Jean-Michel Basquiat
De Viquip??dia
Jean-Michel Basquiat (1960 - 1988), pintor estatunidenc.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer a Brooklyn, Nova York, el 22 de desembre de 1960, fill de pare haiti?? i mare portorriquenya. El seu pare, Gerard Basquiat, era un comptador de respectable solv??ncia econ??mica, i la seva mare, Matilde, era una dissenyadora gr??fica de gran prestigi professional. Va cr??ixer en un entorn familiar estripat, els seus pares es van divorciar i per aquesta situaci?? va haver de canviar moltes vegades d'escola. Va estudiar en una escola cat??lica privada, despr??s en una p??blica i als 16 anys va ingressar en la City-As-School, un centre per a adolescents dotats del que l'expulsen per rebel un any abans de graduar-se. Ja en la seva joventut va entrar en contacte amb la subcultura de la gran ciutat, drogues i bandes.
El 1977, juntament amb Al D??az, es va introduir en el m??n del graffiti, pintant en els vagons del metro i per les zones del SoHo, barri novaiorqu??s on proliferen les galeries d'art. L'any seg??ent va deixar l'escola un curs abans de graduar-se en batxillerat i va abandonar la seva casa per a, durant dos anys viure als carrers, en edificis abandonats o amb els seus amics al Low Manhatan, sobrevivint a for??a de vendre postals i samarretes que ell mateix decorava.
Seguia dedicant-se al graffiti, les seves pintades i escrits tenien molta c??rrega po??tica i filos??fica, per?? sobretot sat??rica. El pseud??nim del seu alter ego compartit amb Al D??az era SAMO (SAMO: sigles de same old shit, literalment, la mateixa merda vella ) amb el qual signaven quan pintaven els seus tags i graffitis, amb cr??ptics missatges.
Aquests murals duien inscripcions com ???SAMO estalvia idiotes??? o ???SAMO posa fi al rentat de cervell religi??s, la pol??tica del no-res i la falsa filosofia???. Un article sobre l'escriptura rondaire de SAMO publicat a ???The Village Voice??? va ser el primer indici que el m??n de l'art s'interessava per ell.
[edita] El graffiti
Des de finals dels anys 60, grups de joves dels barris marginals de Brooklyn i del Bronx van comen??ar a cobrir les parets dels espais p??blics de gargots i pintades. Els m??s pr??xims a la love generation es valien d'aquests espais p??blics per a expressar el seu desencantament, les seves protestes, els seus desacords amb les estructures socials, pol??tiques i econ??miques d'un sistema que els era absolutament advers. Uns altres, fugint dels seus guetos, deixaven les seves petjades o les seves marques an??nimes en els murs urbans amb actituds despolititzades i indiferents al establishment i amb l'??nica voluntat d'afirmar la seva identitat i donar testimoniatge de la seva exist??ncia en el si d'un sistema que els tenia apartats. El 1979 Basquiat va escriure als murs del Soho: SAMO is dead. Llavors, va deixar el graffiti, i va fundar el Gray, un grup musical on tocava el clarinet i el sintetitzador i amb el qual freq??entava pubs com el CBGB i el Mudd Club, llocs de moda on es reunien altres artistes, per?? aviat va abandonar la seva incipient carrera musical. Al East Village, m??sics i artistes van elaborar la seva pr??pia subcultura, el hip hop, van compartir la seva afici?? per la m??sica rock, pel break i el rap i van portar a terme performances, films underground i graffitis. Per?? va ser a partir de 1980, quan encara vivia com un rodam??n, que es va dedicar principalment a la pintura.
Basquiat posse??a una curiositat intel??lectual i sentia una veritable fascinaci?? per l' expressionisme abstracte, pels tra??os gestuals de Kline, pels primers treballs de Pollock, per les pintures amb figures de De Kooning i per les cal??ligrafies de Cy Twombly, cosa que el va dur a tenir un gran domini del grafisme expressivament gestual. Interessat tamb?? per les "combine paintings" de Robert Rauschenberg i per l'Art Brut de Jean Dubuffet, aix?? com per la cultura popular, els seus graffitis van adquirir una qualitat pl??stica i expressiva cada vegada m??s pr??xima a la de la recent pintura nord-americana, fins al punt que, uns anys m??s tard, Jeffrey Deitch va definir el seu treball com ???una xocant combinaci?? de l'art de De Kooning i dels gargots pintats amb aerosol en el metro de Nova York???.
