José Sanjurjo Sacanell
De Viquipèdia
José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, (Portugal, 20 de juliol de 1936) fou un militar espanyol. Fou un dels principals conspiradors de la sublevació militar de juliol del 1936 que comportà la Guerra Civil Espanyola.
Inicià la seva carrera com a tinent a Cuba, on puja fins al grau de capità. Al final de la guerra torna a Espanya i participa en vàries campanyes al Marroc (1909) així com la reconquesta del territori perdut a Melilla després del desastre d'Annual (1921), assolit el grau de general. El 1922, al capdavant de la comandància militar de Larache, investigà els casos de corrupció a la Intendència i Intervenció militar.
Quan el setembre de 1923 es produeix el cop militar de Primo de Rivera, Sanjurjo és governador militar de Saragossa i recolza sense reserves la sublevació i la posterior Dictadura que s'instaura.
El 1925 participa en el Desembarcament d'Alhucemas i el 1927, en finalitzar la guerra del Rif, el rei Alfons XIII li atorgà el títol de marquès del Rif.
El 1928 és nombrat Director General de la Guàrdia Civil, que combina amb el d'Alt Comissari d'Espanya al Marroc. El 1931 el rei Alfons XIII li concedeix la "Gran Cruz de Carlos III".
Malgrat que les anteriors mostres de confiança per part del rei, després de les eleccions del 12 d'abril del 1931 que comportaren el nomenament de la II República, Sanjurjo es posa incondicionalment a les ordres del Comitè Revolucionari republicà, consolidant d'aquesta manera l'arribada del nou règim i essent confirmat en el càrrec de Director General de la Guàrdia Civil. Aquest canvi en les fidelitats de Sanjurjo sembla estar motivat pel rancor que li causà l'abandonament de Primo de Rivera per part del rei desprès de la caiguda de la Dictadura el 1929.
Les reformes militars de Manuel Azaña no agraden a Sanjurjo, especialment la reducció dels efectius de l'exèrcit i el nomenament de López Ferrer, un civil, com Alt Comissari al Marroc, pel que mostra la seva disconformitat.
A finals del 1931 es produïxen els fets de Castilblanco, Província de Badajoz, on moren quatre guàrdies civils en mans dels manifestants. Poc després, a Arnedo (la Rioja), moren cinc civils al disparar la Guàrdia Civil, contra una concentració de treballadors. Al iniciar-se les investigacions dels successos, Sanjurjo mostra la seva disconformitat, juntament amb les seves crítiques a les reformes militars fa que sigui destituït al front de la Guàrdia Civil pel general Miguel Cabanellas, passant ell a la Direcció de Carrabiners.
Aquesta confrontació amb el govern per les reformes militars d'Azaña juntament amb el projecte d'estatut d'Autonomia de Catalunya el porten a preparar amb alguns carlistes de Manuel Fal Conde i el comte de Rodezno així com altres oficials militars el cop d'estat, conegut com la sanjurjada el 10 d'agost del 1932. Aquesta rebel·lió va triomfar a Sevilla però va fracassar a Madrid. El 1936 va ser un dels generals que es va sublevar però va morir poc després de la sublevació a causa d'un accident d'avió (20 de juliol del 1936).
