Joan Baptista Lambert i Caminal
De Viquipèdia
Joan Baptista Lambert i Caminal (Barcelona, 1884 - 1945) és un compositor, director i pedagog català.
Va començar els estudis musicals a la catedral de Barcelona i més tard va estudiar piano amb Pellicer i Malats i composició amb Enric Morera i Felip Pedrell. El 1906 dirigí l'orquestra dels Espectacles i Audicions Graner, que promovia el pintor Lluís Graner, amb la filla del qual va tenir un idil·li, i hi va estrenar l'obra Donzella que va a la guerra . En l'Exposició Internacional de 1929 fou organista del Palau Nacional; més tard, director de l'Acadèmia de Música i de la Banda de la Casa Provincial de Caritat, de la Banda dels Mossos d'Esquadra (1928-1931), director de l'Escola de Música i l'Orquestra de Granollers i de l'Escola Municipal de Música després de la Guerra Civil i fins a la seva mort. Va obtenir nombrosos premis nacionals i internacionals, entre altres el de Ràdio Barcelona de 1934 amb La festa de Santa Cristina de Lloret de Mar per a orquestra. Amb Alonso i Zamacois fou coautor del LAZ (nom tret de les inicials dels autors: Joan Baptista Lambert, Frederic Alfonso i Joaquim Zamacois), un tractat de solfeig en cinc volums de gran difusió en els anys de la postguerra.
Col·laborà a la restauració de la música religiosa i compongué misses, motets i peces per a orgue. Escriví obres escèniques (Donzella que va a la guerra, 1906; El foc de Sant Joan, 1907) i sarsueles, de les quals destaca Por una mujer (1922). És autor d'obres simfòniques, corals i de cançons, així com de mètodes didàctics.
També és l'autor de 17 sardanes.