Des de petit havia rebut una apreciable educaci?? art??stica informal; la seva mare el va dur a visitar museus (va ser membre j??nior del Museu de Brooklyn als 6 anys), tamb?? el va iniciar en la lectura de literatura po??tica i m??s tard el va impulsar a escriure la pr??pia. El nom del seu grup es va convertir en un cap??tol m??s del mite quan Basquiat va afirmar que estava inspirat en l'autor d'un llibre sobre anatomia que havia acompanyat la seva convalesc??ncia despr??s de ser atropellat, als sis anys, per un autom??bil. El propi Basquiat repetiria diverses vegades que aquest llibre va ser un referent preco?? del seu treball. Va completar la seva formaci?? autodidacta com o??ent a l'Escola d'Arts Visuals, on va contactar amb el pintor i autor de graffiti Keith Haring.
[edita] Exposicions
La seva primera participaci?? en una exposici?? art??stica va ser el 1980 al Times Square Show, una esp??cie de galeria de moda i art alternatiu presentada en un magatzem abandonat del Bronx. En certa manera, va ser la primera vegada que l'expressi?? de l'art del graffiti va deixar de ser exclusivament una manifestaci?? marginal, ja que una s??rie d'artistes desvinculats en principi del sistema mainstream, ??s a dir comissari/museu/cr??tic, van exhibir les seves obres a l'exposici??. Va estar organitzada pel col??lectiu ???Colab??? (Collaborative Projects Inc.) i en ella els diferents artistes professionals i graffiters van ser presentats de forma an??nima i indiscriminada, tots barrejats (no havia noms d'autors ni r??tols amb els t??tols de les obres). Basquiat va exposar un mural on reunia alguns graffitis de SAMO. I a pesar de les males cr??tiques que van qualificar l'exposici?? com una mica en estat brut, irreverent, rebel i exemple de mal gust, a partir de llavors els artistes del graffiti van ser objecte d'un progressiu reconeixement i integraci?? en el sistema de l'art.
Algunes galeries del Soho, com el White Columns i Fashion Moda van cedir els seus espais perqu?? els graffiters peng??ssin eventualment les seves obres. El 1981, Basquiat exposa les seves obres en la PS1 del Institute for Art and Urban Resources de Nova York en una exhibici?? amb el nom: ???New York/New Wave??? (???Nova York/Nova Ona???). S'intenta decretar que aquesta mostra est?? formada per un conjunt estel??lar de l'emergent jet-set art??stic. L'artista estel??lar era el fot??graf Robert Mapplethorpe, i com en cadascuna de les seves aparicions p??bliques l'exposici?? ha estat elaborada amb una minuciosa posada en escena i d??na els seus resultats. Aix?? repercuteix favorablement a Basquiat ja que al costat de les fotografies es van mostrar les pintures fortes, de gestos aspres i de colors tan simples com contundents del jove pintor.
Acudeix a l'exposici?? saturat de coca??na, incomodant amb la seva pres??ncia als concurrents. ??s aqu?? on coneix a Andy Warhol, amb qui comen??arien una amistat, i una col??laboraci?? professional. Al desembre de 1981 apareix el primer article important ???The Radien Child??? de Rene Ricard en la revista Artforum (n?? 24, p??g. 24-43) considerada la revista d'art m??s important de l'??poca.
Aquest mateix any (1981) s'exposen els seus graffitis en la Documenta de Kassel. La seva passi?? per la m??sica era tal que en l'??poca m??s intensa de la seva carrera, enmig d'exhibicions importants com la de Transvanguardia It??lia/Am??rica i la Dokumenta de Kassel, va comen??ar a produir m??sica rap i DJ en els clubs de Manhattan. Els seus m??sics favorits: Miles Davis, Charlie Parker, Dizzie Gillespie, Billie Holliday, entre d'altres, apareixen en els quadres de llavors.
El 1982 s'inicia per Basquiat un veritable cam?? cap a l'??xit: es multipliquen les seves exposicions individuals i col??lectives, ??s incl??s a l'exposici?? Transvanguardia: It??lia/Am??rica amb artistes neo-expressionistes de la talla de S.Chia, F.Clemente, I. Cucchi, D. Deutsch, D. Surt-li, i J. Schnabel. Tamb?? participa en l'exposici?? organitzada per Diego Cortez, presentada en la Galeria Marlborough de Nova York, titulada The Pressure to Paint, juntament amb altres artistes com; G.Baselitz, S.Chia, F.Clemente, I.Cucchi, M.Disler, R.Fetting, Keith Haring, J. Schnabel, entre d'altres.
L'any seg??ent (1983) participa en la Bienal del Whitney Museum of American Art de Nova York al costat dels emergents representants de l'art apropiacionista, els nous expressionistes, i altres graffitistas com Keith Haring.
El 1984, el MOMA de Nova York, que en principi s'havia mostrat poc inclinat al neoexpresionisme va presentar la important exposici?? An International Survey of Recent Painting and Sculpture, on, al costat d'una selecci?? de 170 artistes Basquiat tamb?? va participar. Aquell mateix any, Warhol li va presentar al galerista su??s Bruno Bischofberger, qui va donar a con??ixer la seva obra a Europa i amb qui va col??laborar estretament fins a la seva mort.
