Josep Coroleu i Inglada
De Viquipèdia
Josep Coroleu i Inglada (n. Barcelona 16 d'agost de 1839 - m. 28 de maig de 1895) fou un historiador i polític català. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i el 1864 es traslladà a París, on fou corresponsal d'El Telégrafo i, el 1869, agregat a l'ambaixada espanyola. Tornà a Barcelona i es dedicà a l'estudi de les institucions catalanes medievals. Per indicació de Josep Antoni Buxeres, investigà els fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó per tal de reivindicar les antigues llibertats catalanes i, en col·laboració amb Josep Pella i Forgas, donà una nova orientació a la historiografia catalana.
L'Academia de la Historia, de la qual era membre, li encarregà la recopilació de dades sobre les corts catalanes. Edità les cròniques de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III (1885-1886) i un resum del dietari de la Generalitat de Catalunya (1889). Fou mantenidor dels jocs florals quatre cops. Com a jurista defensà la conservació integral del dret català al Congrés Català de Jurisconsults de 1881, i milità en el catalanisme federalista. Fou un dels fundadors del Centre Català el 1881 i redactor de la ponència sobre municipis de les Bases de Manresa de 1892. També ou president de l'Ateneu Barcelonès (1888) i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1879). Col·laborà sovint a La Renaixença, La Vanguardia, L'Avenç, La España Regional, Revista de Gerona i La España Moderna, de Madrid.
[edita] Obres
- Las cortes catalanas (1876)
- Lo sometent (1877)
- Los fueros de Cataluña (1878)
- Dels contractes d'emfiteusi i rabassa morta (1878)
- Historia de Villanueva y Geltrú (1878)
- El feudalismo y la servidumbre de la gleba en Cataluña (1878)
- Claris i son temps (1878)
- Cartas a un obrero (1885)
- Barcelona y sus alrededores (1887)
- Memorias de un menestral de Barcelona (1792-1864) (1880)
