Josep Pujol i Juhí
De Viquipèdia
Josep Pujol i Juhí (Folgueroles, 1734 – Sant Llorenç de Morunys, 1809) fou l'últim gran escultor del barroc català.
Josep Pujol és el cap de brot d'una nissaga d'escultors del segle XVIII. El seu avi Segimon Pujol (Gurb 167? – Folgueroles 1759), després d'haver fet l'aprenentatge a Manresa, al taller dels Grau, treballà al servei de Josep Sunyer en el retaule major de Prada de Conflent i en el de Prats de Lluçanès on s'establí. Fou l'autor, entre altres, dels retaules de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres de Berguedà (1702-18), de la Mare de Déu de Coaner (1715-16) i del Roser de Matamargó (1727-30); aquest últim, fet amb la col·laboració del seu fill Francesc Pujol i Planes (Prats de Lluçanès, 1702 - Folgueroles, 1785). L'any 1721 passà a residir a Folgueroles (Osona) on l'any 1734 va néixer el seu nét Josep Pujol i Juhí, el pare del qual, Segimon Pujol i Planes (Prats de Lluçanès, 1710 - Folgueroles, 1745) va ser autor ex aequo, amb el seu pare homònim, del retaule major de Santa Maria (1735).
Josep Pujol i Juhí, després de la mort prematura del seu progenitor, continuà l'ofici familiar de la mà del seu avi i del seu oncle. Féu el retaule de Sant Climent de la Selva (Solsonès) i treballà en el de la Mare de Déu dels Socors d'Agramunt. L'any 1773 es traslladà a Sant Llorenç de Morunys, des d'on executà algunes obres per a moltes esglésies parroquials i capelles veïnes (Berga, santuaris del Paller de Bagà, la Guàrdia de Sagàs, i de Lord, Busa, Besora, Travil, Sant Martí de les Serres, Sant Climent de la Selva, La Pedra, Lluelles…). La seva obra més important és el conjunt escultòric de la capella de la Mare de Déu dels Colls, a l'església parroquial de Sant Llorenç de Morunys (1773-1784), en el qual desenvolupà un extens programa mariològic alguns aspectes del qual s'inspiren en gravats dels germans J.S. i J.B.Klauber.
Els seus fills Segimon, Josep, i Francesc Pujol i Santaló col·laboraren assíduament amb ell i executaren individualment algunes obres (a Cardona, Matamargó, Navès, Puigcerdà...) El seu fill homònim, Josep Pujol i Santaló, que retornà a Folgueroles l'any 1786, fou capità de miquelets durant la Guerra Gran i a finals de segle treballà en l'altar de la Mare de Déu del Cor de Roda de Ter, el retaule major de Sant Martí de Riudeperes i en el retaule major del santuari de Cabrera.
