Jane Austen

De Viquip??dia

Gravat de Jane Austen, de l'any 1870, basat en un retrat fet per la seua germana Cassandra

Jane Austen (Steventon, Hampshire, Anglaterra, 16 de desembre de 1775 ??? Winchester, Hampshire, Anglaterra, 18 de juliol de 1817) va ser una novel??lista anglesa. Les seues obres, entre les que cal destacar Orgull i prejudici, Sentit i sensibilitat i Emma, s??n generalment considerades cl??ssics de la literatura anglesa. La seua penetrant an??lisi de la societat de la seua ??poca, unida al seu magistral ??s del la narraci?? indirecta i de la ironia, fan d'Austen una de les m??s influents i estimades novel??listes del segle XIX.

[edita] Biografia

Jane Austen va n??ixer en una rectoria a Steventon, Hampshire, sent una de les dues filles del Reverend George Austen (1731???1805) i la seua esposa Cassandra (Leigh de nom de soltera) (1739???1827). Dos dels seus germans mascles James i Henry van seguir la carrera del pare i es van fer clergues (el darrer al final de la seua vida despr??s d'una exitosa carrera com a banquer), mentre que Francis i Charles van seguir la carrera naval. Amb la seua ??nica germana, Cassandra, va mantenir una estreta relaci?? durant tota la vida. L'abundant correspond??ncia entre les germanes ha prove??t als historiadors la major part de les dades sobre la vida de Jane Austen. L'??nic retrat indiscutit de Jane Austen es un esb??s rudimentari i colorejat fet per Cassandra, que actualment es conserva a la National Portrait Gallery de Londres. L'any 1783, va ser educada breument per un familiar a Oxford, despr??s a Southampton, i finalment (1785???1786) va assistir a una escola de senyoretes en l'abadia de Reading, Berkshire. El seu singular i avan??at nivell d'educaci?? pot haver contribu??t a la seua primerenca afici?? per la literatura, haven comen??at la seua primera novel??la l'any 1789. La seua fam??lia tamb?? va propiciar la seua vocaci??; sovint la fam??lia Austen representava obres de teatre, donant a Jane l'oportunitat de posar en escena les seues pr??pies hist??ries. Tamb?? solien emprar llibres de la biblioteca local, llibres que van influir en l'estil d'Austen. El seu germ?? Henry la va encoratjar especialment, i ell mateix era aficionat a escriure.

"Cottage" on Jane Austen va viure els 8 darrers anys de la seua vida (avui un museu)

Escut d'armes de la fam??lia de Jane Austen (premeu sobre la imatge per a obtenir m??s informaci??)

L'any 1801 la fam??lia va traslladar-se a la socialment estimada ciutat balneari de Bath, que li va proporcionar l'ambient de moltes de les seues novel??les. No obstant, Jane Austen, com el seu personatge Anne Elliot, sembla haver "persistit en el seu desgrat per Bath", potser perqu?? la seua estada en aquesta ciutat va coincidir amb una situaci?? de precarietat financera de la seua fam??lia. L'any 1802, Austen va rebre una proposta de matrimoni d'un ric per?? "gras i maldestre" home anomenat Harris Bigg-Wither, que era sis anys m??s jove que ella. Aquest enlla?? l'hauria alliberada de les dificultats i la depend??ncia que llavors anaven associats a l'estatus de fadrinota. Aquestes consideracions van poder condicionar-la a la seua acceptaci?? inicial, nom??s per a canviar d'opini?? al dia seg??ent i refusar-hi. Tot sembla indicar que ella no l'estimava. Despr??s de la mort de son pare, l'any 1805, Austen, la seua germana i sa mare van residir a Southampton amb el seu germ?? Frank i la fam??lia d'aquest durant uns quants anys, per a despr??s traslladar-se a Chawton l'any 1809. Ac??, el seu ric germ?? Edward tenia una finca amb una vil??la, on va allotjar sa mare i les seues germanes. Aquesta casa ??s avui dia un museu molt visitat pels turistes, i ha esdevingut un lloc de pelegrinatge per al admiradors d'Austen.

