Joan Duns Escot

De Viquip??dia

Joan Duns Escot.

Joan Duns Escot (1265 - 8 de novembre de 1308) fou un te??leg i fil??sof escoc??s, de vida breu. Va estudiar a Cambridge, Oxford i Par??s. Es va llicenciar en Teologia i dirig?? el Centre d'Estudis Francisc?? entre el 1300 i el 1305. Fou anomenat tamb?? Doctor Subtilis, en refer??ncia a la seva filosofia complexa i subtil.

Reb?? una forta influ??ncia d'Oxford en favor de la filosofia agustiniana i la ci??ncia experimental. En marxar a Par??s, aprofund?? b??sicament el seu coneixement d'Arist??til. Tamb?? reb?? influ??ncies ??rabs i hebrees (Ibn Gabirol, etc.).

D'entre les seves obres, destaca la Ordinatio, un comentari al Llibre de les Sent??ncies, de Pere Llombard, i el Tractat del Primer Principi. Els estudiosos moderns han trobat molts problemes en estudiar la seva aportaci??, ja que se li atribueixen molts tractats que en realitat eren de l'escola escotista, per?? no d'ell mateix. En tot cas, la seva filosofia genera una escola compacta de pensament.

[edita] Doctrina filos??fica

[edita] Epistemologia

La tradici?? empirista es fa comen??ar tradicionalment amb les aportacions de Duns Escot i Guillem d'Occam. En el cas de Duns Escot, el seu punt de vista era que El coneixement hum?? s'origina en la sensaci??, per?? s'elabora en l'abstracci??. ??s a dir, l'intel??lecte nom??s ent??n all?? que prov?? dels sentits, i all?? que coneix en realitat s??n les exist??ncies singulars. Conseq??entment, la ontologia escotista defensar?? que els singulars s??n l'??nic que existeix fora de la ment, amb totes les implicacions teol??giques que aix?? comporta: no es pot con??ixer adequadament ni a D??u ni als ??ngels, ja que l'home t?? una manca d'intu??ci?? per al coneixement de les ess??ncies.

Per Duns Escot, tota afirmaci?? metaf??sica ??s exclusivament mental. En aquest sentit, interpretant l'innatisme agustini??, va defensar l'exist??ncia d'un cert il??luminisme: la intel??lecci?? existeix gr??cies a la llum divina, que afecta el nostre interior. Precisament, l'objecte de la intel??lig??ncia ha de ser l'??sser intel??ligible, dipositat en l'home per la il??luminaci?? divina.

Nom??s es coneix all?? les propietats del qual es poden demostrar. Per aquest aspecte, fou considerat com el "gran mestre dels l??mits", de les fronteres, ja que es va dedicar especialment a estudiar la limitaci?? de les capacitats i el coneixement de l'home. Per Duns Escot, l'objecte de l'enteniment ??s la relaci?? de conceptes i d'idees distintes, sense confusi??.

En el problema dels universals, mantingu?? una postura moderada, que no s'encaixa ben b?? en el paradigma nominalisme/realisme, sin?? que ??s m??s aviat una teoria pr??pia. Defens?? que l'universal es troba in re, en l'individu mateix, com a concepte objectiu que es fonamenta en les coses, per?? que existeix formalment en la ment. ??s a dir, l'universal del concepte taula es troba en la taula mateixa, per?? existeix en certa manera en la ment de l'home.

L'acte de l'enteniment no ??s lliure, sin?? que dep??n de la intel??lecci?? divina (i l'home intel??ligeix el que la il??luminaci?? li dirigeix). D??na prevalen??a a la Fe i a la Voluntat per sobre de la Ra?? i de l'enteniment; la Ra?? serveix de ben poca cosa per arribar a D??u. Contra els tomistes, desconfi?? del paper de la ra?? i l'autoritat d'Arist??til, com feu tamb?? Bonaventura.

