Elio Antonio de Nebrija

De Viquipèdia

Estàtua d'Antonio de Nebrija per Anselmo Nogués, a l'exterior de la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid.

Elio Antonio de Nebrija (1441 - 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia. va destacar també pel recolzament a la impremta a la ciutat de Salamanca.

[edita] Pensament

Nebrija va estudiar humanitats a Salamanca i estava fortament influït per la cultura clàssica. Va redactar la primera gramàtica d'una llengua romànica ^[1]. Va dividir l'oració en vuit parts, que serien el germen de les categories més populars. El seu estudi sobre el castellà servia, però, per aprendre millor el llatí per comparació, autèntic idioma de cultura per a ell. Va afirmar que l'espanyol venia d'un llatí corromput i que s'havia de restaurar la llengua original. Nebrija es l'autor de la coneguda màxima: "la lengua debe ser compañera del imperio" utilitzada sovint posteriorment per a justificar el colonialisme espanyol.

[edita] Obres

• Introductiones latinae, 1481
• Gramática castellana, 1492
• Diccionario latino-español, 1492
• Vocabulario español-latino 1495
• Reglas de ortografía española, 1517

[edita] Referències

1. ↑ L'exemplar personal de Nebrija, amb anotacions de puny i lletra de l'autor, es conserva a la biblioteca del Real Colegio de España de Bolonya, on Nebrija va estudiar