Jane Austen

De Viquipèdia

Gravat de Jane Austen, de l'any 1870, basat en un retrat fet per la seua germana Cassandra

Jane Austen (Steventon, Hampshire, Anglaterra, 16 de desembre de 1775 – Winchester, Hampshire, Anglaterra, 18 de juliol de 1817) va ser una novel·lista anglesa. Les seues obres, entre les que cal destacar Orgull i prejudici, Sentit i sensibilitat i Emma, són generalment considerades clàssics de la literatura anglesa. La seua penetrant anàlisi de la societat de la seua època, unida al seu magistral ús del la narració indirecta i de la ironia, fan d'Austen una de les més influents i estimades novel·listes del segle XIX.

[edita] Biografia

Jane Austen va nàixer en una rectoria a Steventon, Hampshire, sent una de les dues filles del Reverend George Austen (1731–1805) i la seua esposa Cassandra (Leigh de nom de soltera) (1739–1827). Dos dels seus germans mascles James i Henry van seguir la carrera del pare i es van fer clergues (el darrer al final de la seua vida després d'una exitosa carrera com a banquer), mentre que Francis i Charles van seguir la carrera naval. Amb la seua única germana, Cassandra, va mantenir una estreta relació durant tota la vida. L'abundant correspondència entre les germanes ha proveït als historiadors la major part de les dades sobre la vida de Jane Austen. L'únic retrat indiscutit de Jane Austen es un esbós rudimentari i colorejat fet per Cassandra, que actualment es conserva a la National Portrait Gallery de Londres. L'any 1783, va ser educada breument per un familiar a Oxford, després a Southampton, i finalment (1785–1786) va assistir a una escola de senyoretes en l'abadia de Reading, Berkshire. El seu singular i avançat nivell d'educació pot haver contribuït a la seua primerenca afició per la literatura, haven començat la seua primera novel·la l'any 1789. La seua família també va propiciar la seua vocació; sovint la família Austen representava obres de teatre, donant a Jane l'oportunitat de posar en escena les seues pròpies històries. També solien emprar llibres de la biblioteca local, llibres que van influir en l'estil d'Austen. El seu germà Henry la va encoratjar especialment, i ell mateix era aficionat a escriure.

"Cottage" on Jane Austen va viure els 8 darrers anys de la seua vida (avui un museu)

Escut d'armes de la família de Jane Austen (premeu sobre la imatge per a obtenir més informació)

L'any 1801 la família va traslladar-se a la socialment estimada ciutat balneari de Bath, que li va proporcionar l'ambient de moltes de les seues novel·les. No obstant, Jane Austen, com el seu personatge Anne Elliot, sembla haver "persistit en el seu desgrat per Bath", potser perquè la seua estada en aquesta ciutat va coincidir amb una situació de precarietat financera de la seua família. L'any 1802, Austen va rebre una proposta de matrimoni d'un ric però "gras i maldestre" home anomenat Harris Bigg-Wither, que era sis anys més jove que ella. Aquest enllaç l'hauria alliberada de les dificultats i la dependència que llavors anaven associats a l'estatus de fadrinota. Aquestes consideracions van poder condicionar-la a la seua acceptació inicial, només per a canviar d'opinió al dia següent i refusar-hi. Tot sembla indicar que ella no l'estimava. Després de la mort de son pare, l'any 1805, Austen, la seua germana i sa mare van residir a Southampton amb el seu germà Frank i la família d'aquest durant uns quants anys, per a després traslladar-se a Chawton l'any 1809. Ací, el seu ric germà Edward tenia una finca amb una vil·la, on va allotjar sa mare i les seues germanes. Aquesta casa és avui dia un museu molt visitat pels turistes, i ha esdevingut un lloc de pelegrinatge per al admiradors d'Austen.

