Jaume Mart??nez Vendrell
De Viquip??dia
Jaume Mart??nez Vendrell (Col??nia G??ell, Santa Coloma de Cervell??, 20 d'abril del 1915 ??? Barcelona, 26 de novembre del 1989) fou un militar i independentista catal??. Milit?? a Nosaltres Sols i durant la Guerra civil espanyola assol?? el grau de capit?? de l'ex??rcit de la rep??blica.
Taula de continguts |
[edita] El Nacionalisme radical. Nosaltres Sols!
De ben jove s'afili?? al grup nacionalista radical Nosaltres Sols! i es dedicava a tasques culturals, com la fundaci?? de la Biblioteca Popular "Joaquim Folguera" del seu poble.
[edita] La Guerra Civil Espanyola
Durant la Guerra civil espanyola, va ser voluntari en el desembarcament de Mallorca enquadrat amb les mil??cies d'Estat Catal?? i m??s tard va ingressar a l'escola de Guerra, de la qual va sortir amb grau de tinent d???artilleria, per posteriorment ser ascendit a capit?? per m??rits de guerra.
Malgrat ser ferit i fet presoner es va evadir, reincorporant-se a la seva unitat amb la que va passar a Fran??a arran de la desfeta militar, anant a parar al camp de concentraci?? de Sant Cebri??, d??on s??escapa per venir a Barcelona el 4 de juliol de 1939 amb ganes d'organitzar algun grup de resist??ncia.
L'abril de 1939 s'escapa del camp per connectar amb Daniel Cardona que era a Perpiny?? i estableix de nou contacte amb els seus companys separatistes per comen??ar a configurar la resist??ncia.
[edita] La resist??ncia: FNC
Retorna clandestinament a Catalunya i participa en la formalitzaci?? del FNC, el 4 de maig de 1940 a Par??s, on exerceix de representant de Nosaltres Sols!.
En aquesta reuni?? es va establir una coordinaci?? de les forces pol??tiques independentistes, iniciada per aquests dos grups, tot comprometent-se a aparcar les difer??ncies m??tues i comen??ar a treballar plegats. Tamb?? es va decidir mantenir la direcci?? d???aquest grup a l'interior de Catalunya.
El 1942, acabat el proc??s de debat intern, "l'Organitzaci??" passa a anomenar-se Front Nacional de Catalunya i Mart??nez Vendrell organitza l'aparell militar sota el c??rrec de secretari militar, fent tasques de propaganda amb la col??locaci?? de banderes, voladura de monuments i locals falangistes, etc.
En comen??ar la Segona Guerra Mundial immediatament es posa en contacte amb la resist??ncia francesa i ajuda a passar la frontera als qui fugien de l'agressi?? nazi.
Foren molt nombrosos els serveis d'informaci?? que va prestar a la resist??ncia, tant ??s a aix?? que fou proposat per la Legi?? d'Honor, una de les m??s altes condecoracions que concedeix l'Estat franc??s, per?? ell no volgu?? acceptar dient que humanit??riament tamb?? els hauria ajudat i que de fet havia lluitat per Catalunya.
La diada de Sant Jordi del 1943 va posar la primera senyera que aparegu?? des de la fi de la guerra, concretament a la Barceloneta, a la torre de Sant Sebasti?? del telef??ric que travessa del port de Barcelona. L'11 de setembre del 1943 posen una altre senyera a les torres de la Sagrada Fam??lia i per segona vegada a la torre de Sant Sebasti?? del telef??ric. En motiu d'una final es posa tamb?? una senyera al camp del Bar??a.
A partir de 1944, Mart??nez Vendrell esdev?? Secretari General del FNC.