Austen va viure a Chawton i hi va escriure les seues darreres novel??les. L'any 1816, va comen??ar a patir problemes de salut. Al maig de 1817 va traslladar-se a Winchester per a estar m??s a prop del seu metge. Avui dia s'especula que va patir la malaltia d'Addison, una disfunci?? de les gl??ndules suprarenals que sovint ??s causada per la tuberculosi. Aquesta malaltia era desconeguda en aquell temps. Altres, com ara un dels seues bi??grafs, Carol Shields, s??n partidaris de la hip??tesi que va morir de c??ncer de mama. El seu estat va anar empitjorant, i el 8 de juliol de 1817 va morir a l'edat de quaranta-un anys, sent soterrada a la Catedral de Winchester.

[edita] Obra

L'obra m??s popular d'Austen ??s Orgull i prejudici, que es considera un exponent de la seva astuta com??dia de costums. Austen tamb?? va escriure una s??tira de les llavors populars novel??les g??tiques d'Ann Radcliffe, Northanger Abbey, que va ser publicada p??stumament.

Adherint-se a una pr??ctica comuna entre les escriptores de l'??poca, Austen va publicar les seves obres de manera an??nima; el qua va comportar que mai no s'inser??s en els cercles literaris influents.

Les com??dies de costums d'Austen, especialment Emma, sovint es posen com a exemple de perfecci?? formal. Els cr??tics moderns continuen descobrint noves perpectives en els incisius comentaris d'Austen sobre la situaci?? de les senyoretes solteres angleses dels ??ltims anys de la d??cada del 1790 i els primers de la d??cada del 1800, una conseq????ncia de les lleis i costums en mat??ria d'her??ncia, que atribu??en al fill mascle de m??s edat la pr??ctica totalitat de l'her??ncia familiar.

Tot i que la carrera d'Austen va coincidir amb el moviment rom??ntic, no va ser una rom??ntica intensa i apassionada, trobant elements neocl??ssics en la seva obra. Les emocions passionals, en les novel??les d'Austen, habitualment comporten perills: la dama jove que resa dues vegades al dia t?? m??s probabilitats de trobar la felicitat vertadera que aquella que es fuga amb un amant capritx??s. Els valors art??stics d'Austen tenen m??s punts de contacte amb David Hume i John Locke que amb els seus contemporanis William Wordsworth o Lord Byron. Entre les influ??ncies sobre Austen cal destacar Samuel Johnson, William Cowper, Samuel Richardson,Walter Scott, George Crabbe i Fanny Burney.

Tot i que Austen no pren partit per l'emoci?? en el mateix grau que altres escriptors rom??ntics, tamb?? es mostra esc??ptica per l'actitud contr??ria - un c??lcul i una fredor excessius sovint condueixen al desastre en les novel??les d'Austen.

L'any 1816, els editors del New Monthly Magazine no van considerar Emma una novel??la important.

[edita] Cr??tica

Les novel??les d'Austen van obtenir nom??s una t??bia acollida quan van ser publicades, tot i que particularment Sir Walter Scott va lloar la seua obra:

"Aquesta jove dama t?? un talent per a descriure les relacions de sentiments i personatges de la vida corrent, que ??s per a mi el m??s meravell??s amb qu?? he topat." En l'??ltima novel??la d'Austen, Persuasion, uns personatges estan llegint una novel??la de Scott i la lloen, per?? Marianne Dashwood a "Sentit i Sensibilitat" ja havia declarat a Scott un dels seus escriptors preferits.

Austen tamb?? va guanyar-se l'admiraci?? de Macaulay (qui creia que en el m??n no hi havia novel??les que pugueren acostar-se a la perfecci?? d'Austen), Samuel Taylor Coleridge, Robert Southey, Sydney Smith, Edward FitzGerald, i el pr??ncep Regent, qui fins i tot va convidar-la a visitar-lo a Brighton. Els estudiosos del segle XX la situen entre els m??s grans genis de la literatura anglesa, de vegades comparant-la amb Shakespeare. Lionel Trilling i Edward Said han escrits assaigs sobre les obres d'Austen. Said es refereix extensament a Mansfield Park en la seua obra de l'any 1993 Culture and Imperialism.