Austen va viure a Chawton i hi va escriure les seues darreres novel·les. L'any 1816, va començar a patir problemes de salut. Al maig de 1817 va traslladar-se a Winchester per a estar més a prop del seu metge. Avui dia s'especula que va patir la malaltia d'Addison, una disfunció de les glàndules suprarenals que sovint és causada per la tuberculosi. Aquesta malaltia era desconeguda en aquell temps. Altres, com ara un dels seues biògrafs, Carol Shields, són partidaris de la hipòtesi que va morir de càncer de mama. El seu estat va anar empitjorant, i el 8 de juliol de 1817 va morir a l'edat de quaranta-un anys, sent soterrada a la Catedral de Winchester.

[edita] Obra

L'obra més popular d'Austen és Orgull i prejudici, que es considera un exponent de la seva astuta comèdia de costums. Austen també va escriure una sàtira de les llavors populars novel·les gòtiques d'Ann Radcliffe, Northanger Abbey, que va ser publicada pòstumament.

Adherint-se a una pràctica comuna entre les escriptores de l'època, Austen va publicar les seves obres de manera anònima; el qua va comportar que mai no s'inserís en els cercles literaris influents.

Les comèdies de costums d'Austen, especialment Emma, sovint es posen com a exemple de perfecció formal. Els crítics moderns continuen descobrint noves perpectives en els incisius comentaris d'Austen sobre la situació de les senyoretes solteres angleses dels últims anys de la dècada del 1790 i els primers de la dècada del 1800, una conseqüència de les lleis i costums en matèria d'herència, que atribuïen al fill mascle de més edat la pràctica totalitat de l'herència familiar.

Tot i que la carrera d'Austen va coincidir amb el moviment romàntic, no va ser una romàntica intensa i apassionada, trobant elements neoclàssics en la seva obra. Les emocions passionals, en les novel·les d'Austen, habitualment comporten perills: la dama jove que resa dues vegades al dia té més probabilitats de trobar la felicitat vertadera que aquella que es fuga amb un amant capritxós. Els valors artístics d'Austen tenen més punts de contacte amb David Hume i John Locke que amb els seus contemporanis William Wordsworth o Lord Byron. Entre les influències sobre Austen cal destacar Samuel Johnson, William Cowper, Samuel Richardson,Walter Scott, George Crabbe i Fanny Burney.

Tot i que Austen no pren partit per l'emoció en el mateix grau que altres escriptors romàntics, també es mostra escèptica per l'actitud contrària - un càlcul i una fredor excessius sovint condueixen al desastre en les novel·les d'Austen.

L'any 1816, els editors del New Monthly Magazine no van considerar Emma una novel·la important.

[edita] Crítica

Les novel·les d'Austen van obtenir només una tèbia acollida quan van ser publicades, tot i que particularment Sir Walter Scott va lloar la seua obra:

"Aquesta jove dama té un talent per a descriure les relacions de sentiments i personatges de la vida corrent, que és per a mi el més meravellós amb què he topat." En l'última novel·la d'Austen, Persuasion, uns personatges estan llegint una novel·la de Scott i la lloen, però Marianne Dashwood a "Sentit i Sensibilitat" ja havia declarat a Scott un dels seus escriptors preferits.

Austen també va guanyar-se l'admiració de Macaulay (qui creia que en el món no hi havia novel·les que pugueren acostar-se a la perfecció d'Austen), Samuel Taylor Coleridge, Robert Southey, Sydney Smith, Edward FitzGerald, i el príncep Regent, qui fins i tot va convidar-la a visitar-lo a Brighton. Els estudiosos del segle XX la situen entre els més grans genis de la literatura anglesa, de vegades comparant-la amb Shakespeare. Lionel Trilling i Edward Said han escrits assaigs sobre les obres d'Austen. Said es refereix extensament a Mansfield Park en la seua obra de l'any 1993 Culture and Imperialism.