Des d'aquest any, els amics de Basquiat comencen a preocupar-se pels seus excessos en l'??s de drogues. Sovint el trobaven gaireb?? en coma i molt paran??ic amb idees de persecuci??. La paranoia de Basquiat, amb tot, tenia motius per les amenaces molt reals de gent que li robava quadres del seu estudi o de galeristes que es duien obres sense acabar per a exhibir-les o vendre-les. En aquesta ??poca Basquiat, entre altres pocs, va arribar a ocupar les p??gines de paper couch??, de les revistes d'informaci?? general i de moda com Times, Newsweek, Vanity Fair i Vogue no per la seva pintura, sin?? per la seva vida d'alta ???societat??? i per la seva pres??ncia a festes i en clubs de moda, com el novaiorqu??s Palladium. S'alterna amb Madonna i altres estrelles de l'espectacle i la m??sica.
El 10 de febrer de 1985 Basquiat apareix en la portada de la revista dominical New York Times, convertint-se en el primer artista pl??stic negre que apareix en la primera plana. L'article que acompanya la foto, redactat per Cathleen McGuigan, es titula ???New Art, New Money: The M??rqueting of American Artist??? (Nou Art, Nous Diners: El M??rqueting d'un Artista Americ??).
[edita] Col??laboraci?? Basquiat-Warhol-Clemente
Entre 1984 i 1985 Basquiat col??labora amb Francesco Clemente i Andy Warhol, encara que les obres produ??des no desperten una resposta positiva en la cr??tica. D'aquesta col??laboraci?? el resultat s??n diversos llen??os de gran grand??ria amb suggeridores combinacions de color, ???collages??? que uneixen pintura, la serigrafia, el graffiti i el llenguatge publicitari.
Els llen??os van viatjar d'un estudi a un altre; normalment els comen??ava Warhol, Clemente els perfeccionava i Basquiat els rematava. No obstant aix??, Warhol i Basquiat es van entendre particularment b??. Warhol va deixar escrit en el seu diari: ???Jean Michel Basquiat ha aconseguit que pinti d'una forma molt diferent, i aix?? aquesta molt b?????. La idea de pintar junts va ser considerada enriquidora per a ambd??s perqu?? Warhol, que en aquell moment nom??s emprava t??cniques com la serigrafia, va tornar a agafar el pinzell, i Basquiat va comen??ar a con??ixer les t??cniques mec??niques aplicades a la pintura.
El 1986 viatja a ??frica i exposa en Abidjan (Costa d'Ivori). Al novembre d'aquest mateix any 1986, realitza una gran exposici?? (m??s de 80 obres) en el museu Kestner-Gesellschaft de Hannover, convertint-se amb 25 anys en l'artista m??s jove que exhibeix en aquest museu.
El 1988 s'instal??len exposicions a Par??s i Nova York, i a l'abril d'aquest mateix any, tracta d'abandonar la seva drogaddicci?? i es va a la seva casa d'Hawaii. Torna a Nova York al juny anunciant que s'ha alliberat de la droga, per?? el 12 d'agost de 1988, mor per sobredosi d'hero??na amb 27 anys sent l'artista visual negre m??s reeixit en la hist??ria de l'art afro-americ??.
Al llarg de la seva breu, per?? intensa carrera art??stica realitzaria m??s de 40 exposicions personals i participaria en al voltant de 100 col??lectives. La autopromoci?? i el reclam publicitari van ser per Basquiat factors prioritaris, com amb anterioritat ho havien estat per Andy Warhol o Julian Schnabel.
[edita] Etapes
En la curta, per?? intensa, activitat pict??rica de Basquiat es poden distingir tres etapes:
- De 1980 a 1982, ??poca en la qual els graffiti es barregen amb visions rondaires i formes simb??liques de tradicions culturals primitives, amb m??scares, esquelets i calaveres.
- De 1982 a 1985, amb obres poblades de paraules-conceptes, imatges vud??, tot??miques i arcaitzants, retrats-homenatges a herois negres- m??sics de jazz, escriptors, jugadors de b??squet, boxadors-, i refer??ncies a la societat de consum nord-americana.
- De 1986 a 1988, per??ode amb quadres cada vegada m??s sofisticats en els seus continguts i en la seva complexa figuraci?? pict??rica, resolta aquesta amb m??ltiples i fragment??ries cites de cultures primitives o antigues (africana, asteca, eg??pcia, grecorromana, etc.) i de la tradici?? pict??rica europea. Com ell mateix va afirmar en m??s d'una ocasi??, el seu treball va estar m??s prop de la pintura, una pintura a mig cam?? entre l'abstracci?? gestual i c??lida i la figuraci?? postpop, que del graffiti (???El meu treball no t?? gens que veure amb els graffiti. Forma parteix de la pintura. Jo sempre he pintat???).