La conting??ncia es resol en la voluntat de D??u, que escull lliurement entre totes les possibles situacions.

[edita] Ontologia

Nom??s existeixen els individus concrets, les coses singulars. Els individus es componen de formalitates, la ??ltima de les quals ??s la haecceitas, que s'ha d'entendre com id quo res est haec et non alia, "all?? pel qual la cosa ??s aquesta i no una altra".

Admet la pluralitat de diverses formes substancials en una mateixa cosa. De la formalitat de l'??sser, o entitat, s'arriba fins a la ??ltima formalitat, que ??s la m??s concreta, real, material i individualitzada (i que cont?? totes les altres).

Per exemple:

Podem referir-nos a un animal. En aquest cas, l'??sser ??s el g??nere: es tracta de la classificaci?? m??s abstracta, menys individualitzada.
Tamb?? podem precisar i dir que es tracta d'un home. Ara, l'??sser ??s l'esp??cie.
Podem arribar a individualitzar fins especificar que parlem de l'individu 'X'. L'??sser ??s l'individu, ??s la m??xima especificaci?? possible.

L' "??sser" com a tal ??s un concepte buit i general, ja que en realitat nom??s existeixen els individus. En aquest sentit, Duns Escot pren una postura m??s aviat naturalista.

[edita] Teologia i filosofia

Duns Escot distingeix entre la teologia i la filosofia. Per ell, s??n dos discursos diferents, i cadascuna hauria d'anar per la seva banda. L'??nica salvaci?? per la reconciliaci?? dels dos discursos passa per la figura del te??leg-fil??sof, que reuneix les dues finalitats: l'objecte de la teologia, que ??s D??u (i les seves veritats, s??n veritats de fe), i l'objecte de la filosofia, que ??s l'??sser (i les seves veritats, s??n de ra??).

El que es pot demostrar per la ra?? no pot ser revelat, i el que ??s revelat, no es pot demostrar. Duns Escot presenta la teologia com una ci??ncia pr??ctica: ha d'aclarir la Revelaci?? (el te??leg ??s una figura similar a un perit). L'ess??ncia i les propietats de la divinitat no poden ??sser dedu??des a priori, l'home nom??s pot con??ixer D??u a posteriori. Aix?? ??s degut al fet que la ra?? humana t?? una impossibilitat per determinar la lliure voluntat divina; provar que D??u ??s Provid??ncia, Omnipot??ncia, Veritat, Just??cia i Miseric??rdia no es pot fer per la ra??.

Totes les veritats anteriors s??n reservades a la fe i a la revelaci??, i no es poden demostrar. D??u vol ??sser totalment intel??ligible. En la seva lliure voluntat, D??u crea les coses perqu?? vol conferir-los ??sser. Del fet que D??u ho vulgui, se'n pot dedu??r que ??s bo, i precisament, l'??nica ra?? perqu?? aix?? sigui bo ??s perqu?? D??u ho ha desitjat.

En contra de Tom??s d'Aquino, Duns Escot afirma que intentar demostrar l'exist??ncia de D??u per vies f??siques ??s incloure D??u, un esperit pur, en un m??n material i corruptible. Aix?? suposaria una contradicci??, puix que D??u ??s infinit i lliure voluntat.

[edita] Antropologia i moral

D??u ha creat l'home, i l'ha fet cos i ??nima. L'??nima ??s inseparable del cos mentre l'home viu, i n'??s la seva forma (en contra de l'opini?? dels averroistes, que afirmen que l'??nima ??s immortal). L'home viu en el marc de la hist??ria, i aspira a la perfecci?? per alliberar-se del pecat. ??s degut al pecat original que va cometre l'home la intel??lig??ncia avui no el permet ser el que voldria ser.

La moral que proposa ??s essencialment voluntarista. L'home s'ent??n com a subjecte mediat de la gr??cia divina i de les virtuts. La just??cia i tamb?? la moralitat estan fonamentades en la voluntat de l'home.