Valenciana prosa
De Viquipèdia
La valenciana prosa és un estil medieval de redacció que es posà de moda al Regne de València cap al segle XV i s'estengué a la resta de territoris de la mateixa parla.
Consistia bàsicament en una arcaització pomposa i artificial de la llengua confonent la llatinització amb la culturalització. Destacava per ser un estil retòric ple d'estructures sintàctiques complexes, abundor de perífrasis verbals i contínues referències clàssiques al llatí sense traduïr.
Se sol considerar com a màxim exponent de l'estil Roís de Corella, sobretot pel que fa en els discursos, les lamentacions i els parlaments dels seus protagonistes. Se sap per les lletres de batalla que entre la noblesa valenciana prenguè el grau de gran moda del refinament i que feien veritables esforços per expressar-se d'aquesta manera.
Se sol considerar que aquest és un dels dos estils del Tirant, representant de la gent rica i de cultura mentre que pel contrari la gent plana de poble parlava en un estil molt diferent marcat per l'ús abundant de frases fetes, jocs de paraules i expressions casolanes. Així doncs, la valenciana prosa en la literatura es convertia en mans d'en Joanot Martorell en una manera de representar a la gent benestant.
[edita] Significat de la valenciana prosa
Nota: L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil:
La significació del sintagma estil de valenciana prosa ha estat interpretat de dues maneres:
1) Els estudiosos de la literatura interpreten que és un estil artizat que vol dir, manera concreta de fer literatura.
2) Els estudiosos de la llengua, en canvi, la interpreten simplement com prosa feta per autors valencians.
Aquest estil, és la culminació de llatinització sintàctica iniciada amb els autors humanistes. És una prosa de gran exuberància ornamental, amb unes característiques d´artifici, una prosa barroca i retòrica. Algunes característiques són anteposició del adjectiu al nom, col·locació d´epitets a una i altra banda del nom, utilització de sinónims innecesaris, ús d´oracions d'infinitiu gerundi, participi, ús de perífrasis verbals...