Trilling va escriure en un assaig sobre Mansfield Park:

"Va ser Jane Austen la primera en representar l'especificitat de la personalitat moderna i la cultura on es va desenvolupar. Mai abans que ella, la moral quotidiana havia estat expressada com ella ho va fer, mai abans s'havia concebut que podia ser tan complexa, difícil i esgotadora. Hegel parla de la "secularització de l'espiritualitat" com una característica essencial de l'era moderna, i Jane Austen és la primera en dir-nos el que això significa. És la primera novel·lista en descriure la vida social, la cultura general, com a part de la moral corrent, generant els conceptes de "sinceritat" i "vulgaritat" que cap temps anterior havia dotat de significat, i que per a nosaltres són tan subtils que desafien la definició, i tan punyents que ningú no pot fugir al seu poder. Va ser la primera en adonar-se'n del terror que domina la nostra situació moral quan exposem les nostres vides i capteniments, la ubiqüitat i l'anonimat del judici a què hem de respondre, la necessitat que sentim de demostrar la puresa de la nostra espiritualitat secular, els indrets foscos i dubtosos de la qual són més nombrosos i misteriosos que els de l'espiritualitat religiosa, ..."

Les crítiques negatives vers Austen també han estat notables, amb detractors severs que sovint van acusar les seues obres de ser antiliteràries i ximples. Charlotte Brontë va criticar l'estretor de propòsit de les obres d'Austen:

"No res semblant a calor o entusiasme, no res enèrgic, punyent, colpidor, pot ser utilitzat per a elogiar aquestes obres: totes aquestes demostracions que l'autora hauria tractat amb un menyspreu ben educat, poden ser excloses per 'outrés' i extravagants. Va fer molt bé la seua feina de descriure la superfície de la vida d'un grapat de gentils anglesos. Hi ha una fidelitat xinesa, una delicadesa de miniatura en el dibuix. No amoïna el lector amb cap element vehement, no el destorba amb res profund. Les passions són matèria desconeguda per a ella: fins i tot renuncia a parlar-ne... Li agrada sotmetre a estudi allò que veu d'agut, de ben parlat, de moviments flexibles: però allò que batega ràpidament i pregonament, allò que fa escalfar la sang, com és allò que rau sota la línia de la vida o el significat de la mort, aquesta Miss Austen ho ignora... Jane Austen va ser una dama completa i sensible, però una incompleta i radicalment insensible (no sense sentit) dona, si aquesta és la seua heretgia jo no puc ajudar-la.

La reacció de Mark Twain va ser la repugnància:

"Jane Austen? Per què, Puc dir que cap biblioteca és bona si té un sol llibre d'Austen. Fins i tot si no en té més que aquest llibre."

Rudyard Kipling tenia una opinió diferent, arribant fins a escriure un conte The Janeites sobre un grup de solats que eren admiradors d'Austen, així com dos poemes lloant l'Anglaterra de Jane (England's Jane) i professant-li una vertadera admiració pòstuma.

La força literària d'Austen jeu el la descripció dels personatges, especialment els femenins, amb tocs delicats procedents dels incidents senzills i quotidians de la vida de les classes mitjana i alta, sobre les quals tracten generalment les seues novel·les. Els personatges, tot i ser tipus bastant corrents, estan traçats amb tal fermesa i precisió i amb tant de detall que retenen la seua individualitat al llarg del desenvolupament de la narració, i són transparents a la personalitat de l'escriptora. La seua visió de la vida sembla principalment cordial, amb una bona dosi d'ironia gentil però punyent.

Alguns lectors contemporanis poden trobar el món que ella descriu, en el qual el principal propòsit de tothom sembla aconseguir matrimonis avantatjosos, encotillat i inquietant. En la seua època les opcions eren limitades, i tant els homes com les dones es casaven per consideracions econòmiques. Les dones escriptores tractaven els assumptes limitats del gènere romàntic. Part de la prominent reputació d'Austen prové de la manera en què va saber integrar les observacions sobre la condició humana dins d'unes convincents històries d'amor. Gran part de la tensió en les seues novel·les prové de la necessitat de trobar un equilibri entre les consideracions purament financeres i altres factors: amor, amistat, honor i autoestima. Cal remarcar que a l'època, les novel·les d'amor eren considerades com una intel·ligent i moderna variació de les novel·les amoroses sobre cavallers medievals; aquells a qui les damisel·les forçaven a l'aventura, a la recerca de la fortuna i a executar les seues comandes.