Trilling va escriure en un assaig sobre Mansfield Park:

"Va ser Jane Austen la primera en representar l'especificitat de la personalitat moderna i la cultura on es va desenvolupar. Mai abans que ella, la moral quotidiana havia estat expressada com ella ho va fer, mai abans s'havia concebut que podia ser tan complexa, dif??cil i esgotadora. Hegel parla de la "secularitzaci?? de l'espiritualitat" com una caracter??stica essencial de l'era moderna, i Jane Austen ??s la primera en dir-nos el que aix?? significa. ??s la primera novel??lista en descriure la vida social, la cultura general, com a part de la moral corrent, generant els conceptes de "sinceritat" i "vulgaritat" que cap temps anterior havia dotat de significat, i que per a nosaltres s??n tan subtils que desafien la definici??, i tan punyents que ning?? no pot fugir al seu poder. Va ser la primera en adonar-se'n del terror que domina la nostra situaci?? moral quan exposem les nostres vides i capteniments, la ubiq??itat i l'anonimat del judici a qu?? hem de respondre, la necessitat que sentim de demostrar la puresa de la nostra espiritualitat secular, els indrets foscos i dubtosos de la qual s??n m??s nombrosos i misteriosos que els de l'espiritualitat religiosa, ..."

Les cr??tiques negatives vers Austen tamb?? han estat notables, amb detractors severs que sovint van acusar les seues obres de ser antiliter??ries i ximples. Charlotte Bront?? va criticar l'estretor de prop??sit de les obres d'Austen:

"No res semblant a calor o entusiasme, no res en??rgic, punyent, colpidor, pot ser utilitzat per a elogiar aquestes obres: totes aquestes demostracions que l'autora hauria tractat amb un menyspreu ben educat, poden ser excloses per 'outr??s' i extravagants. Va fer molt b?? la seua feina de descriure la superf??cie de la vida d'un grapat de gentils anglesos. Hi ha una fidelitat xinesa, una delicadesa de miniatura en el dibuix. No amo??na el lector amb cap element vehement, no el destorba amb res profund. Les passions s??n mat??ria desconeguda per a ella: fins i tot renuncia a parlar-ne... Li agrada sotmetre a estudi all?? que veu d'agut, de ben parlat, de moviments flexibles: per?? all?? que batega r??pidament i pregonament, all?? que fa escalfar la sang, com ??s all?? que rau sota la l??nia de la vida o el significat de la mort, aquesta Miss Austen ho ignora... Jane Austen va ser una dama completa i sensible, per?? una incompleta i radicalment insensible (no sense sentit) dona, si aquesta ??s la seua heretgia jo no puc ajudar-la.

La reacci?? de Mark Twain va ser la repugn??ncia:

"Jane Austen? Per qu??, Puc dir que cap biblioteca ??s bona si t?? un sol llibre d'Austen. Fins i tot si no en t?? m??s que aquest llibre."

Rudyard Kipling tenia una opini?? diferent, arribant fins a escriure un conte The Janeites sobre un grup de solats que eren admiradors d'Austen, aix?? com dos poemes lloant l'Anglaterra de Jane (England's Jane) i professant-li una vertadera admiraci?? p??stuma.

La for??a liter??ria d'Austen jeu el la descripci?? dels personatges, especialment els femenins, amb tocs delicats procedents dels incidents senzills i quotidians de la vida de les classes mitjana i alta, sobre les quals tracten generalment les seues novel??les. Els personatges, tot i ser tipus bastant corrents, estan tra??ats amb tal fermesa i precisi?? i amb tant de detall que retenen la seua individualitat al llarg del desenvolupament de la narraci??, i s??n transparents a la personalitat de l'escriptora. La seua visi?? de la vida sembla principalment cordial, amb una bona dosi d'ironia gentil per?? punyent.

Alguns lectors contemporanis poden trobar el m??n que ella descriu, en el qual el principal prop??sit de tothom sembla aconseguir matrimonis avantatjosos, encotillat i inquietant. En la seua ??poca les opcions eren limitades, i tant els homes com les dones es casaven per consideracions econ??miques. Les dones escriptores tractaven els assumptes limitats del g??nere rom??ntic. Part de la prominent reputaci?? d'Austen prov?? de la manera en qu?? va saber integrar les observacions sobre la condici?? humana dins d'unes convincents hist??ries d'amor. Gran part de la tensi?? en les seues novel??les prov?? de la necessitat de trobar un equilibri entre les consideracions purament financeres i altres factors: amor, amistat, honor i autoestima. Cal remarcar que a l'??poca, les novel??les d'amor eren considerades com una intel??ligent i moderna variaci?? de les novel??les amoroses sobre cavallers medievals; aquells a qui les damisel??les for??aven a l'aventura, a la recerca de la fortuna i a executar les seues comandes.

