[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Joan Rosembach - Viquipèdia

Joan Rosembach

De Viquipèdia

Imatge del llibre Lo càrcer d'amor, imprès per Joan Rosembach a Barcelona el 1493
Imatge del llibre Lo càrcer d'amor, imprès per Joan Rosembach a Barcelona el 1493

Joan Rosembach . Nascut al S. XV a Heidelberg (Alemanya), morí el novembre de 1530 a Barcelona. Fou un prevere i tipògraf català, d'origen alemany.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Se'l considera l'impressor o tipògraf probablement més important del seu temps a Catalunya. De jove es desplaçà a Catalunya, com un més dels alemanys que hi introduïren la tipografia. Cap al 1492 consta que ja estava establert a Barcelona, si bé en anys anteriors havia treballat a València. Va establir-se temporalment a Tarragona, segurament de forma discontínua, entre el 1498 i el 1500. Igualment, entre el 1500 i el 1503 alterna la seva residència entre Barcelona i Perpinyà, on hi imprimeix el Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y lo Alamany Catalan. Es coneix també que el 1512 fa una nova estada a Perpinyà i que a finals del mateix any resideix temporalment a Alemanya. En els períodes 1518-1521 i 1523-1524 treballa en un taller instal·lat a Montserrat, on el monestir li cedí una casa a Olesa de Montserrat, d'on en surt una sèrie de llibres litúrgics.

[edita] Obra

De la seva vasta producció se'n coneix una part molt minsa (uns noranta títols).

En destaquem els següents:

[edita] Obra impresa a Barcelona:

Marca d'impressor de Joan Rosembach
Marca d'impressor de Joan Rosembach
  • Biblia parva (1492); d'autor anònim, presentat com a "bisbe de Jaén".
  • De modo epistolandi (1493); de Franciscus Niger.
  • Lo càrcer d'amor (1493); de Diego de San Pedro (novel·la), traduïda per Bernardí Vallmanya en estil de valenciana prosa. Segurament el primer llibre il·lustrat de la impremta catalana.
  • Flos sanctorum (1494); traduïda al català.
  • Constitucions fetes per lo il·lustríssimo e sereníssimo rei don Fernando en la segona cort de Catalunya (1494).
  • Llibre dels àngels (1494); de Francesc Eiximenis.[1]
  • Llibre de les dones (1495); de Francesc Eiximenis.
  • Històries e conquestas de Catalunya (1495); de Pere Tomic.[2]
  • Memorial del pecador remut (1495); de Felip de Malla.[3]
  • Missale vicense (1496); imprès conjuntament amb Luschner, Rosenheyer i Preus, per encàrrec del bisbe de Vic.
  • Grammatica (1497); de Elio Antonio de Nebrija.
  • Missale parvum elnense (1506).
    Portada de l'edició de 1507 del Compendi utilissim contra pestilencia de 1507.
    Portada de l'edició de 1507 del Compendi utilissim contra pestilencia de 1507.
  • Compendi utilíssim contra pestilència, tret de la font de medicina (1507); de Valasco de Taranto, traduït del llatí per Joan Vilar.[4]
  • Pràctica o repertori utilíssim de cirurgia (1508); de Gui de Caulac, traduït al català per Narcís Solà.
  • Ordinarium sacramentorum (1508), per al Bisbat de Vic.
  • Ordinarium Sacramentorum secundu[m] ritum dioecesis Elnensis (1509).
  • Llunari (1510); de Bernat de Granollacs.
  • Recol·lecta de tots los privilegis, provisions, pragmàtiques e ordinacions de la fidelíssima vila de Perpinyà (1510).
  • Constitucions fetes per Ferran II a les corts de Montsó (1510).
  • Libro de música práctica de Francisco Tovar (1510).
  • Contemplació sobre la passió de Jesucrist, intitulada Soliloqui (1513).
  • Introductiones in latinam grammaticam (1514); de Elio Antonio de Nebrija.
  • Espill de la vida religiosa (1515).
  • Officium beatae Mariae Virginis secundum usum Elnensis dioecesis (1516).
  • Consolat de Mar (1518).
  • Lo primer del Cartoixà (1518); traducció de Joan Roís de Corella.
  • Liber in examen apothecariorum (1521); de Pere Benet Matheu (una de les més amtigues farmacopees d’Europa).
  • Vita Christi (1522); atribuïda a sant Bonaventura.
  • Introductiones in latinam grammaticam (1523); de Elio Antonio de Nebrija, reimpressió de 1.100 exemplars d’aquesta obra. [1]
  • Missale Dertusense (1524).
  • Opera (1525); de Virgili.
  • Ordinarium Sacramentorum secundum ritum ecclesie Tarraconensis (1530); darrera obra seva de la que se’n té notícia. [2]

[edita] Obra impresa a Tarragona

[edita] Obra impresa a Perpinyà

Pàgines del Vocabolari imprès a Perpinyà el 1502 referides al ocells
Pàgines del Vocabolari imprès a Perpinyà el 1502 referides al ocells

[edita] Obra impresa a Montserrat

  • Diurnale (1518).
  • Breviarum (1519)
  • Horae Beatae Mariae
  • Lectionarium dominicale
  • Lectionarium Sanctorale


[edita] Notes

  1. ↑ Vegeu LLANAS i PONT, Manuel, L'edició a Catalunya: segles XV a XVII, pàg. 93.
  2. ↑ Vegeu LLANAS i PONT, Manuel, L'edició a Catalunya: segles XV a XVII, pàg. 94.

[edita] Bibliografia

[edita] Vegeu també