingué un gran èxit entre els oients
- La Mare de Déu (1897), per a cor de cinc veus soles, lletra de Francesc P.Briz
- Mariagneta (1919), per a cor de sis veus mixtes i solo de tenor
- El mestre, per a cor de quatre veus mixtes i solo de soprano
- Missa de Glòria de la Verge del Roser (1902), per a dos cors, orgue i contrabaix
- Missa de Sant Agustí (1914), per a tres veus, orgue o harmònium i orquestra
- Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam (1907), per a quatre veus mixtes i orquestra
- Oración de la noche, lletra de la cançó de l'Armada Espanyola Lletra
- Retorn (1921), drama líric en tres actes, amb llibret de Miquel Roger i Crosa. N'hi ha una reducció per a quartet de corda, piano i harmònium. Comprèn la sardana del mateix títol.
- Los reyes de la inocencia (1905), sarsuela en un acte, amb lletra d'A.Guart Martín
- Sortint d'Egipte (1901), poema per a orquestra, amb lletra de J.Verdaguer
- Stabat Mater (1907), per a tres veus i orquestra
- Te Deum (1902), per a tres veus i orquestra
[edita] Sardanes
- A els camioners de Puig-graciós (1951)
- L'arnera (1947)
- Catalanesca (1917), per a dues cobles
- L'enjogassada (1907)
- L'estany de Banyoles (1922), per a quatre veus mixtes i cobla. Lletra de Miquel Roger.
- La fadrina (1916), premiada en els Jocs Florals de Girona del 1916
- La garlanda (1917)
- Gentilesa (1913), sobre la música de La presó del Rei de França. Instrumentada també per a banda
- La goja (1906). Instrumentada també per a orquestra, per a banda i per un conjunt de piano, harmònium i corda
- Juliana (1950)
- El maig en Montserrat (1956). N'hi ha versió per a dues cobles
- La minyona de l'Empordà (1908)
- Muntanyes regalades, harmonització per a cor de la cançó popular
- Narcisa (1917), per a dues cobles. Instrumentada també per a orquestra
- Les nines de la Cerdanya (1920)
- La pastoreta
- Puig-graciós (1947)
- Remembrant (1950)
- Retorn (<1923), per a quatre veus mixtes i cobla. També n'hi ha versió per a banda i per a quintet de corda i piano. Lletra de Miquel Roger.
- Rosanés (1945). Instrumentada també per a banda
- Roselles i violetes (1917)
- Segarrenca (1956), sobre temes populars de la Segarra
- Tagamanent (1950)
- El testament d'Amèlia (1906), premiada en el Certamen de Sardanes de Girona
- Els Tremolencs (1909). Instrumentada també per a banda
- Vallivert (1947)
- Sardanes revesses: Enigmàtica (1949), Ingènua (1951), Laberíntica (1950), Manyaga (1952), Primavera
[edita] Arxius de música
Harmonització per a cor de Muntanyes regalades en MP3
[edita] Bibliografia
[edita] Publicacions sobre Josep Sancho
- Fons Sancho Marraco Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2006 [2]
- Camil Geis i Parragueras Josep Sancho i Marraco, article publicat a la Revista de Girona 90 (1980)
[edita] Publicacions de Josep Sancho
- J.S.M. Nocions de solfeig Barcelona: Lit. Casa de Caritat, 1935
- J.Sancho Marraco Cançons escolars pera'ls infants Girona: Dalmau Carles i cia., s.d.
- J.Sancho Marraco Cantos religiosos a una voz con acompañamiento de harmonium ú órgano (texto catalán y castellano) Barcelona: Casa Dotesio, 1914
