Frederic Soler i Hubert

De Viquipèdia

Frederic Soler i Hubert, conegut com a Serafí Pitarra, Jaume Giralt o Simon Oller (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obra dramàtica 3 Referències 4 Enllaços externs

[edita] Biografia

Fill d'un fuster, va quedar orfe de mare als tres anys. Als nou anys, orfe també de pare, es va traslladar a viure amb el seu oncle, Carles Hubert, propietari d’una rellotgeria en el Barri gòtic barceloní. Soler va deixar l'escola als catorze anys per fer-se'n càrrec després de la mort del seu oncle, tot compaginant el treball de rellotger amb la seva afició pel teatre. Als quinze anys va debutar com actor en una companyia d’afeccionats, i s'anà fent popular en els cercles artístics com actor, còmic i poeta. La seva primera obra, Per un casament, la va acabar el 1856. La seguí Don Jaume el Conqueridor, escrita aquest mateix any, paròdia d'una obra en castellà d'Antoni Altadill. Va ser llavors quan va començar a utilitzar el pseudònim que el va fer famós, Serafí Pitarra. A la rebotiga de la rellotgeria van començar a realitzar-se reunions informals de joves escriptors i artistes de l’època. Entre ells es trobaven Anselm Clavé i Valentí Almirall. José Zorrilla, gran amic de Pitarra, va fixar-hi la seva residència durant quatre anys.

La primera obra de Pitarra estrenada en un escenari va ser L'esquella de la Torratxa. Amb la seva estrena, el 24 de febrer de 1860 en el teatre Odeón de la Ciutat Comtal, es van iniciar les representacions teatrals en català. L’obra, paròdia d’un drama històric, va aconseguir un rotund èxit que va provocar que la Llibreria espanyola publiqués una col·lecció amb sis de les obres de Soler sota el títol de Singlots poètics.

La primera etapa en l'obra dramàtica de Soler es caracteritza per la sàtira i la paròdia del propi gènere teatral i dels esdeveniments de l'època. A aquest període pertanyen obres com La pau d'Espanya (1860) en la qual ironitza sobre la campanya del General Prim a l'Àfrica o El castell del tres dragons (1865) en la qual, mitjançant la paròdia, s'intenta desmitificar la figura clàssica de l'heroi.

En 1865 es va traslladar al teatre Romea, on hi va crear una companyia especialitzada en obres en català. Gràcies a l’èxit de les seves obres, Soler va acabar sent empresari i director artístic d'aquest teatre. Aquí es va estrenar el 3 d'octubre de 1867 La rosa blanca, un altra de les seves obres d'èxit.

La seva segona etapa com dramaturg es va iniciar el 1866 amb l'estrena de l'obra Les joies de la Roser. Durant aquest període, l'obra de Soler fa un gir cap al conservadorisme. Soler es va mostrar contrari a la república, advocant per la Restauració; aquesta postura queda palesa en la seva obra El sagristà de Sant Roc (1863)

A més de la seva faceta com dramaturg, Soler va practicar també la poesia. Va guanyar en tres ocasions els Jocs Florals i en 1875 va ser investit com a Mestre en Gai Saber. El 1882 va ser l’encarregat de presidir els Jocs Florals. Va publicar diversos volums de poesia com Nits de Lluna el 1886.

Frederic Soler va morir d’un atac al cor el 4 de juliol de 1895. El 1907, i gràcies a una subscripció popular, es va inaugurar a Les Rambles de Barcelona un monument en el seu honor realitzat per l’escultor Agustí Querol.

[edita] Obra dramàtica

1868

• Les francesilles, estrenada al teatre Romea, el 8 d'octubre de 1868.
• L'últim rei de Magnòlia, estrenada al teatre Romea, l'1 de desembre de 1868.
• La sabateta al balcó, estrenada al teatre Romea, el 31 de desembre de 1868.

1869

• Les papallones, estrenada al teatre Romea, 9 de març de 1869.
• Les heures del mas, estrenada al teatre Romea, el 2 d'abril de 1869.
• El rovell de l'ou, estrenada al teatre Romea, el 20 d'abril de 1869.
• Si us plau per força, estrenada al teatre Romea, el 26 d'abril de 1869.
• La bala de vidre, estrenada al teatre Romea, el 7 setembre de 1869.

1870

• El collaret de perles, estrenada al teatre Romea, el 24 de març de 1870.
• Els egoistes, estrenada al teatre Romea, el 15 de desembre de 1870.

1871

• Un ciri trencat, estrenada al teatre Romea, el 23 de gener de 1871.

1875

• El jardí del general, estrenada al teatre Romea, el 18 novembre de 1875.

1876

• El didot, estrenada al teatre Romea, el 3 de gener de 1876.
• El plor de la madrastra, estrenada al teatre Romea, el 4 d'abril de 1876.

1884

• El trinc d'or, estrenada al teatre Romea, el 21 d'octubre de 1884.

1885

• Sota terra, estrenada al teatre Romea, el 29 de gener de 1885.
• La ratlla dreta, en col·laboració de Josep Martí Folguera, estrenada al teatre Romea, el 15 d'octubre de 1885.

1886

• O rei o res, estrenada al teatre Romea, el 22 de febrer de 1886.
• El pubill, estrenada al teatre Romea, el 15 d'abril de 1886.
• El rústic Bertoldo, estrenada al teatre Romea, el 2 de maig de 1886.
• El lliri d'aigua, estrenada al teatre Romea, el 21 de maig de 1886.
• L'hereuet, estrenada al teatre Romea, el 7 d'octubre de 1886.

1887

• Batalla de reines, estrenada al teatre Romea, el 25 de gener de 1887.
• La vivor de l'estornell, estrenada al teatre Romea, l'1 de març de 1887.
• 100.000 duros, en col·laboració de Josep Martí Folguera, estrenada al teatre Romea el 31 de març de 1887.
• La bruixa, estrenada al teatre Romea, l'11 d'octubre de 1887.
• La pena de mort, en col.laboració de Josep Martí Folguera, estrenada al teatre Romea, el 29 de novembre de 1887.

[edita] Referències

1. ↑ Crònica i comentari sobre el monument a Serafí Pitarra a la web de l'ajuntament de Barcelona.

[edita] Enllaços externs

Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	[{{localurl:Commons:{{{Commons}}}|uselang=ca}} Commons].
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]].
	[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]].
	[{{localurl:Wikispecies:{{{Viquiespècies}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]].
	[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]].
	Viquitexts.
	[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]].

• Obres de Frederic Soler a la Biblioteca Virtual Joan Lluis Vives