En haver-se de celebrar un final de copa a Montju??c a primers de juny del 1946 intentaren posar una senyera que s'havia de desplegar durant el partit. All??, un de l'equip de col??locaci?? va ser detingut per la gu??rdia civil, apallissat i torturat. Arran d'aquesta detenci?? foren detinguts els militants de la impremta i d'altres companys. Aquest fou el motiu de la detenci?? de Mart??nez Vendrell amb 14 o 15 companys m??s el 13 de juny del 1946.
Trigaren a fer-li el judici militar m??s de 3 anys i va ser condemnat a 20 anys de pres?? i traslladat al penal de San Miguel de los Reyes (Val??ncia) fins que amb motiu del Congr??s Eucar??stic va rebre l'amnistia d'una quarta part de la condemna, i amb la redempci?? per treball pogu?? sortir el 23 de novembre del 1952.
El 1963 fou requerit novament per ??sser secretari del FNC. Va deixar el c??rrec el 1965.
[edita] L'organitzaci?? armada EPOCA
A finals dels 60, Josep Maria Batista i Roca li encarreg?? engegar de nou una organitzaci?? armada per lluitar per l'alliberament de Catalunya.
L'agost de 1974 amb el lema "Per un partit de masses i de combat", el Front Nacional de Catalunya celebr?? el seu 1er Congr??s a Montserrat on s'aprov?? tornar a emprendre la lluita armada. Mart??nez Vendrell s'encarreg?? de preparar als elements que havien de dur-la a terme. Es comen???? a gestionar l???Ex??rcit Popular Catal?? (EPOCA).
El 1977 se'n va anar a viure a Andorra per la malaltia que patia. Durant la seva estada a Andorra ??s vigilat per la policia.
[edita] La detenci??
El novembre de 1978 va tornar a Barcelona per a fer unes gestions i a Sant Just Desvern va tenir un accident, trencant-se el f??mur. Fou intervingut en una cl??nica de Barcelona i quan estava a punt de tornar a Andorra, el 4 de mar?? de 1979 es detingut a l'edat de 64 anys, juntament amb Llu??s Montserrat i Sangr??, Joan Mateu i Mart??nez, M. Teresa Sol i Cifuentes i Manuel Vius??, sota l'acusaci?? de pert??nyer a l'Ex??rcit Popular Catal?? (EPOCA) i de participar en les morts de l'industrial Josep Maria Bult?? i de l'ex-alcalde franquista Joaquim Viola i Sauret (assassinat per un escamot d'EPOCA el gener de 1978).
Per la policia, Mart??nez Vendrell fou l'inspirador d'EPOCA, formava part de la seva direcci?? i era qui aportava els coneixements i experi??ncia militars.
El judici pels fets Bult??-Viola es va celebrar el juny de 1980. En fou acusat de ser el dirigent principal amb Josep Maria Batista i Roca i Manuel Vius?? i Camps. Mart??nez Vendrell va admetre la seva pertinen??a a l'organitzaci?? armada i haver donat classes de formaci?? militar, per?? neg?? la participaci?? en els atemptats. L'Audi??ncia Nacional el va condemnar, per?? la pena ja l???havia complert amb pres?? preventiva.
Per?? l??any 1981, la fam??lia Bult?? va rec??rrer la sent??ncia i el Suprem el va condemnar a dotze anys de pres??, que no va complir per haver-se exiliat a Andorra.
El gener de 1982, torna a ser condemnat a 36 anys de pres?? pels mateixos delictes, per?? tampoc ingress?? a pres?? per ser a l???exili. Greument malalt es va presentar volunt??riament a l'Audi??ncia Nacional de Madrid el 1988.
Empresonat a Madrid i Lleida II, d'on nom??s va sortir per morir a l'Hospital Cl??nic de Barcelona el 26 de novembre de 1989. El 2002 se li va dedicar un carrer a la seva mem??ria a Santa Coloma de Cervell??. Per aquest motiu exalcalde Jaume Comellas fou denunciat per enaltiment del terrorisme per l'Associaci?? Catalana de V??ctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT) en nom del fill de Josep Maria Bult?? el 2008.
