Bonaventura de Bagnoregio
De Viquipèdia
Bonaventura de Bagnoregio (1221-1274), conegut com a Sant Bonaventura i nascut com a Joan de Fidanza (italià: Giovanni di Fidanza), va ser el setè ministre general de l'Orde de Sant Francesc. Va ser un teòleg escolàstic i un filòsof medieval, contemporani de Tomàs d'Aquino, i ocupà el lloc de bisbe cardenal d'Albà. Va ser canonitzat per l'Església Catòlica i elevat a doctor de l'Església el 1588.
[edita] Biografia
Va néixer a Bagnoregio, Latium, a prop de Viterbo. Es diu que va rebre el sobrenom de Bonaventura (bona sort) quan en la infància es va curar d'una greu malaltia a través de la intercessió de Sant Francesc d'Assís. Va ingressar a l'orde franciscana el 1243 i va estudiar a la Universitat de París, probablement amb Alexandre d'Hales i, amb seguretat, amb el successor d'Alexandre a partir del 1253 Joan de La Rochelle.
Tres anys abans havia obtingut el càrrec de lector d'Els Quatre Llibres de Citacions (un llibre de teologia escrit per Petrus Lombardus al segle XII), i el 1255 va ser elevat a mestre (l'equivalent medieval del càrrec de doctor). Un any després va defensar amb èxit el seu orde contra els retrets de la facció anti-mendicant, i va ser escollit general de l'orde. El 24 de novembre de 1265 va ser nomenat arquebisbe de York, tot i que mai va ser consagrat i va dimitir del càrrec l'octubre de 1266.
Va ser clau en l'elecció del Papa Gregori X, que el 1273 el va recompensar amb els títols de cardenal i bisbe d'Albà. L'any següent, Bonaventura va deixar el càrrec de ministre general dels franciscans. Fou succeit per Jérôme d'Ascoli, futur Nicolau IV. Va ser llavors quan va rebre l'encàrrec de Gregori X de preparar el II Concili de Lió, que es va iniciar el 7 de maig de 1274. Les seves destacades contribucions en aquest concili van propiciar la unió entre l'Església grega i la llatina.
Bonaventura va morir el 15 de juliol durant les sessions del concili de Lió. Segons el seu secretari, Peregrí de Bolonya, hauria estat enverinat. Fou enterrat a l'església franciscana de Lió. La seva oració fúnebre fou pronunciada pel seu amic, el dominic Pierre de Tarentaise, futur Innocenci V.
