[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Josep Himnògraf - Viquipèdia

Josep Himnògraf

De Viquipèdia

Josep Himnògraf (Josephus Hymnographus, o Melodus, o Canonum Scriptor, {{polytonic|ὁ ?μνογράφος ὁ ποιήτης τῶν κανόνων), també Josep de Sicília, fou un eclesiàstic grec bizantí.

Va néixer a l'illa de Sicília, i era fill de Plocí (Plotinus o Plutinus) i d'Àgata, persones de certa posició i molt pietoses. A causa de les depredacions dels musulmans va haver de fugir cap al Peloponès, i va decidir entrar en un monestir, i finalment ho va fer al de Latomus a Tessalònica. Fou ordenat prevere i va acompanyar a Gregori de la Decàpolis a Constantinoble on va esdevenir un dels caps del partit ortodox en la lluita contra l'emperador iconoclasta Lleó I de Bizanci iniciada el 814.

De Constantinoble Gregori el va enviar a Roma per demanar el suport del papa però pel camí fou capturat per pirates fou portat a Creta. Va romandre a aquesta illa fins a la mort de Lleó I (820) quan segons el seu biògraf fou miraculosament alliberat i portat a Constantinoble, on el seu amic Gregori ja havia mort i ara dirigia als ortodoxos Joan; a la mort d'aquest Josep va procurar que les restes de Gregori i Joan foren transferides a l'església de Sant Joan Crisòstom on va establir un monestir que va atreure a molts religiosos per la seva eloqüència.

Per la seva fidelitat al culte de les imatges fou desterrat al Quersonès Tauric , segurament per l'emperador Teòfil (829-842). A la mort de l'emperador fou cridat per l'emperadriu Teodora, i mercès al favor del patriarca Ignasi II de Constantinoble (847-858 i 867-877) va obtenir el càrrec de sceuophylax, o portador dels objectes sagrats de la gran església de la capital; Josep era acceptable tant per Ignasi com pel seu rival Foci.

Va morir a molt avançada edat el 883.

Josep és principalment famós per haver escrit cànons o himnes dels quals alguns es conserven, però hi ha certa dificultat a distingir la seva obra de la de Josep Estudita o Josep de Tessalònica. Es consideren seus:

  • Canones in omnia Beatae Virginis Mariae festa entre els quals Mariale, un himne de servei en honor de la verge.
  • Theotocia