Hi ha dos museus dedicats a Jane Austen. El Jane Austen Centre, a Bath ??s un museu p??blic situat en una casa d'estil georgi??, a Gay Street, just a dos cases del n??mero 25, on Austen va residir l'any 1805. El Museu Casa de Jane Austen est?? situat a Chawton cottage, Hampshire, on Austen va viure de 1809 a 1817.

[edita] Filmografia

Les obres d'Austen s'han adaptat al cinema i a la televisi?? en moltes ocasions, variant molt pel que fa a la fidelitat als corresponents originals.

Orgull i prejudici ha estat la m??s adaptada de les seues obres, amb sis pel??l??cules, la m??s recent de les quals data de 2005, dirigida per Joe Wright i protagonitzada per Keira Knightley (Elizabeth Bennet), Donald Sutherland (Mr. Bennet), Matthew Macfadyen (Mr. Darcy), i Judi Dench (Lady Catherine de Bourgh). Tamb?? hi ha una adaptaci?? de Bollywood de 2004: Bride & Prejudice. La versi?? cinematogr??fica de 1940 va comptar en el seu repartiment amb Laurence Oliver com Mr. Darcy, i Greer Garson com Elizabeth Bennet. En una versi?? de la BBC de 1985, Elizabeth Garvie va fer-se c??rrec de paper d'Elizabeth Bennet. Anteriorment, la BBC n'havia produ??t cinc s??ries de televisi??, la m??s notable de les quals va ser la de l'any 1995, amb Colin Firth i Jennifer Ehle. No obstant, la primera adaptaci?? va ser per al cinema mut, tot i que totes les c??pies s'han perdut. La pel??l??cula de 2001 El diari de Bridget Jones, basada en un llibre de Helen Fielding, pren l'argument i alguns personatges directament de la novel??la d'Austen.

Emma ha estat adaptada a la televisi?? diverses vegades, la primera d'elles l'any 1948. Entre les versions m??s recents cal esmentar la de 1972 per a la televisi?? brit??nica, la pel??l??cula de 1996 Emma, amb Gwyneth Paltrow i Jeremy Northam, i tamb?? l'adaptaci?? televisiva brit??nica de 1996, amb Kate Beckinsale. La pel??l??cula de l'any 1995 Clueless, dirigida per Amy Heckerling i protagonitzada per Alicia Silverstone, ??s una transposici?? de la hist??ria d' Emma a l'ambient universitari de Calif??rnia.

Sentit i Sensibilitat ha estat adaptada quatre vegades, incloent-hi la versi?? de 1995, sobre gui?? d'Emma Thompson (qui va gunyar un ??scar al millor gui?? adaptat). Va ser dirigida per Ang Lee i protagonitzada per Thompson i Kate Winslet. Persuasion ha estat adaptada dues vegades a la televisi?? i una al cinema. Mansfield Park i Northanger Abbey s'han adaptat al cinema. La pel??l??cula de 1980 Jane Austen in Manhattan tracta de dues companyies teatrals rivals que desitgen produir l'??nica obra de teatre completa de Jane Austen, "Sir Charles Grandison" (basada en la novel??la hom??nima de Richardson), que va ser redescoberta l'any 1980.^[1]

[edita] Bibliografia

[edita] Novel??les

Sentit i Sensibilitat (published 1811)
Orgull i prejudici (1813)
Mansfield Park (1814)
Emma (1816)
Persuassi?? (1818) p??stuma
Northanger Abbey (1818) p??stuma

[edita] Narrativa curta

Lady Susan
The Watsons (novel??la incompleta, la neboda d'Austen, Catherine Hubback, va completar-la i publicar-la amb el t??tol The Younger Sister a mitjans del segle XIX.)
Sanditon (novel??la incompleta)

[edita] Obres de juventut

The Three Sisters
Love and Freindship [sic; l'errada en la paraula "friendship" (amistat) ??s deliberada]
The History of England
Catharine, or the Bower
The Beautifull Cassandra [sic]

[edita] Notes

??? BBC News. 2004. Rare Austen manuscript unveiled

[edita] Bibliografia addicional

Knox-Shaw, Peter. Jane Austen and the Enlightenment. Cambridge: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0521843464
Tomalin, Claire. Jane Austen: a life. Revised and updated edition. Londres: Penguin, 2000. ISBN 0-14-029690-5
Le Faye, Deirdre. Jane Austen: A Family Record. 2nd. ed. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. ISBN 0-521-53417-8