Jorge Semprún Maura
De Viquipèdia
| Jorge Semprún | |
| Ministre de Cultura d'Espanya | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 12 de juliol de 1988 – 12 de març de 1991 | |
| Precedit per | Javier Solana Madariaga |
| Succeït per | Jordi Solé Tura |
| Naixement | 10 de desembre de 1923 Madrid (Espanya) |
| Partit polític | PCE - PSOE |
| Professió | escriptor |
Jorge Semprún Maura ( Madrid, Espanya 1923 ) és un escriptor, polític i guionista cinematogràfic espanyol, que ha escrit la seva obra majoritàriament en francès.
L'any 1995 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya i l'any 2002 fou guardonat amb el Premi Blanquerna concedit per la Generalitat a través de la seva delegació a Madrid. Des de 1996 és membre de l'Académie Goncourt.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 10 de desembre de 1923 a la ciutat de Madrid, fill de l'intel·lectual republicà José María Semprún Gurrea i nét d'Antoni Maura Montaner. L'any 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, es traslladà juntament amb la seva família a la ciutat de París, on estudià filosofia a la La Sorbona des de 1941.
[edita] Membre de la resistència
Durant la Segona Guerra Mundial va combatre, a l'igual que molts espanyols exiliats, entre els partisans de la Resistència davant l'oucpació de França per part de l'Alemanya nazi. L'any 1942 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya (PCE).
L'any 1943, després de ser denunciat, fou detingut, torturat i posteriorment deportat al Camp de concentració de Buchenwald. Després del seu alliberament va ser rebut com un heroi a París, però aquesta fou una època que el marcà per la seva posterior experiència literària i política. No obstant això, hi ha una certa polèmica recent sobre el pas de Semprún pel camp de Buchenwald, ja que, segons ha declarat en les seves memòries el seu germà Carlos Semprún, Jorge va pertànyer als anomenats kapos, deportats que eren escollits (o s'oferien) als nazis per a realitzar tasques administratives, com per exemple escollir els destinats que haurien de realitzar treballs forçats. A canvi d'aquesta col·laboració, els kapos rebien un tracte millor[1].
[edita] Activisme polític
Una vegada alliberat del camp va mantenir la seva residència a París.
Dintre del PCE, des de 1953 a 1962, realitzà una intensa activitat clandestina a Espanya sota el pseudònim de Federico Sánchez. L'any 1954, formà part del Comitè Central del partit i l'any 1956 del Comitè Executiu.
El 1964 fou expulsat del partit juntament amb Fernando Claudín per divergències pel que fa a la línia oficial. Des d'aquell moment la seva activitat se centra en la seva carrera literària. La seva renúncia va coincidir amb l'escriptura i publicació de El largo viage, començada a Madrid a la dècada del 1960.
No tornaria a participar activament en la política fins que, entre 1988 i 1991, va ser nomenat Ministre de Cultura en el govern de Felipe González. Inicialment el seu nomenament va ser molt criticat ja que no vivia a Espanya i desconeixia totalment el panorama cultural i polític del país que anava a ser ministre.
[edita] Obra literària
Tota la seva obra escrita, ja siguin novel·les o obres autobiogràfiques, està fortament influïda per les seves peripècies vitals, en particular el seu pas pel camp de concentració de Buchenwald: El largo viaje, La escritura o la vida, Aquel domingo o Viviré con su nombre, morirá con el mio. La seva expulsió del Partit Comunista quedà reflectida en Autobiografía de Federico Sánchez, mentre que Federico Sánchez se despide de ustedes narra el període, entre 1988 i 1991, que va ser Ministre de Cultura en el govern de Felipe González.
Fins l'any 2003 totes les seves obres de ficció havien estat escrites en francès, només utilitzant el castellà per a alguns dels seus llibres biogràfics. Aquell any, però, publicà la primera novel·la escrita originalment en castellà, Veinte años y un día.
Convençut europeista, ha escrit, a quatre mans, al costat del Primer Ministre Francès, Dominique de Villepin, el llibre L'home europeu i ha publicat un volum recopilatori d'articles, conferències i discursos sobre el tema, titulat Pensar a Europa.
Al llarg de la seva carrera ha rebut diversos premis literaris, destacant especialment el Premi Fémina l'any 1969 per La deuxième mort de Ramón Mercader, el Premi Planeta l'any 1977 per Autobiografía de Federico Sánchez i el Premi Fundación José Manuel Lara per Veinte años y un día.
[edita] Obra publicada
- 1963: Le grand voyage (El largo viaje)
- 1967: L'évanouissement (El desvanecimiento)
- 1969: La deuxième mort de Ramón Mercader (La segunda muerte de Ramón Mercader)
- 1977: Autobiografía de Federico Sánchez, Premi Planeta
- 1980: Quel beau dimache! (Aquel domingo)
- 1983: Montand la vie continue (Biografía de Yves Montand)
- 1986: La montagne blanche (La montaña blanca)
- 1987: Netchaïev est de retour (Netchaiev ha vuelto)
- 1991: L'algarabie (La algarabía)
- 1993: Federico Sánchez vous salue bien (Federico Sánchez se despide de ustedes)
- 1994: L'écriture ou la vie (La escritura o la vida)
- 1998: Adieu, vive clarté... (Adiós luz de veranos)
- 2002: Le mort qu'il faut (Viviré con su nombre, morirá con el mío)
- 2003: Veinte años y un día
- 2005: L'Homme européen (El hombre europeo, juntament amb Dominique de Villepin)
- 2006: Pensar en Europa
[edita] Obra cinematogràfica
L'obra escrita de Semprún no es limita a la literatura, sinó que ha desenvolupat una àmplia carrera com a guionista cinematogràfic, sent autor de guions del cinema francès com Z de Costa-Gavras i Stavisky d'Alain Resnais, sent nominat en dues ocasions al Premi Oscar al millor guió.
- 1966: Objectif 500 millions de Pierre Schoendoerffer
- 1966: La guerre est finie d'Alain Resnais
- 1969: Z de Costa-Gavras
- 1970: L'aveu de Costa-Gavras
- 1972: L'attentat de Yves Boisset
- 1974: Les deux mémoires, guió i direcció
- 1974: Stavisky de Alain Resnais
- 1975: Section spéciale de Costa-Gavras
- 1976: Une femme à sa fenêtre de Pierre Granier-Deferre
- 1978: Les Routes du sud de Joseph Losey
- 1983: Los desastres de la guerra (TV) de Mario Camus
- 1986: Les Trottoirs de Saturne de Hugo Santiago
- 1995: L'Affaire Dreyfus (TV) de Yves Boisset
- 1997: K d'Alexandre Arcady
[edita] Premi Òscar
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1970 | Guió adaptat |
amb Costa-Gavras |
Candidat |
| 1968 | Guió original | La Guerre est finie | Candidat |
[edita] Premi BAFTA
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1970 | Millor Guió |
amb Costa-Gavras |
Candidat |
[edita] Referències
- ↑ Carlos Semprún Maura, A orillas del Sena, un español.... Hoja Perenne, Madrid, 2006
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Informació de Jorge Semprún a elpais.com
- (castellà) Entrevista a Jorge Semprún a elpais.com
- Jorge Semprún a Internet Movie Database
| Precedit per: Javier Solana Madariaga |
Ministre de Cultura 1988 – 1991 |
Succeït per: Jordi Solé Tura |