Hi ha dos museus dedicats a Jane Austen. El Jane Austen Centre, a Bath és un museu públic situat en una casa d'estil georgià, a Gay Street, just a dos cases del número 25, on Austen va residir l'any 1805. El Museu Casa de Jane Austen està situat a Chawton cottage, Hampshire, on Austen va viure de 1809 a 1817.

[edita] Filmografia

Les obres d'Austen s'han adaptat al cinema i a la televisió en moltes ocasions, variant molt pel que fa a la fidelitat als corresponents originals.

Orgull i prejudici ha estat la més adaptada de les seues obres, amb sis pel·lícules, la més recent de les quals data de 2005, dirigida per Joe Wright i protagonitzada per Keira Knightley (Elizabeth Bennet), Donald Sutherland (Mr. Bennet), Matthew Macfadyen (Mr. Darcy), i Judi Dench (Lady Catherine de Bourgh). També hi ha una adaptació de Bollywood de 2004: Bride & Prejudice. La versió cinematogràfica de 1940 va comptar en el seu repartiment amb Laurence Oliver com Mr. Darcy, i Greer Garson com Elizabeth Bennet. En una versió de la BBC de 1985, Elizabeth Garvie va fer-se càrrec de paper d'Elizabeth Bennet. Anteriorment, la BBC n'havia produït cinc sèries de televisió, la més notable de les quals va ser la de l'any 1995, amb Colin Firth i Jennifer Ehle. No obstant, la primera adaptació va ser per al cinema mut, tot i que totes les còpies s'han perdut. La pel·lícula de 2001 El diari de Bridget Jones, basada en un llibre de Helen Fielding, pren l'argument i alguns personatges directament de la novel·la d'Austen.

Emma ha estat adaptada a la televisió diverses vegades, la primera d'elles l'any 1948. Entre les versions més recents cal esmentar la de 1972 per a la televisió britànica, la pel·lícula de 1996 Emma, amb Gwyneth Paltrow i Jeremy Northam, i també l'adaptació televisiva britànica de 1996, amb Kate Beckinsale. La pel·lícula de l'any 1995 Clueless, dirigida per Amy Heckerling i protagonitzada per Alicia Silverstone, és una transposició de la història d' Emma a l'ambient universitari de Califòrnia.

Sentit i Sensibilitat ha estat adaptada quatre vegades, incloent-hi la versió de 1995, sobre guió d'Emma Thompson (qui va gunyar un Òscar al millor guió adaptat). Va ser dirigida per Ang Lee i protagonitzada per Thompson i Kate Winslet. Persuasion ha estat adaptada dues vegades a la televisió i una al cinema. Mansfield Park i Northanger Abbey s'han adaptat al cinema. La pel·lícula de 1980 Jane Austen in Manhattan tracta de dues companyies teatrals rivals que desitgen produir l'única obra de teatre completa de Jane Austen, "Sir Charles Grandison" (basada en la novel·la homònima de Richardson), que va ser redescoberta l'any 1980.^[1]

[edita] Bibliografia

[edita] Novel·les

Sentit i Sensibilitat (published 1811)
Orgull i prejudici (1813)
Mansfield Park (1814)
Emma (1816)
Persuassió (1818) pòstuma
Northanger Abbey (1818) pòstuma

[edita] Narrativa curta

Lady Susan
The Watsons (novel·la incompleta, la neboda d'Austen, Catherine Hubback, va completar-la i publicar-la amb el títol The Younger Sister a mitjans del segle XIX.)
Sanditon (novel·la incompleta)

[edita] Obres de juventut

The Three Sisters
Love and Freindship [sic; l'errada en la paraula "friendship" (amistat) és deliberada]
The History of England
Catharine, or the Bower
The Beautifull Cassandra [sic]

[edita] Notes

↑ BBC News. 2004. Rare Austen manuscript unveiled

[edita] Bibliografia addicional

Knox-Shaw, Peter. Jane Austen and the Enlightenment. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0521843464
Tomalin, Claire. Jane Austen: a life. Revised and updated edition. Londres: Penguin, 2000. ISBN 0-14-029690-5
Le Faye, Deirdre. Jane Austen: A Family Record. 2nd. ed. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-53417-8